diumenge, 16 de novembre de 2008

Faustí Barberà is dead. Long live Faustí Barberà!

Dihuit hores setze minuts del diumenge 16 de novembre de 2008: ha acabat l’existència virtual de Faustí Barberà, un personatge creat per un nacionalista valencià ad maiorem gloriam del nostre futur col·lectiu, i que s’amagava darrere el nom del pare del valencianisme polític (el Faustí Barberà nascut a Alaquàs el 1850).
La prova de l'extinció que comente? Sí: un post que porta per títol «Orgull, esperança i èxit». Un post emocionat i emocionant:
http://faustibarbera.blogspot.com/2008/11/orgull-esperana-i-xit.html
Faustí Barberà 2 (FB2 des d’ara) se’n va d’internet perquè ha aconseguit ben bona cosa d’allò que es proposava. FB2 deixa l'àmbit virtual amb posterioritat a que, gràcies al seu bloc i a una bona xarxa de correus electrònics i de voluntats, s’hagen produït dos significatius encontres valencianistes al Cap i Casal: el primer, la reunió del 13 de setembre d’enguany en la Societat Coral El Micalet, i ―fa només quatre dies― el sopar commemoratiu del 90 aniversari de la Declaració Valencianista de 1918 (promogut per l’ACV Tirant lo Blanc i celebrat en l’Hotel Sorolla Palace).
Igualment FB2 passa voluntàriament a la història després que, durant els últims mesos, s’haja pogut posar en marxa el CAV, el Centre d’Actuació Valencianista Faustí Barberà (batejat així per la voluntat expressa de la majoria dels components de la nova entitat).
Signes dels temps que ens toquen viure: des de l’anonimat de l’univers blogger s’ha pogut fer possible tot un seguit de contactes i d’il·lusions entre humans ben tangibles. Ningú no dubta que els camins que tot just s’obren són llargs i feixucs, però sense l’impuls d'FB2 les coses no serien ni de bon tros iguals. En efecte, estem on estem (per més incipient que siga tot açò) perquè hem disposat d’un esperó constant, perquè hem tingut al costat una veu que ara batejaríem com a obamista: «sí, podem». I així és: els valencianistes podem ajuntar-nos i, igualment, podem posar-nos a remar en la mateixa direcció (com li agrada dir a Natxo Bellido).
Supose que per a moltes persones que no han viscut en directe el desenrotllament del procés, tot el que dic pot sonar una miqueta ―o molt― estrany. Ho entenc. I no seré jo qui em pose a batallar per a fer-los canviar d’opinió. En qualsevol cas ho repetiré: signes dels temps que ens toquen viure.
Siga com siga, l’extinció d’FB2 no és tampoc estèril: el seu bloc és, des d’ara mateix, l’Espai de comunicació del Centre d’Actuació Valencianista. La finestra, en conseqüència, no es tanca sinó que es multiplica.
Li ho havíem demanat i ho ha fet, i els qui hem acabat sent «còmplices» amb major o menor grau d’FB2, disposem d’un instrument d’internet en favor de consensos, d'activitats i de resultats:
http://faustibarbera.blogspot.com
Sí: Faustí Barberà is dead. Long live Faustí Barberà!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara fa vint anys, la crisis economica favorí la puixansa nacionalista, ¿no creu que l'actual cojuntura pot ser semblant?
Si aixína ho creguerem, algú li podria fer veure a la burguesia valenciana que si deixaren passar aquell tren, pujarsen a aquest seria interessant per a tots...

C. Navarro

Nomdedéu ha dit...

Savia reflexió

Anònim ha dit...

Seguint els comentaris. Efectivament, el missatge és clar: ni a València (PP) ni a Madrid (PSOE) ho estan fent bé. Al remat, més atur i més EREs a casa nostra.

Això són dades i cal presentar-les de forma clara i visual. Crec que el Power Point ja s'ha inventat.

Toni

Anònim ha dit...

Hola. Sóc Rafa Company constipadet. Ja sabem que és molt important vincular la reivindicació valencianista amb les necessitats concretes de la ciutadania. I és cert que en este moment històric potser s'obre una "finestra estratègica" per al valencianisme polític: una oportunitat que permetria aconseguir l'aquiescència d'una part majors dels emprenedors i dels assalariats. Potser. En qualsevol cas, la inspiració sempre t'ha d'agafar treballant...