dimecres, 12 de novembre de 2008

Cañí.

En la dècada dels anys huitanta del segle XX, en ple ciscarisme, un locutor d’una ràdio valentina va anunciar el següent (cite de memòria): acaba de aparecer una nueva revista en el panorma cultural valenciano. Editada por el gobierno autonómico, tiene ―curiosamente― el título en inglés: «peipers». Qui tinga l’edat suficient recordarà que aquella revista no tenia el títol en la llengua de Shakespeare, sinó en valencià: Papers.
Han passat molts anys, i l’associació cívica Tirant lo Blanc, promotora de l’acte commemoratiu dels 90 anys de la Declaració Valencianista de 1918 (DV), acaba d’enviar una nota de premsa. En valencià, naturalment. Naturalment segons per a qui dels mass media, perquè ja circula en internet una traducció automàtica de la nota que no té desperdici: Agustí Colomer és Agustino Palomar; jo m’he convertit en Rafael Compañero; el Hotel Sorolla Palace de València, on esta nit se celebra el sopar commemoratiu de la DV, és el Hotel Acerola; el Tirant és, en una ocasió, Tirante lo Blanc; i la frase «de Morella a Oriola i de Requena a València» queda d’esta manera: de Molleja (sí, Molleja) en Orihuela y de Requena en Valencia.
Doncs això: de la molleja como una de las bellas artes o los peligros del Salt(o).
http://ecodiario.eleconomista.es/cultura/noticias/856619/11/08/La-asociacion-Tirant-lo-Blanc-trata-de-recuperar-el-espiritu-de-la-Declaracio-Valencianista-de-1918-con-un-libro.html

2 comentaris:

Anònim ha dit...

I encara com a Enric Nomdedéu no li posat, directament, Enrique Yahveh.

Enhorabona per tot lo demés.

Toni.

Nomdedéu ha dit...

juas!