diumenge, 18 de juliol de 2010

Two Nations: Catalonia and Spain.

Les edicions digitals de la premsa barcelonina i madrilenya de hui incorporen tres informacions/interpretacions que no tenen desperdici: en dos diaris no gaire esquerrans es mostra l'existència -ben viva- de les nacions catalana i espanyola, i en un periòdic de centre-esquerra apareix un contrapunt a l'eufòria espanyolista resultat de la victòria, el passat diumnege 11 de juliol, en el campionat mundial de futbol.

D'una part, i si bé la nació espanyola té sense dubte nombrosos adeptes a Catalunya, la nació catalana n'hi té més segons les últimes enquestes: segons sembla, prop del 50% de la població votaria en un hipotètic referèndum d'independència (pocs dies després de fer-se públics els fonaments de la sentència del TC sobre l'Estatut).

De l'atra part, Espanya ja seria un país nacionalment normal a la francesa, i amerat d'un únic -i pletòric, i molt massiu- nacionalisme banal, de no ser pels altres nacionalismes poderosos presents a Catalunya, a Euskadi, etc.

La redacció de La Vanguardia -narradora de l'ascens independentista viscut en el si de la societat catalana-, Mayte Alcaraz des de l'ABC -encantada de la vida i a punt de posar-se a botar al crit de ¡yo soy español, español, español!- i Juan Cruz -des d'El País- ens donen fe dels nous temps.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100718/53967434806/el-fallo-del-tc-catapulta-el-respaldo-a-la-independencia-que-roza-el-50.html

http://www.abc.es/20100718/espana/generacion-complejos-201007180340.html

http://www.elpais.com/articulo/opinion/soy/espanol/elpepusocdgm/20100718elpdmgpan_8/Tes


La imatge procedix de:
http://tecadarbucies.blogspot.com/2009/11/11d-isona-passola-directora-de.html

4 comentaris:

XAVI ha dit...

Jo no sé si els catalans assolirien o no un major nivell de benestar social amb la independència; no sé si tindre o no un poder judicial propi es relaciona amb una justícia més igualitària i eficaç. Fins i tot, m'atrevisc a dir que no hi ha relació entre eixes variables. Però no ho sé de segur. El que sí em pareix prou clar és que la reivindicació independentista (legítima) es veu naturalment alimentada per la negació de la diversitat, instal.lada en la ideologia espanyolista quotidiana. Ideologia política, jurídica, mediàtica i, sens dubte, ideologia del carrer. Sense reconeixement de la diversitat "açò" té molt mala solució. La diversitat cultural és inherent a la societat humana i ens fa més humans, més empàtics, més cultes.
El professor Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística en la Universidad Autónoma de Madrid, diu (molt encertadament, en la meua opinió) que a Espanya li convé més promocionar el basc i el català que l'anglés. I ho diu un lingüista madrileny, gens sospitós de ser "peligroso nacionalista". Tant de bo fóra este un pensament majoritari! Jo m'hi apuntaria.

Rafael Company i Mateo ha dit...

Benvolgut Xavi: totalment d'acord. Obviously. Però l'España eterna és mediàticament majoritària i, dissortadament, Juan Carlos Moreno hi té poca incidència. Quin estiu! Cuida't molt.

Cotez ha dit...

Es queden en Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona o volen algo mes.

I encara aixina, continue pensant que es inconstitucional.

Rafael Company i Mateo ha dit...

Hola Cotez: Acabe de vore este comentari. Parlem a principis de la setmana que ve i quedem per a parlar de les coses que tant t'interessen i m'interessen. Coincidir i discrepar ens forma com a persones... Cuida't molt.