Em trobe enllestint un treball de cartografia etnicolingüística que, si tot ix molt bé, podria arribar a vore la llum. De moment, però, en pose a la vostra disposició una de les imatges utlitzades (polseu sobre la imatge i, llavors, engrandiu-la):
L'espècimen precedent constituïx la primera vegada que, en
cartografiar-se la totalitat de l'àrea lingüística compresa entre Salses,
Guardamar i l'Alguer, va fugir-se'n dels límits administratius per tal de
traçar-ne els idiomàtics: el fet s'esdevingué en un
mapa datat l'octubre de l'any 1906, realitzat en ocasió del primer Congrés
Internacional de la Llengua Catalana. Esta trobada va ser celebrada amb molt d'èxit a Barcelona, i en les seues sessions participaria el patriarca de la Renaixença valenciana, Teodor Llorente (1836-1911), «amb
interès, sentiment i entusiasme» (Roca 2008: 95). Així va narrar l'elaboració del mapa
August Rafanell:
El sacerdot manacorí Joan Aguiló [i Pinya] concreta
aquesta dada [s'hi refereix als parlants de la llengua] en una comunicació
titulada «Fronteres de la Llengua Catalana y Estadística dels que parlen en català» que va acompanyada
d'un «Mapa de la Llengua Catalana», dibuixat per Antoni Riera, farmacèutic de Manacor, i
«revisat de cap a cap» pel
seu paisà mossèn Alcover. Tot quedava en casa.
La concreció de les vores externes del domini la
proporcionaven, segons diu Aguiló mateix, els treballs de [J.] Hadwiger per al
Regne de València, de [Jean-Joseph] Saroïhandy [(1867-1932)] per a la banda
catalano-aragonesa, i de [Fritz] Holle i de[l bisbe de Perpinyà, Monsenyor] Carsalade (en
comunicació personal a Alcover i a Schädel, de l'agost de 1906) per a la frontera nord (Rafanell 2006: 340).
La comunicació d'Aguiló començava amb un emfàtic
«¡Salut, Germans!» i continuava així: «Salut los quatre milions de regionals que
am la mateixa parla, hi encarnen les aspiracions d'un cor inmens: d'un cor que bat am gran
fortor y empeny per ses artèries la vitalidat llevantina, la vitalidat qu'a
glopades s'estén per les nostres regions mediterrànies. / Salut la vigorosa
Catalunya y València sa germana, reyna dels jardins. Salut les Perles Balears y
llur valent y amorós germà el muntanyench y floridíssim Rosselló juntament amb
els qui habiten dins la vall d'Andorra y l'Algué de Sardenya y les terres del
Llevant d'Aragó» (Aguiló 1908: 638). En la mateixa
pàgina, poques línies més avall, i coherentment amb les línies anteriors, Aguiló identificava Espanya com
la nació: «Sens aquestes regions treballadores la nostra Nació sembla un cadàver». Alguns dels més conspicus espanyolistes valencians -alhora segregacionistes pel que fa al valencià- potser se sorprendran d'aquestes posicions...
En internet la referència clàssica al mapa es localitza ací:
http://webs.racocatala.cat/eltalp/cart3.htm
-Aguiló, Joan (1908): «Fronteres de
la Llengua Catalana y Estadística dels que parlen en català»,
en Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona Octubre 1906. Barcelona: Estampa d'En Joaquim Horta, pp. 638-643.
Existix edició facsímil del llibre complet,
apareguda el novembre de 1985, publicada a Barcelona: Editorial Vicens-Vives / Fundació
II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
També està disponible en internet:
-Rafanell, August (2006): La il·lusió occitana. La llengua
dels catalans, entre Espanya i França.
Barcelona: Quaderns Crema, volum I.
-Roca, Rafael (2008): «Noves aportacions sobre la presència valenciana al
Congrés de 1906», en Ferrando, Antoni (ed.): El primer Congrés Internacional
de la Llengua Catalana i el País Valencià. Els reptes del futur. Catarroja
/ Barcelona / Palma de Mallorca: Afers, pp. 73-96.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada