Un calaix de sastre. Un espai propi i, potser, compartit. I, últimament, ja no tan carregat de política
dimecres, 23 d’abril del 2008
La proclama.
Una ciutat pletòrica a les acaballes del segle XV. València, llavors la gran capital meridional de la Corona d'Aragó, s'estenia quasi tota ella entre muralles i era una urbs en bona part farcida d'intolerància i de bellesa, d'orgull i de pors, de pedres senyeres. El cairó coronat en un cantó de la Llotja de Pere Compte, i les glòries humanes.
(Dec la imatge a la cortesia d'Óscar Matheu)
dissabte, 19 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)