tag:blogger.com,1999:blog-68913951470996332462024-03-05T08:14:19.081+01:00Rafael Company, ciutadàUn calaix de sastre. Un espai propi i, potser, compartit. I, últimament, ja no tan carregat de políticaRafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.comBlogger59125tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-40617155014572926442013-04-19T00:22:00.001+02:002013-07-28T19:19:32.236+02:001906<b><span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
</b><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Em trobe enllestint un treball de cartografia etnicolingüística que, si tot ix <i>molt </i>bé, podria arribar a vore la llum. De moment, però, en pose a la vostra disposició una de les imatges utlitzades (polseu sobre la imatge i, llavors, engrandiu-la):</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtab42d1mU2sgEnwl7Uof04ZWlpeIBVJIG69FzZJx62dN5GbS2tyJAEJHT2nP6IX8FsZxNYPmqeS0hBcml2TO_XcwbrDqmgF_XhDRHlJ4GDQWQ9z2KjYGX4evZL4n4BJt11HeDc4X4EWO9/s1600/fig.o..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtab42d1mU2sgEnwl7Uof04ZWlpeIBVJIG69FzZJx62dN5GbS2tyJAEJHT2nP6IX8FsZxNYPmqeS0hBcml2TO_XcwbrDqmgF_XhDRHlJ4GDQWQ9z2KjYGX4evZL4n4BJt11HeDc4X4EWO9/s320/fig.o..jpg" height="320" width="192" /></b></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b> </b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>L'espècimen precedent constituïx la primera vegada que, en
cartografiar-se la totalitat de l'àrea lingüística compresa entre Salses,
Guardamar i l'Alguer, va fugir-se'n dels límits administratius per tal de
traçar-ne els idiomàtics: el fet s'esdevingué en un
mapa datat l'octubre de l'any 1906, realitzat en ocasió del primer Congrés
Internacional de la Llengua Catalana. Esta trobada va ser celebrada amb molt d'èxit a Barcelona, i en les seues sessions participaria el patriarca de la Renaixença valenciana, <span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">Teodor Llorente</span> (1836-1911), «amb
interès, sentiment i entusiasme» (Roca 2008: 95). Així va narrar l'elaboració del mapa
August Rafanell:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">El sacerdot manacorí</span><span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"> </span><span lang="ES" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">Joan Aguiló [i Pinya]</span><span lang="ES" style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"> <span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">concreta
aquesta dada [s'hi refereix als parlants de la llengua] en una comunicació
titulada </span></span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">«</span><span lang="ES" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">Fronteres de la Llengua Catalana y Estadística dels que parlen en català</span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">» que va acompanyada
d'un «Mapa de la Llengua Catalana», dibuixat </span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">per</span><span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"> <span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">Antoni Riera</span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">, farmacèutic de Manacor, i</span>
<span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">«revisat de cap a cap» pel
seu paisà mossèn Alcover. Tot quedava en casa. <o:p></o:p></span></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">La concreció de les vores externes del domini la
proporcionaven, segons diu Aguiló mateix, els treballs de [J.] </span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">Hadwiger </span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">per al
Regne de València, de [Jean-Joseph] Saroïhandy [(1867-1932)] per a la banda
catalano-aragonesa, i de [Fritz] </span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">Holle </span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">i de[l bisbe de Perpinyà, Monsenyor] </span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">Carsalade </span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">(en
comunicació personal a Alcover i a </span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">Schädel</span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif; font-size: 11pt;">, de l'agost de 1906) per a la frontera nord (Rafanell 2006: 340).</span><span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"> <o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span></div>
<span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: xx-small; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><b>El mapa va ser incorporat
entre les pàgines 642 i 643 del volum miscel·lània del Congrés, aparegut el 1908, entre l'última
part redactada de la comunicació d'Aguiló i la «Taula Estadística de les
Regions que parlen la Llengua Catalana».</b></span><br />
<span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><br /></span>
</b></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #595959; font-family: "Cambria","serif"; font-size: xx-small; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 166;"><span style="color: #990000;">La comunicació d'Aguiló començava amb un emfàtic
</span><span style="background-color: white;"><span style="color: #20124d;">«¡Salut, Germans!» i continuava així: «Salut los quatre milions de regionals que
am la mateixa parla, hi encarnen les aspiracions d'un cor inmens: d'un cor que bat am gran
fortor y empeny per ses artèries la vitalidat llevantina, la vitalidat qu'a
glopades s'estén per les nostres regions mediterrànies. / Salut la vigorosa
Catalunya y València sa germana, reyna dels jardins. Salut les Perles Balears y
llur valent y amorós germà el muntanyench y floridíssim Rosselló juntament amb
els qui habiten dins la vall d'Andorra y l'Algué de Sardenya y les terres del
Llevant d'Aragó»</span></span><span style="color: #990000;"> (Aguiló 1908: 638). </span></span><span style="color: #990000;">En la mateixa
pàgina, poques línies més avall, i coherentment amb les línies anteriors, Aguiló identificava Espanya com
la nació: «Sens aquestes regions treballadores la nostra Nació sembla un cadàver». Alguns dels més conspicus espanyolistes valencians -alhora </span><i style="color: #990000;">segregacionistes </i><span style="color: #990000;">pel que fa al valencià- potser se sorprendran d'aquestes posicions... </span></span></b></div>
<span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br />
En internet la referència <i>clàssica </i>al mapa es localitza ací:</b></span><br />
<span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="http://webs.racocatala.cat/eltalp/cart3.htm"><b>http://webs.racocatala.cat/eltalp/cart3.htm</b></a></span><br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br clear="all" />
</b></span><br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #351c75; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">-</span>Aguiló, Joan (1908): «<span lang="ES">Fronteres de
la Llengua Catalana y Estadística dels que parlen en català</span>»,
en <i>Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona Octubre 1906</i>. Barcelona: Estampa d'En Joaquim Horta, pp. 638-643.</b></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; font-family: Cambria, serif;"><b><span style="color: blue;">Existix edició facsímil del llibre complet,
apareguda el novembre de 1985, publicada a Barcelona: Editorial Vicens-Vives / Fundació
II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.<o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; font-family: Cambria, serif;"><b><span style="color: blue;">També està disponible en internet:<o:p></o:p></span></b></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Cambria, serif;"><a href="http://archive.org/details/primercongrsin00conguoft"><span style="background-color: white;"><b><span style="color: blue;">http://archive.org/details/primercongrsin00conguoft</span></b></span></a></span><span style="color: red; font-family: "Cambria","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="color: #351c75; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: xx-small; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #351c75; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">-Rafanell, August (2006): </span><i><span lang="FR" style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ansi-language: FR; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">La il·lusió occitana. </span></i><i><span lang="ES" style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">La llengua
dels catalans, entre Espanya i França</span></i><span lang="ES" style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">.
Barcelona: Quaderns Crema, volum I</span><span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">.</span><span style="font-family: "Cambria","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: xx-small; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><span style="color: #351c75; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>-Roca, Rafael (2008): «Noves aportacions sobre la presència valenciana al
Congrés de 1906», en Ferrando, Antoni (ed.): <i>El primer Congrés Internacional
de la Llengua Catalana i el País Valencià. Els reptes del futur</i>. Catarroja
/ Barcelona / Palma de Mallorca: Afers, pp. 73-96.</b></span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<br /></div>
</div>
Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-61071934068288550852012-12-30T18:50:00.003+01:002012-12-30T18:57:36.620+01:00Més de 50 anysUn amic meu va ser batejat el 17 de juny de 1962. Té, si fa no fa, la mateixa edat que jo: més de mig segle. Son iaio va prendre's molt seriosament la qüestió del recordatori d'aquell bateig, i la mostra d'això la teniu en les fotos adjuntes, amb la senyera de les quatre barres -soles- com a element més destacat del recordatori esmentat. Per dins, en obrir-lo, la sorpresa: s'hi llig "Amb l'alegria dels meus pares i apadrinat pels meus tios" (...) "he segut batejat en l'església de Sant Joan i Sant Vicent, de València, amb el nom de" (...) "el dia 17 de juny de 1962". Tot, doncs, està escrit només en valencià, en la <em>classe</em> de valencià que llavors no qüestionava ningú (només, potser, Bayarri). I tot vé acompanyat pel senyal heràldic i vexil·lològic que uns anys després apareixeria -davant els ulls de molts- com la poma de la discòrdia. En ple franquisme un iaio, que no se m'ocorre més que qualificar de valencianista "de base", feia valencianisme (i del sincer) en el si d'una societat que encara no estava mortalment ferida pel <em>conflicte</em> que esgotaria les seues potencialitats. Orgull de iaio, tot plegat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjICcowv_zsbitrg9_DfmwS0ZKTilhwlum0kX8qDR0IZlDeoTl_CNAJnEaYqjZEkSuaEazldyIxJhrR6c2eMhwMBCX9tOt7v7dPc_0Fwy6zkYU-4cVQMzG4fUBiWotjuzz3gt-97kxd-tVQ/s1600/escanear0033.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjICcowv_zsbitrg9_DfmwS0ZKTilhwlum0kX8qDR0IZlDeoTl_CNAJnEaYqjZEkSuaEazldyIxJhrR6c2eMhwMBCX9tOt7v7dPc_0Fwy6zkYU-4cVQMzG4fUBiWotjuzz3gt-97kxd-tVQ/s1600/escanear0033.jpg" width="263" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5G_FT7JCNx8MmZ7rdjkCchdARIbO2kQFOGCffjnFBGG9QrktIbSWU9sRT2MAKWvgOhDSC1mqsnh_KeQfqCgwOtqOWgqVjjXFfEd4o5U2Irowd-CvJ-1EBGRF-1Phrg2D679RBTtfaapNp/s1600/escanear0034.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5G_FT7JCNx8MmZ7rdjkCchdARIbO2kQFOGCffjnFBGG9QrktIbSWU9sRT2MAKWvgOhDSC1mqsnh_KeQfqCgwOtqOWgqVjjXFfEd4o5U2Irowd-CvJ-1EBGRF-1Phrg2D679RBTtfaapNp/s1600/escanear0034.jpg" width="225" /></a></div>
Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-47024126492866505762012-11-06T21:36:00.000+01:002012-11-07T20:21:27.280+01:00Alguien debería decirlo más a menudo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ7Tx166c9vp-hyVEh01QZONEPs_X3EAmjTR7KHPbQ4bvMFNtGDIARra51nkXSc5bg-4h01oxFfxd0HPeKxaJ7vuBt3P47kbEQXn0PWTyge70PpxhNSJKy_aA8L2ATiDJX2W5QR5EB4q4E/s1600/1-Espanacorregida_conjuntoCorr6s_b-001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ7Tx166c9vp-hyVEh01QZONEPs_X3EAmjTR7KHPbQ4bvMFNtGDIARra51nkXSc5bg-4h01oxFfxd0HPeKxaJ7vuBt3P47kbEQXn0PWTyge70PpxhNSJKy_aA8L2ATiDJX2W5QR5EB4q4E/s1600/1-Espanacorregida_conjuntoCorr6s_b-001.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"><b>NOTA: ESTA ES LA TRADUCCIÓN AL CASTELLANO DEL ARTÍCULO RECOGIDO EN EL POST ANTERIOR:</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<a href="http://rafaelcompany.blogspot.com.es/2012/11/algu-hauria-de-dir-ho-mes-sovint.html">http://rafaelcompany.blogspot.com.es/2012/11/algu-hauria-de-dir-ho-mes-sovint.html</a></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"><b>DADA LA TEMÁTICA DEL MISMO, QUIZÁ PUEDA SER DE INTERÉS PARA QUIENES, DESDE LAS TIERRAS CASTELLANOHABLANTES, SIGAN EL DEBATE ACTUAL SOBRE CATALUÑA.</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Desde que, en 1812, se puso negro sobre blanco la memorable frase «</span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">La Nación Española es la reunión de todos los Españoles de ambos hemisferios», los <i>catalanes</i>, en injusto genérico, han estado bajo sospecha en España bastante más de la mitad del tiempo transcurrido. Y eso alguien tendría que decirlo más a menudo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Lo estuvieron, incluso, durante una parte del periodo en que los intelectuales y las elites sociales de Cataluña calificaban, y sentían, el castellano como la lengua nacional que les <i>correspondía</i>. Incluso entonces, desde <i>Madrid </i>se juzgó que no hacían lo necesario para reducir su idioma al estado de <i>patois</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Tampoco se contempló como positivo ―se atacó o se despreció más bien― que pidiesen autonomía, en las décadas finales del siglo XIX, para su territorio. Entonces los <i>catalanes</i> decían, y sentían, que Cataluña era una región de la nación española, pero aquella creencia no les sirvió de mucho en sus propósitos (tan bien ejemplificados en Valentí Almirall y sus obras <i>Lo catalanisme </i>y<i> </i></span><i><span lang="CA" style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">L’Espagne telle qu’elle est</span></i><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Se sabe igualmente que, muchísimo antes del Desastre de 1898, hubo dirigentes catalanes convencidos de que los destinos políticos generales no podían jugarse al margen de la «fábrica de España». Y que pugnaron por ser los principales protagonistas del juego. Pero jamás consiguieron la hegemonía de la construcción española. Ortega y Gasset se encargaría de aclarar posteriormente las razones de aquel <i>no</i>, con la reflexión que ponía de relieve como «La ética industrial, es decir, el conjunto de sentimientos, normas, estimaciones, principios que rigen, inspiran y nutren la actividad industrial, es moral y vitalmente inferior a la ética del guerrero».<b> </b>Un horror.<b></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Con la generación intelectual de Prat de la Riba, las sospechas ya tenían su razón de ser amparadas en papeles como <i>El compendi de la doctrina catalanista</i>, <i>La question catalane </i>(de 1898) i <i>La nacionalitat catalana</i>: había nacido el nacionalismo catalán, y España ya no era la nación de aquellos catalanes, ni el castellano su lengua nacional. No obstante, la ideología de Prat i Cambó pretendía hacer <i>l'Espanya Gran</i>. Tan <i>gran</i>, que Portugal y la práctica mitad meridional de Francia eran tierras convocadas inicialmente a la aventura. Eso por no hablar del horizonte colonial que se quería columbrar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Pero sin llamarle nación a España, y por más que lo último «ofrecido» fuese un programa imperialista en toda regla (regeneracionista desde la <i>periferia </i>y con retóricas y ambiciones del momento), el <i>no</i> </span><span lang="CA" style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">de <i>la</i> <i>Meseta </i></span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">volvió a ser rotundo. De nuevo Ortega explicitaría más tarde lo que otros habían callado antes: «Porque no se le dé vueltas: España es una cosa hecha por Castilla, y hay razones para ir sospechando que, en general, sólo cabezas castellanas tienen órganos adecuados para percibir el gran problema de la España integral». Otro horror orteguiano.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Una España, en todo caso, cuya monarquía llevaba perdiendo territorios desde finales del siglo XVI: parecería más bien que «en general, sólo cabezas castellanas<b> </b>tienen órganos adecuados<b>» </b>para ir despidiendo a los <i>díscolos</i> ―ya legión― que desde la Holanda orangista en adelante han proclamado la independencia. Y </span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">esto, también esto, alguien tendría que decirlo más a menudo.<b></b></span><span lang="CA" style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">A Cataluña, finalmente, le <i>concedieron </i>la Mancomunitat (¿«toma y calla»?); y a Catalunya le arrasaron la Mancomunitat. Y en abril de 1931, en el transcurso de aquella primavera de transitoriedades, Cataluña proclamó una república y le devolvieron una Generalitat. Pero como después de la <i>Sanjurjada </i>las Cortes españolas aprobaron un Estatuto, y a pesar de los recortes políticos padecidos en el proceso, los <i>catalanes</i> se mostraron razonablemente satisfechos. Los nombres de Pompeu Fabra y de Antoni Rovira i Virgili pueden representar bastante bien aquellos tiempos de autonomía.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Una lástima que, en aquella Europa de antifascistas y anticomunistas, la tensión fuese tanta que activara los hechos de Octubre de 1934; y una desgracia inmensa que, dos años después, la revuelta del ejército español de África solo constituyera el preludio de una tragedia de dimensiones épicas. Por si hace falta recordarlo, quien ganó la guerra tenía en su <i>programa</i> la abolición del Estatuto. Y lo hizo. Llegó la catacumba.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Mucha gente todavía tiene en la retina la sucesión vertiginosa de hechos que, con referencia a Cataluña, se vivió durante la etapa conocida como Transición. La gigantesca manifestación del 11 de septiembre de 1977, el <i>Ja sóc aquí </i>(con la consiguiente inserción, en la legalidad preconstitucional, de un vestigio republicano), la participación de catalanes<i> </i>en la Ponencia de la Constitución española de 1978, el Estatuto de 1979, el golpe de estado del 23 de febrero de 1981, la adyacente Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico, LOAPA, que posteriormente seria declarada anticonstitucional en buena parte.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Con la LOAPA, algo empezó a helarse en los labios de los <i>catalanes</i>: Cataluña, nacionalidad sobre el papel ―según la Constitución―, y motor (por emulación o por conveniencia de <i>Madrid</i>) de la autonomía de muchos territorios que no estaban en el guión inicial de la España renovada, tenía que abandonar cualquier esperanza de gran singularidad. La tentación jacobina, o las derivadas de la <i>España Una</i>, acotaban el terreno de juego.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Como síntoma, y en tiempos posteriores al 23-F como 1983, hasta un ex-presidente de gobierno (Leopoldo Calvo Sotelo) se permitía publicar que </span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">«</span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta</span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">»</span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">. Es lo que tienen las voluntades de <i>rusificación</i> a la española: que dejan clamorosas huellas escritas, y siempre hay quien las exhuma. Otra cosa es que, desde <i>la Meseta</i>, se sea capaz de entender cómo de ofensivas resultan tales afirmaciones en las latitudes mediterráneas. En democracia, y en dictadura.</span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Yendo hasta tiempos más cercanos a los de ahora, no seré yo quien niegue que lo que giró en torno del Estatuto catalán de 2006 puede ser considerado, en su globalidad, como lamentable: las promesas públicas hechas desde una de las <i>Españas</i> por cálculo electoral (cuando se pensaba en determinado escenario político); las elevaciones de la apuesta soberanista por parte de los <i>moderados </i>al efecto de superar, también por cálculo electoral, a los tradicionales poseedores de la radicalidad catalanista; la campaña anti-catalana en términos estrictos ―«¿Dónde hay que firmar contra Cataluña?»― que la otra <i>España </i>pudo emprender gozosa casi sin contrapesos; el pretendido acuerdo salvífico ―pero parcial― coronado por un <i>cepillado </i>en el parlamento español y una enorme abstención en el referéndum. Después, es bien sabido, el recurso al Constitucional condujo a una sentencia</span><span lang="CA" style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">, en </span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">2010, que hirió el corazón de Jordi Pujol. </span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Llego al presente: algunos comentaristas de <i>Madrid</i> dicen que Artur Mas «ha matado al padre». De nuevo determinadas «</span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">cabezas castellanas», las que tanto se vanaglorian de sus </span><span lang="CA" style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">«</span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">órganos», tienen las antenas estropeadas. De nuevo olvidan ―porque voluntariamente han querido menospreciar algunos hechos― que en 2005/6 i en 2010 se tocó la fibra sensible de millones de catalanes. De millones. Tanto se les tocó, que antiguos <i>españoles del año </i>decidieron el viraje (como mínimo personal). Así, y después de la manifestación masiva del 10 de julio de 2010, nadie podía dudar que la corriente soberanista/independentista se había ensanchado. Con las fases álgidas de la crisis, además, la bola no ha hecho más que rodar y rodar y crecer; más todavía porque, en contraste con la fortísima fiscalidad ejercida sobre el territorio de Cataluña, los vascos (en su mayoría no españolistas) y los navarros (españolistas en su mayoría) tienen una cosa en común: gracias al Concierto y al Convenio, respectivamente, en la práctica no se gastan un euro en el sostenimiento de España. El estado que odian, <i>conllevan</i>, o tanto dicen adorar, según el caso.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Millones de catalanes, pues, han pasado de afirmar ser una nación a mostrar fatiga con el estado. Y de la fatiga con el estado, a querer otro: 2012, 11 de septiembre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">Algunas encuestas afirman que un buen número de catalanes ven en la adhesión de Convergència i Unió al soberanismo ―relativamente reciente― una oportun(ist)a maniobra de distracción, de cuño publicitario, hacia la manera como el gobierno nacionalista catalán gestiona las duras circunstancias económicas, y sociales, de la Cataluñaa actual; pero las mismas encuestas también dicen que el 80% de los catalanes quieren ser consultados sobre si permanecer o no en el seno de España. Y se ha de suponer que quieren serlo sin que ningún militar español, en la reserva o en activo, les pueda coaccionar. Al fin y al cabo, ¿cuántos de los catalanes actuales pudieron votar en el referéndum de la Constitución de 1978?</span><span lang="CA" style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">En medio de los días agitados que se viven en torno a la consulta/referéndum que ―Artur Mas <i>dixit</i>― podría iniciar el camino para la constitución de Cataluña como estado de la Unión Europea, centenares de personajes de orientación mayormente progresista (y <i>patria</i> española) se han <i>manifestado</i> ante la opinión pública: </span><span lang="CA" style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">de Almodóvar a Vargas Llosa</span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">. No han ahorrado las críticas, duras y previsibles, a Mas, CiU, <i>et alii</i>. Pero también han vertido unas frases que, francamente, </span><span style="font-family: Constantia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;">tendrían de decirse más a menudo: «[...] si ese sentimiento [nacional] de forma mayoritaria se manifestara [en Cataluña] contrario de modo irreductible y permanente al mantenimiento de las instituciones que entre todos nos dimos, la convicción democrática nos obligaría al resto de los españoles a tomarlo en consideración para encontrar una solución apropiada y respetuosa». En medio de los truenos, y por fin, la constatación de que las relaciones de pareja solo pueden ser satisfactorias por la existencia del mutuo acuerdo. Sí: alguien tendría que decirlo más a menudo. Pero el mismo hecho de tener que decirlo ya nos informa de cómo está el patio en España.</span></div>
Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-22046467220326033932012-11-06T01:57:00.001+01:002012-11-07T14:29:54.712+01:00Algú hauria de dir-ho més sovint<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL_ZC_dOqiolLB4BZBh5gCbbbSQUEzIeUmDZv_yry8JfR6N7k869V79TkM9cmAM9PBnktlVffrDXvCyRva6qsPVjjEZNAHKb90FFk4Cr8abF5vsrgx7AXXtF1RyVkfyDSgeZaW1JK3niPd/s1600/NASA_Satellite_Catalonia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL_ZC_dOqiolLB4BZBh5gCbbbSQUEzIeUmDZv_yry8JfR6N7k869V79TkM9cmAM9PBnktlVffrDXvCyRva6qsPVjjEZNAHKb90FFk4Cr8abF5vsrgx7AXXtF1RyVkfyDSgeZaW1JK3niPd/s320/NASA_Satellite_Catalonia.jpg" width="301" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Des que, el 1812, se va posar negre sobre blanc la memorable frase «</span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">La Nación Española es la reunión de todos los Españoles de ambos hemisferios», els <i>catalans</i>, en injust genèric, han estat sota sospita a Espanya prou més de la meitat del temps transcorregut. I això algú hauria de dir-ho més sovint. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Ho estigueren, fins i tot, durant una part del període en què els intel·lectuals i les elits socials de Catalunya qualificaven, i sentien, el castellà com la llengua nacional que els <i>corresponia</i>. Fins i tot llavors, <span lang="CA" style="font-family: 'Constantia','serif'; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">des de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Madrid</i> </span>va jutjar-se que no feien el que calia per tal de reduir el seu idioma a l'estat de <i>patois</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Tampoc va contemplar-se com a positiu ―va atacar-se o menysprear-se més bé― que demanaren autonomia, en les dècadas finals del segle XIX, per al seu territori. Llavors els <i>catalans</i> deien, i sentien, que Catalunya era una regió de la nació espanyola, però aquella creença no els va servir de molt en els seus propòsits (tan ben exemplificats en Valentí Almirall i les seues obres <i>Lo catalanisme </i>i <i>L’Espagne telle qu’elle est</i>).</span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Se sap igualment que, moltíssim abans del Desastre de 1898, va haver dirigents catalans convençuts que els destins polítics generals no podien jugar-se al marge de la «fàbrica d'Espanya». I que van pugnar per ser els principals protagonistes del joc. Però mai van aconseguir l'hegemonia de la construcció espanyola. Ortega y Gasset s'encarregaria d'aclarir posteriorment las raons d'aquell <i>no</i>, amb la reflexió que posava de relleu</span><span lang="ES" style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Arial;"> com «La ética industrial, es decir, el conjunto de sentimientos, normas, estimaciones, principios que rigen, inspiran y nutren la actividad industrial, es moral y vitalmente inferior a la ética del guerrero».<b> </b>Un horror.</span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Amb la generació intel·lectual de Prat de la Riba, les sospites ja tenien la seua raó de ser, emparades en papers com <i>El compendi de la doctrina catalanista</i>, <i>La question catalane </i>(de 1898) y <i>La nacionalitat catalana</i>: havia nascut el nacionalisme català, i Espanya ja no era la nació d'aquells catalans, ni el castellà la seua llengua nacional. Tanmateix, la ideologia de Prat i Cambó pretenia fer <i>l'Espanya Gran</i>. Tan <i>gran</i>, que Portugal i la pràctica meitat meridional de França eren terres convocades inicialment a l'aventura. Això per no parlar de l'horitzó colonial que volia albirar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Però sense dir-li nació a Espanya, i per més que allò últimament «ofert» fóra un programa imperialista en tota regla (regeneracionista des de la <i>perifèria </i>i amb retòriques i ambicions del moment), el <i>no</i> de <span lang="CA" style="font-family: 'Constantia','serif'; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><em>la</em></span><span lang="CA" style="font-family: 'Constantia','serif'; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Meseta </i></span>va tornar a ser rotund. De bell nou Ortega explicitaria més tard allò que altres havien callat abans:</span><span lang="ES" style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"> «Porque no se le dé vueltas: España es una cosa hecha por Castilla, y hay razones para ir sospechando que, en general, sólo cabezas castellanas tienen órganos adecuados para percibir el gran problema de la España integral». Altre horror orteguià.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Una Espanya, en tot cas, la monarquia de la qual portava perdent territoris des de finals del segle XVI: semblaria més bé que «en general, sólo cabezas castellanas<b> </b>tienen órganos adecuados<b>» </b>per anar acomiadant els <i>díscols</i> ―ja legió― que des de l'Holanda orangista en avant han proclamat la independència. I açò, també açò, </span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">algú hauria de dir-ho més sovint.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">A Catalunya, finalment, li van <i>concedir </i>la Mancomunitat («toma y calla»?); i a Catalunya li van arrabassar la Mancomunitat. I en l'abril de 1931, en el transcurs d'aquella primavera de transitorietats, Catalunya va proclamar una república i li van retornar una Generalitat. Però com després de la <i>Sanjurjada </i>les Corts espanyoles van aprovar un Estatut, i malgrat els retalls polítics patits en el procés, els <i>catalans</i> van mostrar-se raonablement satisfets. Els noms de Pompeu Fabra i d'Antoni Rovira i Virgili poden representar ben bé aquells temps d'autonomia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Una llàstima que, en aquella Europa d'antifeixistes i d'anticomunistes, la tensió fóra tanta que activara els fets d'Octubre de 1934; i una desgràcia immensa que, dos anys després, la revolta de l'exèrcit espanyol d'Àfrica només constuïra el preludi d'una tragèdia de dimensions èpiques. Per si fa falta recordar-ho, qui va guanyar la guerra tenia en el seu <i>programa</i> l'abolició de l'Estatut. I ho va fer. Arribà la catacumba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Molta gent encara té en la retina la successió vertiginosa de fets que, amb referència a Catalunya, es va viure durant l'etapa coneguda com a Transició. La gegantina manifestació de l'11 de setembre de 1977, el <i>Ja sóc aquí</i> (amb la consegüent inserció, en la legalitat preconstitucional, d'un vestigi republicà), la participació de catalans en la Ponència de la Constitució espanyola de 1978, l'Estatut de 1979, el colp d'estat del 23 de febrer de 1981, l'adjacent Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico, LOAPA, que posteriorment seria declarada anticonstitucional en bona part.</span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Amb la LOAPA, alguna cosa va començar a gelar-se en els llavis dels <i>catalans</i>: Catalunya, nacionalitat sobre el paper ―segons la Constitució―, i motor (per emulació o per conveniència de <i>Madrid</i>) de l'autonomia de molts territoris que no estaven en el guió inicial de l'Espanya renovada, havia d'abandonar qualsevol esperança de gran singularitat. La temptació jacobina, o les derivades de l'<i>España Una</i>,<i> </i>acotaven el terreny de joc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Com a símptoma, i en temps posteriors al 23-F com 1983, fins un expresident de govern (Leopoldo Calvo Sotelo) es permetia publicar que </span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta</span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">. És allò que tenen les voluntats de <i>russificació</i> a l'espanyola: que deixen clamoroses empremtes escrites, i sempre n'hi ha qui les exhuma. Altra cosa és que, des de <i>la Meseta</i>, se siga capaç d'entendre com d'ofensives resulten unes tals afirmacions a les latituds mediterrànies. En democràcia, i en dictadura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Anant fins a temps més acostats als d'ara, no seré jo qui negue que allò que va girar al voltant de l'Estatut català de 2006 pot ser considerat, en la seua globalitat, com a lamentable: les promeses públiques fetes des d'una de les <i>Espanyes</i> per càlcul electoral (quan es pensava en determinat escenari polític); les elevacions de l'aposta sobiranista per part dels <i>moderats </i>a l'efecte de superar, també per càlcul electoral, els tradicionals posseïdors de la radicalitat catalanista; la campanya anticatalana en termes estrictes ―«¿Dónde hay que firmar contra Cataluña?»― que l'altra <i>Espanya </i>pogué emprendre joiosa </span><span lang="ES" style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">quasi sense contrapesos</span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">; el pretés acord salvífic ―però parcial― coronat per un <i>cepillado</i> en el parlament espanyol i una enorme abstenció en el referèndum. Després, és ben sabut, el recurs al Constitucional va conduir a una sentència, el 2010, que va ferir el cor de Jordi Pujol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Arribe al present: alguns comentaristes de <i>Madrid</i> diuen que Artur Mas «ha matat el pare». De nou determinades «</span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">cabezas castellanas», les que tan es vanten dels seus </span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">«</span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">órganos», tenen les antenes espatllades. De nou obliden ―perquè voluntàriament han volgut menysprear alguns fets― que el 2005/6 i el 2010 va tocar-se la fibra sensible de milions de catalans. De milions. Tant se'ls la va tocar, que antics <i>españoles del año </i>van decidir el viratge (si més no personal). Així, i després de la manifestació massiva de 10 de juliol de 2010, ningú podia dubtar que el corrent sobiranista/independentista se n'havia eixamplat. Amb les fases àlgides de la crisi, a més, la bola no ha fet més que rodar i rodar i créixer; més encara perquè, en contrast amb la fortíssima fiscalitat exercida sobre el territori de Catalunya, els bascos (en la seua majoria no espanyolistes) i els navarresos (espanyolistes en la seua majoria) tenen una cosa en comú: gràcies al Concert i al Conveni, respectivament, en la pràctica no es gasten un euro en el sosteniment Espanya. L'estat que odien, <i>conllevan</i>, o tant diuen adorar, segons el cas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Milions de catalans, doncs, han passat d'afirmar ser una nació a mostrar fatiga amb l'estat. I de la fatiga amb l'estat, a voler-ne un altre: 2012, 11 de setembre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Algunes enquestes afirmen que un bon nombre de catalans veuen en l'adhesió de Convergència i Unió al sobiranisme ―relativament recent― una oportun(ist)a maniobra de distracció, d'encuny publicitari, envers la manera com el govern nacionalista català gestiona les dures circumstàncies econòmiques, i socials, de la Catalunya actual; però les mateixes enquestes també diuen que el 80% dels catalans volen ser consultats sobre si romandre o no al si d'Espanya. I s'ha de suposar que ho volen ser sense que cap militar espanyol, en la reserva o en actiu, els puga coaccionar. Al cap i a la fi, quants dels catalans actuals van poder votar en el referèndum de la Constitució de 1978? <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span>En mig dels dies agitats que es viuen al voltant de la consulta/referèndum que ―Artur Mas <i>dixit</i>― podria iniciar el camí per a la constitució de Catalunya com a estat de la Unió Europea, centenars de personatges d'orientació majorment progressista (i <i>pàtria </i>espanyola) s'han <i>manifestat</i> davant l'opinió pública: d'Almodóvar a Vargas Llosa. No hi han estalviat les crítiques, dures i previsibles, a Mas, CiU, <i>et alii</i>. Però també hi han vessat unes frases que, francament, </span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">haurien de dir-se més sovint: «[...] si ese sentimiento [nacional] de forma mayoritaria se manifestara [a Catalunya] contrario de modo irreductible y permanente al mantenimiento de las instituciones que entre todos nos dimos, la convicción democrática nos obligaría al resto de los españoles a tomarlo en consideración para encontrar una solución apropiada y respetuosa». En mig dels trons, i per fi, la constatació que les relacions de parella només poden ser satisfactòries per l'existència del mutu acord. Sí: algú hauria de dir-ho més sovint. Però el mateix fet d'haver de dir-ho ja ens informa de com està el pati a Espanya.</span><br />
<span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span><span style="font-family: "Constantia","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">Rafael Company, 6 de novembre de 2012.</span>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-30149328496363160902012-09-03T16:20:00.001+02:002012-09-03T16:20:45.292+02:00Bankia de Levante. Quin morro!<i>No comment!</i><br />
Finalment, Bankia de Levante y Murcia. <i>Olé!</i><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBEkAdUqaNKxTwCEF_6EdNRP3xdTk6usRBz0xC_eXfd4UkAEcXeOlPv_uqlVFR0Vhb_ybfVTzh45XNQ993ajzC5bHl8KElQITGY6N8BDBkEWRj7tqOmtrp61ms8eMHu5-yA61Hg03MYW5y/s1600/BANKIA+DE+LEVANTE+Y+MURCIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBEkAdUqaNKxTwCEF_6EdNRP3xdTk6usRBz0xC_eXfd4UkAEcXeOlPv_uqlVFR0Vhb_ybfVTzh45XNQ993ajzC5bHl8KElQITGY6N8BDBkEWRj7tqOmtrp61ms8eMHu5-yA61Hg03MYW5y/s320/BANKIA+DE+LEVANTE+Y+MURCIA.jpg" width="224" /></a></div>
<i><br /></i>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-67284195946951679372012-06-07T00:01:00.003+02:002012-11-07T20:24:03.017+01:00Antonio Llàcer Vallés, adéu/adiósCom em deia esta vesprada José Luis Melià, el dia ha sigut dur. Com em remarcava este matí Jordi Peris, el <em>palo</em> ha sigut fort. Antonio Llàcer Vallés, discret i irònic, ja no viu. <br />
Va ser un dels membres del primer grup en català del primer cicle complet d'Històries (1980-1983); va ser un dels tretze fundadors del Bloc d'Estudiants Agermanats, BEA; va ser -pel que han dit i plorat els seus alumnes de l'IES La Senda de Quart de Poblet- un meravellós professor d'història.<br />
Costa molt haver de dir-li adéu. O <em>adiós</em>. Us jure que, ara mateix, encara commocionat, no sé en quina llengua vaig parlar amb ell en vespres del dia de Reis d'enguany: ell, roent i animat, em va fer riure i em va ajudar a pair esta realitat -miserable i espantosa- que la puta crisi ens ha posat davall dels nassos.<br />
Toni i jo, mentre estudiàvem en valencià a la Facultat de Geografia i Història, o mentre fruïem de les mogudes "de la Dipu" d'aquells joiosos anys, parlàvem en castellà. I ara, commocionat, no recorde si ho seguírem fent en esta llengua en les últimes ocasions en què ens trobàrem.<br />
Hui, en el crematori municipal de València, molta gent li ha dit adéu/<em>adiós</em>. Li ho ha dit -li ho hem dit- amb ullets enrogits, i amb una pena serena i profunda. Ara, ja no he pogut contindre'm més i ací, en privat, en un bloc que supose ja no llig ningú, plore i plore, i li ho dic a cau d'orella: adéu, Toni, <em>adiós</em>...Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-56298576655033021902011-09-08T01:29:00.007+02:002011-09-08T20:50:14.056+02:00Gallecs i valencians.<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9GTFf1UqIoX2Pxw6YUUhN89YLFR4f2LjmxsSAV1AKrieqYoELl1R80NddZmvInxBS9QGuAVwv9Qk7x7zjdiIUmBi4y9zQUcE_QWYOSkRcyClvjRtFBrXqi5c2fehVL6AqYy7KBPoumfZd/s1600/emoticons-messenger-escandaloso-www_trucoslive_com.gif"><img style="WIDTH: 140px; HEIGHT: 150px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5649766472696688242" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9GTFf1UqIoX2Pxw6YUUhN89YLFR4f2LjmxsSAV1AKrieqYoELl1R80NddZmvInxBS9QGuAVwv9Qk7x7zjdiIUmBi4y9zQUcE_QWYOSkRcyClvjRtFBrXqi5c2fehVL6AqYy7KBPoumfZd/s400/emoticons-messenger-escandaloso-www_trucoslive_com.gif" /></a><br /></div><br /><br /><br /><br /><p><br />Al respecte de la vigència del conflicte sobre la identitat lingüística i més que lingüística de Galícia, no és només anecdòtic que en un programa televisiu d’humor, <em>El intermedio</em> (de tendència progressista, programat per la cadena generalista espanyola <em>La Sexta</em> el dilluns 5 de setembre de 2011), els guionistes posaren en la veu d’un dels presentadors ―<strong>Dani Mateo</strong>― la següent <em>boutade</em> en mig d’un <em>sketch</em> sobre les emoticones d’internet: <strong><span style="font-size:130%;color:#009900;">«[...] cómo son los gallegos, que todavía no se han decidido entre hablar castellano o portugués»</span></strong>.<br /></p><br /><p>L’aparició, en l’humor televisiu espanyol, de referències a qüestions relatives a la diversitat ètnico-lingüística d’Espanya no és excepcional. I hi acostuma a sovintejar l’exhibició d’estereotips negatius i de prejudicis, i això amb independència de la ubicació ideològica dels humoristes en la forqueta dreta-esquerra. Un exemple clàssic el proporcionava <strong>Miguel Gila</strong> quan, arran d’una famossíssima sàtira sobre l’alt import de la factura del col·legi del xiquet, exhibia diàlegs telefònics suposats com els següents (el primer data de 1979; el següent és posterior):</p><br /><br /><p><br /><strong><span style="font-size:130%;"><span style="color:#cc0000;">―Francés, 2.800 [pessetes].<br />―[...]<br />―Fuera el francés, que hable valenciano deprisa y ya está.</span><br /></span></strong>/<br /><strong><span style="font-size:130%;color:#000099;">―Inglés, 8.000 [pessetes]. ¿No tiene usted un inglés más arregladito?<br />―[...]<br />―Bueno, pues que hable valenciano deprisa como la abuela, y mejor [en el sentit de més estalvi].<br /></p></span></strong><br /><br /><br /><p>Les imatges dels vídeos es troben allotjades en You Tube:</p><br /><br /><p><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=xm7iifePZAo"><strong><span style="color:#ff0000;">http://www.youtube.com/watch?v=xm7iifePZAo</span></strong></a></p><br /><br /><br /><br /><p><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=oBRfxHuKO2A"><strong><span style="color:#ff0000;">http://www.youtube.com/watch?v=oBRfxHuKO2A</span></strong></a></p><br /><br /><br /><br /><p><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=hy3LClrypzA"><strong><span style="color:#ff0000;">http://www.youtube.com/watch?v=hy3LClrypzA</span></strong></a></p><br /><br /><br /><br /><p></p>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-19711434673396653172011-07-06T09:48:00.008+02:002011-07-06T16:12:12.980+02:00Viatjar al III Reich... sense eixir de la València actual<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYwG7WzmAWdj6cA-tT1jPHB9YvNerurXwas2oq5e20jLkmjVsem0mxqLRavperftLu0JCYNFAi5_KEBCJO9MDhYaXBPh-RRfP7BksMW8DbY8PkzRE4KZLYRY7S9Id3yWFS71sVpVyYAlPn/s1600/untitled.jpeg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 265px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5626211587202481266" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYwG7WzmAWdj6cA-tT1jPHB9YvNerurXwas2oq5e20jLkmjVsem0mxqLRavperftLu0JCYNFAi5_KEBCJO9MDhYaXBPh-RRfP7BksMW8DbY8PkzRE4KZLYRY7S9Id3yWFS71sVpVyYAlPn/s400/untitled.jpeg" /></a></p><br /><br /><span style="font-family:verdana;"><span style="COLOR: rgb(102,0,0)">Considerar-se afí a la Il·lustració del segle XVIII constituïx un bon antídot contra els fanatismes. Mai no es repetirà prou: per bé que la totalitat de la proposta il·lustrada no puga ja ser utilitzada com a bandera, és ben obvi que, sense aplicar continguts de la Il·lustració històrica a les qüestions fonamentals de la nostra quotinianeïtat, no pot haver-hi societat digna d'este nom.<br /></span><br /><span style="COLOR: rgb(102,0,0)">Justament ara es complixen 10 anys des de la inauguració del MuVIM, de l'obertura al públic de l'exposició permanent <em>L'aventura del pensament</em>, filoil·lustrada, antidogmàtica, antifanàtica... I impulsada per un liberal de la UCD que, amb el PP, arribà el 1995 a president de la Diputació de València:</span><br /><span style="COLOR: rgb(102,0,0)"><a href="http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/anos/Muvim/elpepuespval/20110706elpval_18/Tes">http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/anos/Muvim/elpepuespval/20110706elpval_18/Tes</a></span><br /><br /><span style="COLOR: rgb(102,0,0)">Coincidint amb este aniversari museístic (però a la vegada més que museístic), l'extrema dreta local ha decidit donar-nos una lliçó pràctica del seu model de debat i de contrast d'opinions, decididament antiil·lustrat: enrefilar volums enquadernats i cadires amb potes metàl·liques contra els assistents a la presentació d'un llibre; tirar petards i no-sé-què de fum en un recinte tancat; escridassar, insultar i amenaçar a mansalva:</span><br /></span><a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2011/07/05/valencia/1309891348.html"><span style="font-family:verdana;">http://www.elmundo.es/elmundo/2011/07/05/valencia/1309891348.html</span></a><span style="font-family:verdana;"><br /></span><a href="http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/07/06/sentandreu-sale-esposado-acto-gav-lanza-libros-sillas/821995.html"><span style="font-family:verdana;">http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/07/06/sentandreu-sale-esposado-acto-gav-lanza-libros-sillas/821995.html</span></a><span style="font-family:verdana;"><br /><br /><span style="COLOR: rgb(102,0,0)">Res de nou en definitiva. Res que no puga esperar-se d'aquells que necessiten guanyar a qualsevol preu. Guanyar, per cert, el què? El contingut del llibre de Vicent Flor <em>Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana</em>, objecte de les ires en esta ocasió, li ho pot aclarir a qui en tinga dubtes.</span><br /><br /><span style="COLOR: rgb(102,0,0)">Ahir, en qualsevol cas, es va demostrar de nou que la paraula, i el sentit de l'humor, és patrimoni dels demòcrates: d'aquelles persones que, arraconades i resignades, tenen la capacitat d'esperar i d'esperar que la policia garantisca els drets que ostenten com a ciutadans.</span><br /><span style="COLOR: rgb(102,0,0)"></span><br /></span><span style="COLOR: rgb(102,0,0);font-size:130%;" ><span style="font-family:verdana;font-size:100%;">I una última consideració: quan una ideologia d'odi s'instal·la en la societat, sempre apareixen els fanàtics que la portaran als últims extrems i se n'aprofitaran al màxim... Però això no eiximix de responsabilitat, en absolut, els administradors de la versió <em>minor</em> de la patologia ideològica en qüestió...</span> </span>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-70292318958347613792011-06-18T21:02:00.003+02:002011-06-18T21:07:24.122+02:00Molta, molta, molta gent!<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlBnAnXCqf8DXQZez5A2dS1Og8iaUJ1ZHX0w6DkQIuhnnIM61fTDtqTIfkj7cTznTofsuxtlETjhc6hFPtKoab6NhMHRU9nTDJnSYeNAm08En9QD6eaBfSTfbGNSdSSoZb38wPu8nG5AfD/s1600/2011-06-18_IMG_2011-06-18_20_31_52_fotosagencias_20110618_202736.jpg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 374px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5619637836227412738" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlBnAnXCqf8DXQZez5A2dS1Og8iaUJ1ZHX0w6DkQIuhnnIM61fTDtqTIfkj7cTznTofsuxtlETjhc6hFPtKoab6NhMHRU9nTDJnSYeNAm08En9QD6eaBfSTfbGNSdSSoZb38wPu8nG5AfD/s400/2011-06-18_IMG_2011-06-18_20_31_52_fotosagencias_20110618_202736.jpg" /></a><strong><span style="font-size:180%;color:#ff0000;"></span></strong></p><br /><p align="center"><strong><span style="font-size:180%;color:#ff0000;">Molta, molta, molta gent!</span> </strong></p><br /><p align="center"><strong><span style="font-size:180%;color:#3333ff;">El govern valencià continuarà sord?</span></strong></p><br /><p align="center"><span style="font-size:78%;color:#000000;">La fotografia prové de l'edició digital del diari <em>Levante-EMV</em> de hui, dissabte 18 de juny de 2011. </span></p>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-37928561495077122082011-06-09T21:56:00.004+02:002011-06-09T22:06:33.805+02:00Govern? valencià?<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiayVNU3jBiSXo6YsTsq5PO7-Hd3Kjl2N-PHj4cokj4stRn-KDK-ten0Ao8Rs-bhF6_1BNpY9WQ7m9nvGliimJt4QCF8UUk6bzmI7Q6mwxmSAdBnM-SYP7vFB13cfdAK6ZQSv-NOeUDM68c/s1600/valenciano--647x330.jpg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 203px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5616311749431560178" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiayVNU3jBiSXo6YsTsq5PO7-Hd3Kjl2N-PHj4cokj4stRn-KDK-ten0Ao8Rs-bhF6_1BNpY9WQ7m9nvGliimJt4QCF8UUk6bzmI7Q6mwxmSAdBnM-SYP7vFB13cfdAK6ZQSv-NOeUDM68c/s400/valenciano--647x330.jpg" /></a></p><br /><br /><br /><p align="center"><a href="http://www.lasprovincias.es/20110609/comunitatvalenciana/comunitat/unas-personas-concentran-plaza-201106092002.html"><span style="font-size:78%;">http://www.lasprovincias.es/20110609/comunitatvalenciana/comunitat/unas-personas-concentran-plaza-201106092002.html</span></a><span style="font-size:78%;"><br /><br /></span><strong><span style="font-size:180%;color:#ff0000;">Quousque tandem abutere,</span></strong></p><br /><p align="center"><strong><span style="font-size:180%;color:#ff0000;">Font de Mora, patientia nostra?<br /><br /></span></strong><br /><br /></p>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-24102113583654698222011-03-03T08:50:00.014+01:002011-03-04T01:38:17.652+01:00CAV: una esperança; la nostra esperança.<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWL3izN91a-dtf91kodtbZAen6l_aBCO-v7Q83OxgS2RvG1OMMUlDuVTrs3-_snEM7ANpvGWaQlcCtUTtWTtd2VRkvkrMw3n2LBv0VPP37SPVl9gyRc7Uutx8gsS0fXETEQBPunQc8_rJN/s1600/cab-programari-mans-unides.jpg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 267px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580016194474671330" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWL3izN91a-dtf91kodtbZAen6l_aBCO-v7Q83OxgS2RvG1OMMUlDuVTrs3-_snEM7ANpvGWaQlcCtUTtWTtd2VRkvkrMw3n2LBv0VPP37SPVl9gyRc7Uutx8gsS0fXETEQBPunQc8_rJN/s400/cab-programari-mans-unides.jpg" /></a></p><br /><br /><p align="left"><span style="color:#000000;"><strong>Afortunadament he preparat bona part d'este post amb anterioritat a l'acte de presentació pública del Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà, CAV, celebrat en l'Hotel Inglés de la ciutat de València (el dijous 3 de març de 2011 a les 19.30 h). Dic afortunadament perquè, ara mateix, allò que em demana el cos no és tant transcriure el discurset que acabe de donar (que, en tot cas, trobareu tot seguit) com fer ni que siga una mínima valoració d'uns fets que no oblidaré mai.</strong></span></p><br /><br /><div align="left"><span style="color:#000000;"><strong>No els oblidaré, i no només perquè se m'ha donat l</strong><strong>'oportunitat de dir determinades coses en públic (gràcies als impulsors del CAV en l'actualitat), sinó -i principalment- perquè ha sigut moltíssima la intensitat emotiva i ideològica de l'esdeveniment. Encara estic assumint tot el que ha passat esta nit i el que allà s'ha dit al llarg de dos hores: conserve vivíssim el records de les imatges i de les paraules, de l'enorme sinceritat dels organitzadors, de l'evocació de Francesc Bosch i Morata, del reconeixement a Damià Mollà (i, en ell, a totes les persones que apostaren per la reconciliació de la <em>família</em>)... Sí: un sol i ampli discurs valencianista és possible, i el valencianisme cívic pot aparéixer davant el nostre poble amb la mirada franca i clara.</strong></span></div><br /><br /><div align="left"><strong></strong></div><strong>A més, en vore projectat en una pantalla el llistat dels components del patronat del CAV (que supose s'anunciarà als <em>mass media</em> quan es considere oportú), m'he fet càrrec -definitivament- de la magnitud de les evolucions esdevingudes durant les últimes dècades, i he pogut alegrar-me del salt històric: l'entitat Futur Valencià -i malgrat la gran pluralitat que la caracteritzava- no pogué assolir mai un ventall tan representatiu. </strong><br /><br /><br /><div align="left"></div><strong>El CAV naix, així, amb una acumulació de capital simbòlic gegant i sorprenent, que restanya ferides i dibuixa esperances. I naix, igualment, empeltat de les energies de molta gent que no visqué la guerra i només vol construir un pervindre millor. </strong><br /><br /><br /><div align="left"><strong></strong></div><strong>L'aventura ja no té marxa enrere: en el CAV han deixat d'existir les <em>cadenes</em>, les antigues denominacions que ens han empresonat durant anys. Des de demà, en el Centre d'Actuació Valencianista no n'hi ha ni valencianistes blaveros ni valencianistes catalanistes: crec que parle en nom de totes les persones presents esta nit en la sala d'actes de l'Hotel Inglés quan proclame, ple de convenciment, el p</strong><strong>unt i final a les nostres privatives manies. </strong><br /><br /><br /><div align="left"><strong></strong></div><strong>Valencianisme: un camí d'esforç l'èxit o fracàs del qual no ha de dependre -no pot dependre- de coses que passaren fa cinquanta o trenta anys. Molts dels membres del CAV no havien nascut llavors!</strong><br /><br /><br /><div align="left"></div><strong><span style="font-size:180%;">FUTUR VALENCIÀ EN EL RECORD,</span></strong><br /><strong><span style="font-size:180%;">EL CENTRE D'ACTUACIÓ VALENCIANISTA EN EL PRESENT</span></strong><br /><strong><span style="font-size:130%;color:#000099;">Rafael Company</span></strong><br /><br />Bona part de les reflexions que seguixen em vingueren al cap fa uns pocs anys, en mig de l’efervescència valencianista provocada per l’aparició d’un encobert dels temps d’internet, d’algú que es va publicitar com a Faustí Barberà i aconseguí comboiar moltes persones entorn de l’enigma.<br /><br />El text original el vaig redactar, doncs, quan no podia imaginar que un dia com hui -a més ací, en l’Hotel Inglés, tan emblemàtic per a determinats sectors del valencianisme- assistiríem a la presentació a la societat d’una nova entitat, el Centre d’Actuació Valencianista, fruit madur d’aquelles cabòries instigades des d’un bloc de la xarxa.<br /><br />En el disseny de l’acte s’ha previst que jo parle del passat, dels temps en què, com diuen <strong>Miquel Juraco</strong> i <strong>Francesc Ferrandis</strong>, alguns dels presents èrem molt jóvens. Es tracta, siga com siga, d’un passat que sembla reivindicable des de la perspectiva dels impulsors del CAV FB i que se centra, se focalitza, en una iniciativa batejada com a Futur Valencià. En qualsevol cas, espere no cansar-los massa a tots vostés...<br /><br /><strong><span style="color:#cc0000;">L'ENTENIMENT</span></strong><br />Futur Valencià (FV) no era un partit polític, i va nàixer a mitjans del 1990 ostentant la divisa «Per la societat, l’economia i la cultura valencianes». L’entitat s’havia concebut com una mena d’actualització del Centre d’Actuació Valencianista històric, l’existent durant la Segona República, i havia d’orientar la seua activitat a emparar una relació civilitzada entre les forces polítiques per tal d’establir en comú els continguts del «valencianisme de mínims» teoritzat per <strong>Miquel Nadal</strong> en <em>Document 88</em>.<br /><br />A l’efecte, Futur Valencià posaria un accent especial en:<br />a) la formació específica dels militants de menor edat dels diversos partits d’obediència estatal i d’obediència valenciana;<br />b) la reivindicació unitària de determinades qüestions del camp de l’economia i de les infrastructures (particularment, la construcció del Tren de Gran Velocitat entre Alacant i Barcelona que, com és ben sabut, encara no s’ha esdevingut); i<br />c) l’establiment d’un «pacte d’ús» dirigit a augmentar la presència de la llengua pròpia en la societat valenciana.<br /><br />Però <strong>Damià Mollà</strong> i els altres instigadors de Futur Valencià també desitjàvem que, a l’ombra dels efectes benèfics dels nous marcs d’encontre –FV i la tertúlia setmanal de l’Hotel Inglés, fonamentalment–, s’arribara a l’entesa teòrica dels valencianismes nacionalistes (el «tricolor» i el «fusterià») en alguns aspectes considerats bàsics.<br /><br />S’hi tractava, justament, de les qüestions que havien protagonitzat mediàticament els enfrontaments esdevinguts durant la Transició posterior a la mort de <strong>Francisco Franco</strong>:<br />1) l’abast del marc nacional;<br />2) la utilització dels símbols;<br />3) la denominació del territori;<br />i 4) la resolució de les controvèrsies sobre la naturalesa, la denominació i la normativa del valencià.<br /><br />Mentre que l’establiment públic de lligams al voltant de la construcció d’un valencianisme de mínims depenia, en molt bona part, de la major o menor bona voluntat dels militants dels partits, així com dels càlculs electorals de les executives de les esmentades formacions, l’enteniment sobre els quatre temes esmentats entre els «blaveros» que no se sentien nacionalistes espanyols –d’una part- i els «catalanistes» que se sentien nacionalment valencians o catalans –de l’altra, afectava al moll de l’os de les pròpies doctrines polítiques i als sentiments.<br /><br />Per tot el que s’acaba de dir, aquell era un procés molt complex d’abordar, que exigia discreció i generositat de les persones participants. Com al·liats escrits de l’aventura, cinc textos de referència com a mínim parcial: <em>Revisio al conflicte valencià. Es possible el futur</em> (<strong>Xavier Marí</strong>, 1983), <em>Crítica de la nació pura. Sobre els símbols, les fronteres, i altres assaigs impetuosos</em> (<strong>Joan Francesc Mira</strong>, 1984), <em>Bases per al nacionalisme valencià</em> (<strong>Josep Velasco</strong> <em>et alii</em>, 1986), <em>De impura natione</em> (Damià Mollà i <strong>Eduard Mira</strong>, 1986) i <em>Document 88</em> (<strong>Agustí Colomer</strong>, <strong>Rafael Company</strong>, <strong>Vicent Franch</strong> i Miquel Nadal, 1988).<br /><br />Permeteu que em detinga en aquells quatre reptes esmentats, i permeteu d’igual manera que siga respectuós amb aquella voluntat de discreció:<br /><br /><strong><span style="color:#990000;">LA NACIÓ PACTADA</span></strong><br />Pel que respecta a la definició dogmàtica del marc nacional, justament s’intentaria una aproximació no dogmàtica:<br /><br />-per una part, els catalanistes allà reunits intuïen que si n’hi havia alguna proposta nacionalista viable de Vinaròs a Guardamar/Oriola (al marge de la vigent espanyola) era l’etiquetada amb el gentilici de «valenciana», com acreditava la pràctica quotidiana de la majoria dels militants amb responsabilitats de gestió de la Unitat del Poble Valencià, UPV;<br /><br />-per altra part, els blaveros de FV també tenien una intuïció: que la seua desitjada <em>Nacio Valenciana</em> no podria construir-se si tenia en contra la totalitat dels fusterians;<br /><br />-finalment, una part dels tercerviïstes d’origen catalanista crèiem que la valencianitat nacional no necessitava de cap nou essencialisme al seu darrere, i que només es faria realitat si es donava una massiva adhesió social a un discurs que, justament, havia de posar l’accent en el fet de voler-se’n valencià més enllà del veïnatge administratiu.<br /><br />En este punt vull fer públic el meu reconeixement particular a quatre persones: al ja esmentat Miquel Nadal (autor de «La ‘liquidació’ racional d’un discurs teòric» en <em>Document 88</em>); a <strong>Vicent Soler</strong>, militant socialista de llarga trajectòria; a <strong>Jordi Peris</strong>, llavors militant de la UPV i un dels tretze fundadors del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) de la Universitat de València, i a <strong>Alfons Puncel</strong>, antic màxim dirigent de les Joventuts Comunistes del País Valencià (JCPV) i, com Jordi Peris i jo mateix, cofundador del BEA).<br /><br />En el cas de Miquel, l’esment obeïx –fonamentalment– a la creença en la bondat de la seua influència habbermassiana, i a l’alta valoració que sempre em meresqué el seu tarannà escèptic d’aleshores: algú s’ho havia de mirar tot allò des d’una certa –o aparent- distància emocional...<br /><br />Respecte a Soler, a Peris i a Puncel els cite perquè exemplifiquen molt bé les persones amb la capacitat d’arribar <em>per se</em> a pensar la societat valenciana en termes que jo percebia confluents –en molt bona part– amb els que el llibre de Mollà i de Mira posava sobre la taula: en efecte, Alfons Puncel, i durant la primera meitat dels anys huitanta, havia aconseguit que les JCPV aprovaren posicions valencianistes allunyades de l’essencialisme pancatalanista (coincidents, si fa no fa, amb les que tenia un dels altres fundadors del BEA, <strong>Albert Pineda</strong>). Per la seua part, Jordi Peris havia repensat els conflicte existent a casa nostra amb –al meu entendre- una lucidesa enorme. I Vicent Soler, malgrat la seua pertanyença orgànica al partit que millor vertebrava llavors l’espanyolitat nacional, feia gala d’una autonomia intel·lectual recomfortant i d’un valencianisme abastament cultivat i, òbviament, molt més que de mínims...<br /><br /><strong><span style="color:#990000;">ELS SÍMBOLS DE TOTS</span></strong><br />En la qüestió dels símbols les coses venien prou determinades atenent a que la <em>realpolitik</em> ja havia fet molt de camí, i algunes decisions semblaven inamovibles amb independència de les íntimes conviccions.<br /><br />És cert que, pel que fa a la senyera oficial de la Comunitat Valenciana, el blau distintiu provocava que molts dels tertulians de l’Hotel Inglés feren alguns moviments d’incomoditat en la cadira, però aquella tela semblava col·locada i guanyadora per sempre més. Tant, que podia esperar-se un gest de generositat dels blaveros: advocar, ells, per la inclusió en la Llei de Símbols de l’antic senyal dinàstic, l’or despullat i el gules nu, un emblema valencià fins el genoma que el PSPV-PSOE de <strong>Joan Lerma</strong> no havia volgut arriscar-se a «reconéixer» davant la llavors omnipresent pressió a la contra de <strong>María Consuelo Reyna</strong>, totpoderosa directora del diari <em>Las Provincias</em>.<br /><br />Dues cares de la mateixa moneda: la fi de l’estrangerització de les quatre barres soles en el si d’aquells blaverismes conciliadors, i l’assumpció d’una lectura diferent de la senyera amb blau per part dels catalanistes més o menys atípics.<br /><br /><strong><span style="color:#990000;">LA SUMA DE DENOMINACIONS</span></strong><br />M’he escabussat en la memòria i no recorde que, en cap moment, la denominació del territori activara cap debat profund entre aquells blaveros i aquells catalanistes. «València» tornava a ser una expressió usada amb el sentit supralocal i supraprovincial, i se sabia que la solució no passava per restar sinó per sumar: «País Valencià» i «Regne de València» figuraven en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, i calia aprofitar-se’n. Sí: front al comportament del PSPV-PSOE i d’AP envers les denominacions antigament en oposició, front a aquell bandejament sistemàtic, les forces que es reclamaren nacionalistes valencianes podrien actuar ben diferentment, fent servir les alternances escaients...<br /><br /><strong><span style="color:#990000;">LA UNIÓ LINGÜÍSTICA, EL DOBLE NOM DE LA LLENGUA I EL MODEL LINGÜÍSTIC MATISAT</span></strong><br />I la llengua, què? Tots estàvem en el secret: el blaverisme més sincer –el més activista sobre la necessitat d’una normativa privativa i divergent amb l’emanada de l’Institut d’Estudis Catalans– havia acabat per ressucitar <strong>Lluís Fullana</strong> perquè temia molt l’organicisme catalanista: «una llengua, una cultura, una nació; la llengua catalana = la cultura catalana = la nació catalana».<br /><br />Era possible desfer el camí? En termes estrictament filològics, aquelles persones havien donat naixement a successives normativitzacions que conformaven un valencià hiperidentificat. Però en termes polítics, havia aparegut en escena un instrument vertaderament polièdric: servia tant als propòsits dels autors i dels seus simpatitzants, com als interessos dels qui no apostaven per fer del valencià un idioma socialment i políticament enfortit.<br /><br />El 1987 Eduard Mira havia amollat en el diari <em>Levante</em> (abans d’acomiadar-se del tercerviïsme actiu amb un article titulat <em>Bye bye, my love</em>) que calia fer un «pacte lingüístic». I la premsa, i altra gent, no se n’oblidava. Què fer, doncs? Jo obria la meua part de <em>Document 88</em>, «De impura denominatione», amb una cita de Joan Francesc Mira: «Sobre la base de la intel·ligència serena, de l’honestedat i de la coherència mental, ens podíem haver entés, tard o d’hora. No ha estat així, i ara tenim, tots plegats, molt mala peça al teler».<br /><br />Però... segur que era massa tard? O es podia assajar encara un enteniment? Es tractaria, és clar, d’un acord que no donara ales als contraris a la recuperació del valencià, i calia –per això– una entesa entre nacionalistes que reconeguera la part de raó que tenia cadascun dels bàndols adversaris (al cap i a la fi, <strong>Joan Fuster</strong> havia escrit aquell aforisme magnífic: «No hi ha cosa moralment més saludable que posar en clar la part de raó que mai no podrem arrabassar als nostres enemics»).<br /><br />Els cenacles propacte lingüístic (sorgits entorn de Futur Valencià i de la tertúlia de l’Hotel Inglés) moririen abans de que la iniciativa haguera arribat a bon port, però és evident que n’hi hauria notòries semblances entre les esmentades posicions i les que van permetre posteriorment el naixement de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), van conduir a l’elaboració dels documents normatius d’esta institució, i –per últim- van possibilitar els plantejaments recollits en el frustrat <em>Dictamen</em> de l’AVL de l’any 2004 i en el finalment aprovat el 2005.<br /><br /><strong><span style="color:#990000;">EL GOIG</span></strong><br />Els protagonistes d’aquells anys guardaran per a si escenes on es confonen les activitats formals de Futur Valencià, les esdevingudes sense llum ni taquígrafs, i les organitzades en els diversos àmbits tercerviïstes sorgits en aquells anys. Jo en tinc les meues pròpies:<br /><br />-algunes sessions vertaderament històriques de la tertúlia esdevinguda en este hotel, conduïda –oficiada- per Vicent Franch;<br /><br />-el cicle de debats «Valencians: unim-nos!», celebrat –amb l’entusiasme de <strong>Xavier Pons</strong>, <strong>Adel Francés</strong> i <strong>Vicent Moreno i Giménez</strong>- en el Saló de Graus de la Facultat d’Econòmiques de València a les darreries de 1988;<br /><br />-la selecció de la identitat corporativa de FV, en casa de <strong>Joan Senent</strong> i la presentació pública en el soterrani del Café Rialto, enllestida de forma impecable per <strong>Joaquim Cuevas</strong>;<br /><br />-la primera conferència organitzada per l’entitat, amb <strong>Ricard Pérez Casado</strong> de protagonista i <strong>Vicent Miquel i Diego</strong> d’afectuós presentador, i celebrada en l’últim pis de l’Ateneu Mercantil amb sol de ponent entrant a mansalva per les finestres;<br /><br />-la presència del rector de la Universitat de València, <strong>Ramon Lapiedra</strong> en la seu de Lo Rat Penat una nit absolutament memorable;<br /><br />-les informacions rebudes sobre els encontres entre filòlegs d’una i d’altra tendència disposats a escoltar-se;<br /><br />-l’entrevista amb <strong>Xavier Casp</strong> gràcies als oficis dels dirigents d’Esquerra Nacionalista Valenciana, ENV;<br /><br />-les activitats del primer exercici de la Falla Universitat Vella-Plaça del Patriarca, fundada el 1990 al socaire d’aquelles esperances cíviques;<br /><br />-els actes amb els candidats a l’alcaldia de València de 1991, metòdicament preparats per <strong>Eugeni Senent</strong>;<br /><br />-el sopar-homentage que la tertúlia de l’Hotel Inglés va dedicar a <strong>Francesc Ferrer Pastor</strong>...<br /><br /><strong><span style="color:#990000;">ELS CAMINS</span></strong><br />La vida de tots i de totes, i ben lògicament, ha pegat moltes voltes: de fet, ni María Consuelo Reyna és directora de periòdic, ni existix la –en el seu moment- molt significativa Unio Valenciana. A més, bona part dels jóvens blaveros de llavors, líderats per <strong>Vicent Flor</strong>, partíceps de Joventut Valencianista i, en el seu cas, expulsats finalment per <strong>Vicent González Lizondo</strong> de les estructures d'Unio Valenciana, militen en el Bloc Nacionalista Valencià i, en moltíssima menor mesura, en el PP.<br /><br />Tantes voltes ha pegat tot que el Partit Valencià Nacionalista, PVN, es troba dins del Bloc, n’hi ha una formació batejada com a Units per Valéncia i, també, un valencianisme declaradament republicà.<br /><br />I tanta transformació n’hi hagué que Joan Francesc Mira, el 1997, publicà <em>Sobre la nació dels valencians</em>: l’autopista oberta a la construcció d’un nacionalisme valencià «estricte». Un valencianisme en sintonia amb les decisions del Congrés de l’Eliana (de l'any anterior) de la UPV, i seguidista de l’activisme de l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, nascuda el 1991...<br /><br />Dels temps llunyans de Futur Valencià conserve amistats i coneixences amb divers grau d’intensitat i de recurrència. Algunes relacions, diferentment, s’han esvaït com aigua en cistella (i, de vegades, com a conseqüència de discrepàncies polítiques...).<br /><br /><strong><span style="color:#990000;">UNA HERÈNCIA</span></strong><br />Quasi acabe. Esta narració ha sigut personal i sincera. Calle algunes coses (com he advertit), però cap de les que dic obeïx a la voluntat de mentir. Si m’equivoque, demane mil perdons. I, en tot cas, continue afirmant que una de les grans virtuts d’aquell valencianisme és que servava –protegia– una part del passat de cadascú.<br /><br />M’explique: quan, posem per cas, alguna persona passava de ser blavera a pancatalanista en mig de la Batalla de València (una cosa no tan estranya com puga paréixer a priori), el protagonista ho enviava tot a pastar fang i es venjava simbòlicament del propi passat (arraconava en la història una part de la seua biografia).<br /><br />Però quan, arran de la plasmació de la tercera via, d’aquell valencianisme d’encontres, es produïa l’acostament envers la dinàmica engegada per Damià Mollà i la resta, els afectats escollíem el ritme i la intensitat de la metamorfosi, intentàvem endinsar-nos en els motius dels altres [ho repetisc: intentàvem endinsar-nos en els motius dels altres], i –atenció!– conservàvem la comprensió cap a les nostres posicions anteriors.<br /><br />Per això puc dir que al llarg de les meues evolucions i revolucions personals sempre he tingut un plantejament bàsic: aspirar –amb moltes o poques dosis d’optimisme o de desencís- a un futur valencià. Un pervindre que també desitja la totalitat de les persones que impulsen el Centre d’Actuació Valencianista Faustí Barberà la presentació del qual ens ha reunit esta nit.<br /><br />Ara sí acabe: excusen vostés tot allò que els haja displagut: donat que sóc d’avançada edat, algunes coses se m’han de perdonar. En definitiva sóc testimoni i partícep de determinades i antigues maneres de procedir, i això es nota. Més encara quan es posen en contrast amb les formes de fer de les novíssimes generacions, que han inundat internet de reivindicacions i de reflexions.<br /><br />Estes generacions estaven presents en la xarxa i en la societat física abans que el nou Faustí Barberà fera acte de presència virtual i, mitjançant la seua decidida voluntat, ens ajudara a retrobar-nos i a organitzar-nos, i ens facilitara un grapat de confluències. Les meues últimes paraules, inequívocament d’agraïment, són per a ell, encara anònim, però present en esta sala.<br /><br />Moltes gràcies per l’atenció.Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-76034281339124843742011-02-27T16:52:00.021+01:002011-03-20T22:19:22.846+01:00Cartografia i identitat en la col·lecció de mapes de David Rumsey<span style="font-size:130%;">El lloc web</span> <strong><span style="font-size:180%;color:#009900;">David Rumsey Map Collection</span></strong> <span style="font-size:130%;">té moltíssim interés per a tota persona amant de la cartografia històrica. Entre els nombrosos mapes decimonònics hi referenciats, hui vull presentar-vos l'«<strong><span style="color:#ff0000;">Ethnographische Karte von Europa</span></strong>» recollida en el <strong><span style="color:#3333ff;">Physisch-Statistisch und Politischer Atlas von Europa</span></strong> de <strong>Constant Desjardins</strong> (fig. 1).<br /></span><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjXgYEurYNdBkzqPkIC3lXyktlvWop0CVyuHyZZAqkfAnTwWK_MkYlHN4zAQ9um3QT-cWuU99SE2Ycz5mw9XnHlNJix9EEpArfjkqa5Tm2g1PLZcYcaqrjiqa8rgYNR9ubSqBkSo-5wJLW/s1600/escanear0020.jpg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 304px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5578398421096013570" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjXgYEurYNdBkzqPkIC3lXyktlvWop0CVyuHyZZAqkfAnTwWK_MkYlHN4zAQ9um3QT-cWuU99SE2Ycz5mw9XnHlNJix9EEpArfjkqa5Tm2g1PLZcYcaqrjiqa8rgYNR9ubSqBkSo-5wJLW/s400/escanear0020.jpg" /></a><span style="font-size:130%;"></span></p><p align="center"><span style="color:#3333ff;">Fig. 1. Ethnographische Karte von Europa, oder Darstellung der Haputvertheilung der europaischer Völker nach ihren Sprachen und Religions-Verschiede nheiten; der Jugend gewidmet von C. Desjardins, mit erklarendem Text von J.H. </span></p><p align="left"><span style="font-size:130%;">Data de l'any 1837 i constituïx un dels pocs exemples de mapes etnogràfics on apareix el gentilici «valencians». Però, a més, les nostres latituds hi apareixen agrupades amb altres territoris de l'àmbit lingüístic estés a banda i banda de la serralada de les Corberes -comú amb Occitània, doncs- per més que sota el nom de «romanesos»! (<em><span style="color:#6666cc;">Romanier</span></em> en alemany) (fig. 2).<br /></p></span><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpFTr0i78iBscxEzA7baUedg7jBkCjofkBRuRsxRwWwPhslOTppxOxymkj6nusDyenW2bgY8PS_rWhcP54VyMBzWmR8Cc2d9sUB7WuOWx7j2ev-s8TNabWHY18XjKFLHeRa0zSEej5bYG-/s1600/escanear0026.jpg"><img style="WIDTH: 308px; HEIGHT: 299px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5578398284315372946" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpFTr0i78iBscxEzA7baUedg7jBkCjofkBRuRsxRwWwPhslOTppxOxymkj6nusDyenW2bgY8PS_rWhcP54VyMBzWmR8Cc2d9sUB7WuOWx7j2ev-s8TNabWHY18XjKFLHeRa0zSEej5bYG-/s400/escanear0026.jpg" /></a></p><p align="center"><span style="color:#3333ff;">Fig. 2. Segons este mapa de Constant Desjardins, valencians, catalans, llenguadocians, provençals, etc. conformarien l'espai territorial dels romanesos, una de les branques de la família lingüística <em>Griechish-Lateinische</em>, és a dir, greco-llatina (subagrupació de les llengües indoeuropees que no té cabuda en la vigent classificació, que enumera per separat les branques grega i neollatina al mateix nivell que la germànica, l'eslava, la cèltica, l'armènia, etc.).</span></p><span style="font-size:130%;">Sobre este bateig en principi sorprenent, s'ha d'aclarir que, en aquells temps i en llengües com l'anglés, el francés o l'alemany, el poble que coneixem a hores d'ara com a romanés encara rebia apel·latius derivats dels topònims Valàquia («valac»), Moldàvia («moldau») o Moldàvia i Valàquia («moldau-valac»), és a dir, dels dos països inicialment constitutius del que acabaria éssent l'estat de Romania.<br /><br />Però, per quina raó la designació de romanesos per a agrupar a provençals, catalans, valencians, etc.? S'ha de recordar al respecte que, durant l'Edat Mitjana, les naixents llengües neollatines van ser conegudes amb derivats del gentilici de Roma com ara «romanç» (en el nostre cas), <em><span style="color:#6666cc;">romance</span></em> (pel que fa al castellà), etc., i que la llengua d'oc va arribar a ser batejada <em>in situ</em> per alguns autors com a <em><span style="color:#6666cc;">roman</span></em> o <em><span style="color:#6666cc;">lenga romana</span></em>, és a dir, com a «romà» o «llengua romana», la qual cosa evidenciava magníficament la seua filiació. Esta última denominació seria represa durant el segle XVII i, posteriorment i a cavall del domini occitano-romànic, pel català <strong>Antoni de Bastero</strong> en el segle XVIII, pel nordcatalà <strong>Francesc Jaubert de Paçà</strong> en el XIX, i pel provençal (però francòfon) <strong>François Raynouard</strong> també en el segle XIX: la llengua romana, únic idioma directament successor del llatí segons esta tradició erudita, s'hauria transformat en llengües com ara el francés, el castellà, etc. (nétes del llatí, doncs), però s'hauria conservat <em>pur</em> al Sud de França i -particularment per a Raynouard- a l'est d'Espanya.<br /><br />Pel que fa al naixement de la denominació «llengües romàniques» (<em><span style="color:#6666cc;">langues romanes</span></em> en francés) sembla tindre els seus orígens el 1818: en quell any el gran erudit, historiador naturalista i arqueòleg <strong>Charles de Gerville</strong>, i en carta al seu amic <strong>Arcisse de Caumont</strong>, també historiador i arqueòleg, hauria utilitzat per primera vegada el terme <em><span style="color:#6666cc;">roman</span></em> (romànic, derivat de la paraula llatina <em><span style="color:#6666cc;">romanus</span></em>, romà) per a designar idiomes procedents de la llengua dels romans.<br /><br />En qualsevol cas, en el mapa de Desjardins els <em><span style="color:#6666cc;">Valencier</span><span style="color:#6666cc;"><span style="color:#6666cc;">,</span> Mallorkaner, Aragonier und Catalonier in Spanien</span></em>, així com els <em><span style="color:#6666cc;">Languedoker, Gascogner, Provenzaler etc. in Frankreich</span></em> vam aparéixer davant del món agermanats com a <em><span style="color:#6666cc;">Romanier</span></em>. Fins i tot, i de forma molt divergent amb la taxonomia lingüística dels nostres dies, el conjunt incorporava efectius (i suposats) parlants de reto-romànic. Quins? Doncs els <em><span style="color:#6666cc;">Rhäter in Graubünden, Wallis und Süd-Tyrol</span></em><span style="color:#000000;">:</span> els romanxs del cantó suís dels Grissons, els retoparlants -no existents en la realitat- del cantó de Wallis (també a Suïssa i que hui identificaríem com a parlants francoprovençals), i els ladins del Tirol del Sud (fig. 3).<br /></span><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCOQJu3WOD64f8JD4d6j6RyJoUw1V1NT7ZKXIfxufEQCIqX4wrPIY29DWSM6XqLJqJXDpndzEs2wTbkBjtbYPNw3FSA-9kfheul3qoqIl8g3PM5fOQKi4SNXtJu76WrkBvhPJvg8oEkJoM/s1600/c.bmp"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 318px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5578398205209811538" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCOQJu3WOD64f8JD4d6j6RyJoUw1V1NT7ZKXIfxufEQCIqX4wrPIY29DWSM6XqLJqJXDpndzEs2wTbkBjtbYPNw3FSA-9kfheul3qoqIl8g3PM5fOQKi4SNXtJu76WrkBvhPJvg8oEkJoM/s400/c.bmp" /></a></p><p align="center"><span style="color:#3333ff;">Fig. 3. Ubicació de les parles reto-romàniques que, en el mapa de C. Desjardins, són agrupades amb les que s'estenen des de les terres valencianes a les provençals.</span></p><span style="font-size:130%;">Amb posterioritat a este mapa, i sempre durant el segle XIX, alguna altra obra cartogràfica ens aplicaria un gentilici comú tan paregut a <em><span style="color:#6666cc;">Romanier</span></em> com <em><span style="color:#6666cc;">Romanen</span></em>, «romans», però en l'esmentada agrupació ètnica ja deixarien d'estar inclosos tant els <em><span style="color:#6666cc;">Aragonier</span></em> com els <span style="color:#6666cc;"><em>Rhäter</em><span style="color:#000000;"> (tanmateix estos últims, els rètics, també podrien ser coneguts com a romans però separadament de provençals, catalans, etc.)</span></span>.<br /><br /><span style="color:#ff0000;">Les imatges d'este post són producte de la digitalització d'una impressió en paper procedent de la</span></span><span style="color:#ff0000;"> <strong><span style="font-size:180%;">David Rumsey Map Collection</span></strong> </span><span style="font-size:130%;"><span style="color:#ff0000;">adquirida mitjançant <strong>Pictopia</strong>. La imatge original és accessible en esta adreça:</span> </span><a href="http://www.davidrumsey.com/luna/servlet/detail/RUMSEY~8~1~34453~1180065:Ethnographische-Karte-von-Europa,-o"><strong><span style="font-size:130%;color:#009900;">http://www.davidrumsey.com/luna/servlet/detail/RUMSEY~8~1~34453~1180065:Ethnographische-Karte-von-Europa,-o</span></strong></a>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-12320740098005081832010-12-19T18:19:00.008+01:002010-12-26T13:49:54.805+01:00Punt i seguit.<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTnyXSUAWGJUakpL7V0FjtwZ-NGw63zHTXit8R812XB4X_ylxfTI-e2MDw_J3ipUPWsNU8GyCqyrKR-AlV7-EVPc42wT-xWrJoAiHyfk7MQtZrvAMp1VP2tkeMNliUq376_XPLIrBrJ1tZ/s1600/2000PX%257E1.PNG"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5552448833659939314" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTnyXSUAWGJUakpL7V0FjtwZ-NGw63zHTXit8R812XB4X_ylxfTI-e2MDw_J3ipUPWsNU8GyCqyrKR-AlV7-EVPc42wT-xWrJoAiHyfk7MQtZrvAMp1VP2tkeMNliUq376_XPLIrBrJ1tZ/s400/2000PX%257E1.PNG" /></a></p><br /><br /><span style="font-size:130%;">El dia 4 de juliol de 2008 vaig preparar un post per a este bloc, de certa magnitud i dedicat a qüestions nacionals i lingüístiques.<br />Passats quasi dos anys i mig, crec que la redacció ja es pot considerar definitiva (fins i tot, una de les parts del document ha sigut adaptada, en francés, en un post d'un analista basc).<br />El meu post, farcit de mapes i textos de diversos autors, té els següents apartats:<br /></span><span style="font-size:130%;"><strong><span style="color:#cc0000;">A</span>. <span style="color:#3333ff;">MAPES «RACIALS», ÈTNICS I LINGÜÍSTICS DELS SEGLES XIX, XX I XXI<br /></span><span style="color:#cc0000;">B</span>. <span style="color:#3333ff;">NACIONALISMES</span><br /><span style="color:#cc0000;">C</span>. <span style="color:#3333ff;">NACIONS I LLENGÜES<br /></span><span style="color:#cc0000;">D</span>. <span style="color:#3333ff;">LLENGÜES I DIALECTES<br /></span><span style="color:#cc0000;">E</span>. <span style="color:#3333ff;">TRES CONCEPTES ÚTILS PER ALS DEBATS SOBRE LLENGÜES I DIALECTES<br /></span><span style="color:#cc0000;">F</span>. <span style="color:#3333ff;">SUÏSSA: UNES REFLEXIONS INTEL·LIGENTS SOBRE LA DIALÈCTICA «LLENGUA/DIALECTE»<br /></span><span style="color:#cc0000;">G</span>. <span style="color:#3333ff;">LA «INDEPENDÈNCIA» DEL GALLEC RESPECTE EL PORTUGUÉS: UNA VISIÓ GALLEGA «MAJORITÀRIA», I MATISADA</span><br /><span style="color:#cc0000;">H</span>. <span style="color:#3333ff;">JOAN FUSTER, 1983</span><br /></strong>Espere que siga del vostre interés si no l'heu consultat amb anterioritat:<br /></span><a href="http://rafaelcompany.blogspot.com/2008/07/document-provisional.html"><span style="font-size:130%;color:#ff0000;"><strong>http://rafaelcompany.blogspot.com/2008/07/document-provisional.html</strong></span></a><strong><span style="color:#ff0000;"><br /></span></strong><br /><span style="font-size:85%;">La imatge de les varietats lingüístiques catalano-valencianes en:<br /></span><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Dialectes_catal%C3%A0_en.svg/2000px-Dialectes_catal%C3%A0_en.svg.png"><span style="font-size:85%;">http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Dialectes_catal%C3%A0_en.svg/2000px-Dialectes_catal%C3%A0_en.svg.png</span></a><span style="font-size:85%;"> </span><br /><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><br /><br /><br /><br /><br /></span><span style="font-size:130%;"></span>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-74709643902062954962010-11-21T12:21:00.006+01:002010-12-02T21:48:27.623+01:00"La Corte del rey Raúl" o de la patrimonialització d'Espanya.<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxdvr-z48HFOFZWs0IrNBvptN-Wq7T_kBWH9Pn3_FzoK48tTgVqyLt7r_AcbUvnsVjGmL5A3NwVMk970W5UNdFLNYYMysUUzz4Ac3mOJTiNtgrWH9Vs6wT1RyUBGwuod5gbwqt-WV0tVZy/s1600/2000PX%257E1.PNG"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 199px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541976964800054882" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxdvr-z48HFOFZWs0IrNBvptN-Wq7T_kBWH9Pn3_FzoK48tTgVqyLt7r_AcbUvnsVjGmL5A3NwVMk970W5UNdFLNYYMysUUzz4Ac3mOJTiNtgrWH9Vs6wT1RyUBGwuod5gbwqt-WV0tVZy/s400/2000PX%257E1.PNG" /></a></p><br /><br />Ahir, mentre acabava el partit de futbol Almeria-Barcelona, Antena 3 iniciava l'apartat dedicat als esports del seu noticiari nocturn. El locutor mirà tot Espanya als ulls i va llegir el que estava previst: primera notícia, l'èxit del jugador exmadridista Raúl en la <em>Bundesliga</em> alemanya; segona notícia, la referència a l'encontre que, en pocs moments, jugaria el Real Madrid contra el Bilbao; tercera notícia -i encara gràcies!- la golejada que el Barça li acabava d'endossar a l'Almeria: <em>el Almería le ha puesto las cosas fáciles al Barcelona, que ha ganado por ocho a cero</em>...<br /><br /><br />Així, ahir a la nit, Antena 3 posà so a l'orde <em>natural</em> de les coses a Espanya: Raúl és Espanya, i l'Espanya més trascendent, per més que jugue amb un equip alemany; el Madrid és notícia importantíssima malgrat que no haja començat a jugar; el Barcelona (llegiu "Catalunya") només pot aspirar a protagonitzar les postres del menú.<br /><br /><br />Així i tot el Barcelona (llegiu "Catalunya") ha d'estar agraït per formar part de <em>la Corte del rey Raúl</em>, aquella que compta amb un centre clar i amb una perifèria que ho hauria de seguir sent pels segles dels segles. En efecte, els propagandistes de <em>la Corte del Rey Raúl</em> pretenen que "els catalans" accepten de bon grat el paper subsidiari que se'ls ha atorgat: <em>no dejaís de ser una cosa rara (casi extranjeros, o sin casi), pero para lo raros que sois todavía debeís agradecernos que os reservemos los postres de esta España nuestra</em>. I, clar, allà per la Puerta del Sol se sorprenen que a Catalunya augmente l'independentisme: <em>¡Desagradecidos!</em><br /><br /><br />Esta arrogància madrilenyocèntrica (destil·lada per polítics, periodistes i altres creadors d'opinió), esta patrimonialització d'Espanya i esta <em>jerarquització</em> de l'espanyolitat, m'ha fet vindre a la memòria un treball de l'historiador Josep Termes. Publicat fa anys, el text narrava un episodi molt significatiu de l'afirmació catalanista a meitat del segle XIX: la contestació contra el fet que els noms dels carrers de l'Eixample barceloní aparegueren inicialment farcits, només, amb referències als grans personatges i fites de la història castellana. La protesta no qüestionava en principi les dedicatòries als conciutadans de ponent, però exigia també la presència en les plaques de carrer de la ciutat comtal de l'univers onomàstic de la història catalana.<br /><br /><br />Els fets en qüestió ocorregueren dècades abans que el 1898, com a conseqüència del fracàs d'Espanya com a potència (com a "país"), molts catalans amb diners començaren a considerar imprescindible -per als seus interessos privats- l'existència de bones dosis de catalanisme polític...<br /><br /><br />Els defensors de l'<em>España una</em> (falangistes i no) no han aprés res de la història dels segles XIX i XX. I açò ho diu algú que, si m'accepteu la ironia, ja ni aspira a l'<em>Espanya plural</em> i es conformaria amb l'Espanya real!Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-29069751804964770752010-11-07T09:27:00.010+01:002010-11-07T12:19:20.960+01:00BEA. Molts anys!<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIWlIiF-FWrA3hARF3L6Ua82KCHJPYUBd-HSkYCwuedaAm5rUHnzc16DuIHgODjCQUBaMUiEtCfrxZ3MSgAiGyiluXDIGB7L3J4Qm5QK24NAvMSbv6QVnnZJZDlQGFPgJIsp9OCErOwfKc/s1600/cartell_bea_justicia_mon_globalitzat-011.png"><img style="WIDTH: 283px; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5536761849585416866" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIWlIiF-FWrA3hARF3L6Ua82KCHJPYUBd-HSkYCwuedaAm5rUHnzc16DuIHgODjCQUBaMUiEtCfrxZ3MSgAiGyiluXDIGB7L3J4Qm5QK24NAvMSbv6QVnnZJZDlQGFPgJIsp9OCErOwfKc/s400/cartell_bea_justicia_mon_globalitzat-011.png" /></a></p>Per motius personals no vaig poder assistir anit al sopar commemoratiu de l'aniversari ―més d'un quart de segle!― del Bloc d'Estudiants Agermanats, BEA, l'associació d'alumnes degana de la Universitat de València-Estudi General. Amb independència dels trets més concrets que puguen caracteritzar ara per ara l'executòria del BEA (que desconec atenent a la meua llunyania de les quotidianeïtats dels estudiants universitaris), no pot dubtar-se que té mèrit, molt de mèrit, que unes mateixes sigles hagen pogut aixoplugar tantes persones al llarg de les dècades.<br /><strong>Paco Cerdà</strong> ha demanat a diversos fundadors del BEA, en un elaborat article que hui publica el diari <em>Levante-El Mercantil Valenciano</em>, que fem memòria d'aquells temps. Llavors jo era indubtablement pancatalanista (és a dir, valencianista nacionalment català) i, també, un xic molt perceptiblement d'esquerres. Era igualment una persona demòcrata i tenia molt de sentit de l'humor: ara sóc un valencianista <em>perplex</em> i sofisticadament catalanòfil, contemple les llibertats civils i els drets socials des d'una perspectiva d'esquerres, propugne que la democràcia no pot estar segrestada per la corrupció i, malgrat tot el que ha plogut i plou, continue tenint sentit de l'humor.<br />El BEA fou una bona escola per a mi: accentuà la meua disposició al consens (aquella associació era, de fet, un constant exercici de consens intern i, parcialment, una vertadera <em>màquina</em> negociadora cara a l'exterior), em va permetre gestionar pressupostos públics per primera vegada en la vida, m'ensinistrà en la <em>realpolitik</em> i propicià que coneguera moltes persones magnífiques.<br />Sí: traguí moltes lliçons d'aquell procés, incloent-hi una reflexió de <strong>Ramon Lapiedra</strong>, el rector de la Universitat atacat duríssimament per <em>les dretes</em>: «es pot anar tres metres per davant de la societat, però no tres km, perquè llavors els altres ciutadans ja ni et veuen i decidixen no seguir-te!».<br /><br /><br /><span style="font-size:85%;">Transcric el text de Paco Cerdà, afegint-hi alguns aclariments entre <span style="font-size:100%;color:#000099;">[claudàtors]</span>:<br /></span><strong></strong><br /><strong>25 aniversario del BEA</strong><br /><strong><span style="font-size:180%;color:#ff0000;">La germanía estudiantil<br /></span></strong><span style="color:#000099;">El movimiento estudiantil que encabezó la transformación de la Universitat de València heredada del franquismo y que luchó por convertirla en un referente del valencianismo y del uso de la lengua celebra sus 25 años. Los protagonistas del Bloc d´Estudiants Agermanats (BEA) recuerdan aquella primera victoria para los derrotados en la «Batalla de Valencia».<br /><br /></span><strong><span style="color:#000099;">PACO CERDÀ<br /></span>VALENCIA</strong><br />Aunque sin el glamour del mayo francés o la fama de la resistencia estudiantil antifranquista espoleada <span style="color:#000099;">[per]</span> <em>Al vent</em> de <strong>Raimon</strong>, también el BEA tiene su leyenda. Empieza una tarde de finales de febrero de 1984 en unos barracones subterráneos situados detrás del colegio mayor Lluís Vives de Valencia. Allí se reúnen trece estudiantes de la Universitat de València. Hartos de una institución con una imagen y un funcionamiento tardofranquista, quieren participar en la transformación de aquella Universitat y conseguir en ella lo que la Batalla de Valencia había impedido en la sociedad y la política.<br />Los trece deciden impulsar una asociación de estudiantes. <strong>Jordi Peris</strong>, uno de los presentes en aquella reunión, sintetiza el objetivo acordado en aquel último y anacrónico contubernio. «Queríamos ser la organización de estudiantes que formaría parte del movimiento de transformación de la Universitat heredada del franquismo, y lo haríamos desde la fidelidad a la idea de País Valencià para que la Universitat fuera un lugar referente, simbólico y real, del uso de la lengua».<br />El objetivo estaba fijado. Pero hacía falta un nombre. Allí mismo, <strong>Albert Pineda</strong> tuvo la idea: se llamaría Bloc d´Estudiants Agermanats. «Bloc», en consonancia con el Bloc per una universitat progressista, moderna i valenciana que ya lideraban algunos profesores de la Universitat. «d´Estudiants», porque la organización sólo aglutinaría alumnos. Y «Agermanats», porque en aquella reunión subterránea había trece personas, el mismo número que en la Junta dels Tretze que dirigía, en la Valencia del siglo XVI, la revuelta de las Germanías protagonizada por las clases populares valencianas contra el poder establecido. Era un bautismo emborrachado de historia que tal vez pecaba de juvenil. Pero era toda una declaración de intenciones.<br /><br /><strong><span style="color:#000099;">Un estudiante en el gobierno<br /></span></strong>Mitos y simbolismos al margen, ahí empezó a fraguarse la irrupción del BEA. Unas semanas después, en las trascendentales elecciones de 1984 al claustro constituyente que iba a remodelar la Universitat de València y adaptarla al nuevo marco legal, el BEA tocó poder y accedió a los órganos de representación y gobierno. A partir de ahí podría empezar a desmenuzarse la historia en mayúsculas. Como la de <strong>Vicent Martínez</strong>, el primer estudiante de España que formó parte de un equipo rectoral universitario en 1984 y que ahora, como director del Observatori Astronòmic de la Universitat de València —hizo carrera en la casa— afirma que «fue muy importante que los estudiantes participáramos en los órganos de decisión y contribuyéramos a darle a la Universitat un contenido más social, progresista, democrático y de defensa del valenciano». A él le sustituyó, ya como vicerrector de Estudiantes —una figura que ahora sería ilegal— <strong>Joan Carles Martí</strong>, actual director del diario <em>Superdeporte</em>. Pero más que a los grandes hitos, es mejor asomarse, de la mano de sus antiguos miembros, a los pequeños detalles con los que el BEA transformó la Universitat y la convirtió en faro valencianista.<br />El actual líder del Bloc, <strong>Enric Morera</strong>, que fundó el BEA de la Facultad de Derecho junto con <strong>Ximo Bosch</strong> (actual portavoz de Jueces para la Democracia), destaca su esfuerzo para conseguir suprimir las ignominiosas borregades a los novatos. «Yo todavía conocí las mil putadas que les hacían a los estudiantes de primer curso por las facultades: los desvestían, les arrojaban huevos, los humillaban… Desde el BEA, con el apoyo del equipo rectoral, conseguimos eliminar aquello y reconvertirlo en la Festa de Benvinguda», explica <span style="color:#000099;">[En efecte, les <em>borregades</em> hacien assolit en algunes facultats com Medicina i Dret unes formes molt cruels. Davant això, i acompanyats per la vice-rectora <strong>Isabel Morant</strong>, els membres de la Comissió Gestora d’Estudiants ―conformada per membres del BEA― apostàrem per una alternativa lúdica i cultural <em>gegant</em>, i enllestírem la primera Festa de Benvinguda en plena avinguda de Blasco Ibáñez]<span style="color:#000000;">.</span><br /></span>Morera recuerda que enfrente de aquella iniciativa y de tantas otras se erigía el sindicato Alternativa Universitaria, la organización anticatalanista liderada por <strong>Juan García Sentandreu</strong>, el actual presidente de Coalició Valenciana. Aquello era un continuo choque de trenes. «Ellos no eran de derechas, sino directamente fascistas que incluso utilizaron música filonazi, de la película <em>Cabaret</em>, en una campaña electoral», dice.<br />Un ex miembro del BEA —que pide el anonimato— recuerda una imagen imborrable de aquel veinteañero Sentandreu: «Engominado y con el pelo hacia atrás como <strong>José Antonio Primo de Rivera</strong>, del que se confesaba admirador, entró en la fotocopiadora del rectorado de La Nau y me dijo que se negaba a hablar conmigo en valenciano en la universidad porque él ´sólo hablaba valenciano con los labradores de la huerta´. Para eso querían ellos el valenciano, para la huerta. Mientras que nosotros queríamos que se usara en la universidad».<br /><br /><strong><span style="color:#000099;">«Catalán» en los estatutos<br /></span></strong>Ésa era otra batalla del BEA: la lengua, su nombre y su uso. <strong>Toni Gisbert</strong>, que ahora es coordinador de Acció Cultural del País Valencià y que fue claustral del BEA a mitad de los ochenta, subraya la importancia de los agermanats para que la Universitat de València admitiera la denominación académica de «llengua catalana» en el preámbulo de sus nuevos estatutos. «Era un momento en el que la derecha estaba crecida y nos intentaba acobardar para que renunciáramos al nombre de <em>català</em>. En el BEA entendimos que aquella batalla era vital. Y mientras los abogados de la universidad respondían jurídicamente a los recursos en contra, nosotros encabezamos una campaña de sensibilización social en favor de la unidad lingüística que resultó decisiva», señala Gisbert <span style="color:#000099;">[L’oposició pública a la utilització en els Estatuts universitaris de la denominació acadèmica de <em>llengua catalana</em> no va ser només del diari <em>Las Provincias</em> i de la resta de la dreta: el govern de la Generalitat Valenciana en mans del socialista <strong>Joan Lerma</strong> també va enfrontar-se per esta qüestió, i de manera contundent i institucional, a les decisions de la majoria electoral de la Universitat de València]</span><span style="color:#000000;">.<br /></span>En parte fue posible por la fuerza que le confería actuar como un bloque. El actual presidente de Esquerra Republicana del País Valencià y ex diputado en el Congreso, <strong>Agustí Cerdà</strong>, destaca que «en aquel momento en que la Universitat pasaba de una legislación franquista a su versión democrática y autónoma, el BEA supo encontrar un mínimo común denominador que recogiera a todas las fuerzas de la izquierda y el nacionalismo en un magma, similar a las Juntas Democráticas de la Transición, donde cabían desde el actual alcalde del PP en la Llosa de Ranes hasta la Liga Comunista Revolucionaria. Era un movimiento unido». Luego ya surgieron otras opciones más definidas y el propio Agustí Cerdà fundó en 1987 la Assemblea d´Estudiants Nacionalistes que antecedió a la independentista SEPC.<br />Pero sería injusto encasillar al BEA en batallas esencialistas, simbólicas y maximalistas. Ante todo, subraya <strong>Rafael Company</strong>, la asociación buscó el pragmatismo «para conseguir que el valenciano fuera la lengua de uso preferente y que aumentara la docencia en la lengua propia» en una época en la que, según afirma Jordi Peris (cofundador del BEA y ahora profesor de instituto en Quart de Poblet), «en algunas facultades parecía más fácil escuchar el Cara al sol que oír a un catedrático hablar en valenciano».<br /><br /><strong><span style="color:#000099;">El alumno que diseñó el escudo<br /></span></strong>Sin embargo, la aportación del BEA no se limitó a la promoción de la lengua. Rafael Company, coautor del famoso <em>Document 88</em> y tercerviísta del valencianismo que trabaja en el MuVIM, fue uno de los trece fundadores del BEA y se encargó en 1984 de rediseñar el escudo de la Universitat de los cinc segles gracias a sus conocimientos de heráldica. «Quitamos [<span style="color:#000099;">en acceptar una esmena d'un professor de la Facultat de Filosofia]</span> a la Inmaculada Concepción que figuraba en el escudo tradicional, rechazamos <span style="color:#000099;">[per indicació de la Generalitat Valenciana]</span> la propuesta de introducir el escudo real del monarca de Aragón <span style="color:#000099;">[utilitzat pel Consell del País Valencià de 1978 i per les institucions autonòmiques valencianes des del 1982]</span> y decidimos que la medalla de la Universitat conservara el diseño original <span style="color:#000099;">[amb la imatge religiosa, doncs,]</span> con los escudos de la ciudad de Valencia, del papa Alejandro VI y del rey Fernando el Católico, y las inscripciones de ambos monarcas <span style="color:#000099;">[(la Santa Seu és una monarquia electiva, com tots sabem)]</span>».<br />Es tan sólo uno de los múltiples detalles en los que intervino el BEA. Porque ése ha sido otro de los signos más característicos del colectivo: la participación. Como resume <strong>Eduard Ramírez</strong>, director de la revista <em>Caràcters</em> que está preparando un libro sobre los 25 años del BEA, los agermanats han destacado por asumir responsabilidades en la gestión. «Han tenido capacidad de negociación y de acuerdo y, lejos de querer ser antisistema y quedar como los más auténticos, han trabajado siempre con la conciencia de avanzar».<br />Como experto en aquel movimiento, Ramírez destaca algunos méritos del BEA: «Supo estirar al máximo las prerrogativas de democratización y participación estudiantil que permitía la Ley de Reforma Universitaria de 1983 hasta el punto de conseguir que un alumno fuera nombrado vicerrector de Estudiantes. También reivindicó el uso del valenciano desde la naturalidad y las espontaneidad y en ello ejerció una gran influencia en la institución. Fue punta de lanza en la defensa de los servicios a los estudiantes: la evaluación a la docencia, las asesorías jurídicas o psicológicas, la oferta cultural… Eran servicios que inició el BEA y que luego tuvo que asumir como propios la Universitat. Y, cómo no, destacó por ser una organización incontrolable desde fuera, que nunca fue domesticada por ningún partido político como los otros sindicatos» <span style="color:#000099;">[En el BEA inicial confluïen persones amb ideologies i preocupacions polítiques molt diverses, que anaven des del centre-esquerra a l'extrema esquerra; a més, hi feien acte de presència ―com a mínim― tres tendències polítiques organitzades: l'eurocomunisme valencianista, encapçalat per qui havia sigut secretari general de les Joventuts Comunistes del País Valencià, <strong>Alfons Puncel</strong>; el valencianisme catalanista d'esquerres (llavors sota les sigles d'Unitat del Poble Valencià, UPV] i, <em>last but not least</em>, l'independentisme català seguidor de <strong>Josep Guia </strong>i de la formulació neofusteriana de la <em>Catalunya Sud</em>. Des del meu punt de vista, la principal raó de la independència del BEA es troba justament en el fet que cap de les <em>obediències </em>polítiques en contacte podria haver hegemonitzat el BEA, amb continuïtat, sense haver provocat l'eclosió de l'organització]</span>.<br /><br /><strong><span style="color:#000099;">Fin de la «parodia del 68»</span></strong><br />Aquella despolitización, en el sentido partidista, supuso un punto de ruptura. <strong>Toni Torregrossa</strong>, ahora guitarra del grupo Urbàlia Rurana y presente en los principios del Bloc d´Estudiants Agermanats, asegura que «hasta la aparición del BEA, las asambleas de estudiantes eran una cosa desastrosa. Intervenía gente vinculada a los partidos que iba allí a entrenarse como políticos. ¡Era una parodia del Mayo del 68 francés!». «Ésa —remarca el guitarrista— es una de las mayores satisfacciones que yo guardo del BEA. Que las asambleas eran prácticas, con objetivos concretos y muy claros, y no se iba a perder el tiempo. Eso sí: siempre teníamos la intención de fondo de crear País».<br />Precisamente eso agrandó su dimensión pública. El BEA recibió los ataques de la caverna mediática valenciana en los duros años ochenta. Las urnas habían dado en 1979 la espalda al valencianismo más significado. El Estatut d´Autonomia de 1982 había supuesto una bofetada para el nacionalismo. «Éramos los perdedores de la Transición y la Batalla de Valencia», resume Rafael Company. Y la explosión del BEA y su liderazgo fue, como alguien ha dicho, «la primera victoria del valencianismo en el mar de derrotas de la Transición». Fue un triunfo de democratización universitaria, participación estudiantil y exaltación valencianista. Un buen homenaje póstumo a los revolucionarios agermanats <span style="color:#000099;">[El diari dirigit per <strong>María Consuelo Reyna</strong>, <em>Las Provincias</em>, s'entestava a extremar la caracterització del BEA més enllà del que s'esdevenia realment en el seu si. Recorde al respecte que ―en ocasió d'una mobilització dels estudiants contra la sentència de l'Audiència de València que entrebancava la docència en valencià― jo vaig llegir un comunicat en apitxat i emprant formes lingüistiques d'aquelles no qualificables com a <em>catalanistes</em>, però la crònica periodística de <strong>Concha Raga </strong>va afirmar que <em>Rafa Company leyó el manifiesto en perfecto catalán</em>... Si em permeteu la ironia, s'ha de deduir en conseqüència que la periodista estava defenent <em>la unitat de la llengua</em>!]</span>.<br /><br /><strong><span style="color:#000099;">La lucha actual: «Más valenciano y menos elitismo»</span></strong><br />­Aunque los mitos ayudan, ninguna organización sobrevive sólo del pasado. Aquel Bloc d´Estudiants Agermanats de mediados de los ochenta, que tenía casi todo el poder estudiantil, se desgajó pronto <span style="color:#000099;">[no tan prompte en realitat]</span> en varias organizaciones y poco a poco perdió la hegemonía universitaria. En la actualidad, el BEA es la segunda fuerza en la Universitat de València con 15 claustrales de 75, por detrás de los 21 claustrales de Campus Jove (vinculado al PSPV), que también se lleva la mayoría de delegados. Su ideario sigue siendo el mismo: «el valencianismo de izquierdas y democrático». Pero los objetivos se reformulan.<br /><strong>Marc Xelvi</strong>, actual secretario general del colectivo de agermanats y estudiante de Empresariales y Sociología-Ciencias Políticas, fija cuatro metas. «Primero, avanzar en la participación de los estudiantes en el gobierno de la Universitat porque aún es testimonial». En concreto, 75 estudiantes en un Claustre de 300 representantes, y 5 alumnos en un Consell de Govern de 50 miembros. «Segundo —prosigue Xelvi—, el uso del valenciano se ha quedado estancado por la autosatisfacción de ser la universidad valenciana que más lo usa. Pero necesitamos un plan de implementación porque corremos el peligro de que, con Bolonia, el valenciano pase a ser una lengua de tercera por detrás de castellano e inglés. Tercero, hemos de luchar para que el mercado no sea el único referente de la formación universitaria, ya que corremos el riesgo de perder la vertiente de la formación personal y de valores. Y cuarto, hay que trabajar para que no se imponga un modelo elitista de Universitat con la entrada de los másteres de pago».<br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="color:#ff0000;">http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/11/07/germania-estudiantil/754579.html<br /><br /></span><br /></span>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-76914455994246744212010-10-09T10:26:00.003+02:002010-10-09T10:42:13.357+02:00Som?<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFDo7lWwW5LzcVmqQVMt2NcRIfbNJYH5LbEz5sEq7TdaiBPsaQ-tTS9m0Vunw9NL7m2rWE2TdKbwFEpo6rT68RnhfK7GZEWrtaMwsVXP8X0kUZdeUEtqwkpYQlM2pt5CNdi8LMzBRWNGBj/s1600/meridia-greenwich.jpg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 235px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525963613087465058" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFDo7lWwW5LzcVmqQVMt2NcRIfbNJYH5LbEz5sEq7TdaiBPsaQ-tTS9m0Vunw9NL7m2rWE2TdKbwFEpo6rT68RnhfK7GZEWrtaMwsVXP8X0kUZdeUEtqwkpYQlM2pt5CNdi8LMzBRWNGBj/s400/meridia-greenwich.jpg" /></a></p><strong><span style="color:#009900;">9-X-2010</span></strong><br /><strong>Levante-EMV.com / Comunitat Valenciana </strong><br /><span style="color:#ff0000;"><span style="font-size:180%;"><strong>La Comunitat sin nombre</strong></span></span><br /><span style="font-size:180%;"><span style="color:#cc0000;"><strong>Paco Cerdà </strong><br /><span style="font-size:78%;"><a href="http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/09/comunitat-nombre/746137.html">http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/09/comunitat-nombre/746137.html</a></span><br /></span></span><strong><span style="color:#000099;"><span style="color:#000000;"></span></span></strong><br /><strong><span style="color:#000099;"><span style="color:#000000;">Símbolos.</span> </span></strong><br /><strong><span style="color:#000099;">Ni "País Valencià", ni "Regne de València" ni siquiera "Comunitat Valenciana". La guerra de símbolos ha tenido un epílogo inesperado: el territorio fundado por Jaume I ha acabado llamándose "la Comunitat", a secas. En los últimos 195 comunicados oficiales de la Generalitat, "la Comunitat" vence por 215 a 184 apariciones a la "Comunitat Valenciana".<br /></span></strong><br /><strong><span style="color:#ff0000;">PACO CERDÀ. VALENCIA</span></strong><br /><br />Dice la Biblia que "al principio era el verbo, y el verbo estaba en Dios, y el verbo era Dios". En la patria de <strong>Jaume I</strong>, al principio era el sustantivo, Valencia, y el sustantivo iba seguido del Reino, y todo junto designaba al territorio común de los valencianos. Pero llegó la batalla de símbolos de la Transición y el sustantivo quedó rebajado a adjetivo: de Valencia a Valenciana, con la descafeinada Comunitat por delante. El gentilicio era degradado. Ahora, como si de un epílogo soterrado de aquella Batalla de Valencia se tratase, la práctica habitual ha desterrado cualquier referencia a Valencia del nombre más usual de nuestro territorio. Ahora es "la Comunitat". Al menos, así lo usa la Generalitat de forma mayoritaria en sus comunicados oficiales, según refleja un análisis pormenorizado de sus últimas notas.<br />En la semana pasada (del lunes 27 al domingo 3), la Generalitat elaboró 195 comunicados. En ellos, omitiendo los nombres de organismos o planes oficiales, aparece 215 veces la denominación "la Comunitat" y en 184 ocasiones se utiliza la "Comunitat Valenciana". Es decir, "la Comunitat" -así, en mayúsculas, como un nombre propio que no existe- copó el 53,9% de las ocasiones en que la Generalitat pretendía definir la autonomía valenciana. Y eso que el Estatut d'Autonomia no contempla esta denominación mutilada.<br />¿Tiene importancia este cambio no oficial bendecido por la política de hechos consumados? El sociólogo <strong>Vicent Flor</strong>, autor de una tesis sobre el anticatalanismo en la Comunitat Valenciana, cree que sí y lo atribuye a una estrategia doble. Por un lado, desvalencianizar a la población. Por otro, congraciarse electoralmente con los sectores de Alicante y Castelló sin conciencia valencianista y molestos con la denominación global de "valenciano". Porque, como subraya Flor, ésta es la única autonomía pluriprovincial que tiene una provincia que se llama igual que el conjunto del territorio autonómico (los otros casos son Madrid y Murcia).<br />El término "la Comunitat", añade Flor, es "una gota malaya que ahonda en el extrañamiento que la propia sociedad valenciana tiene de su cultura y sus tradiciones". "Decir 'la Comunitat', pues, es un paso más allá en este sentido. Además, es un paso lógico en la estrategia antivalencianista disfrazada de anticatalanismo que usa, precisamente, la institución encargada de promover activamente el sentimiento autonomista".<br />Los datos respaldan la tesis desafectiva que denuncia Flor. El último estudio del CIS pone de relieve que un 18,3% de valencianos preferiría que España fuese "un Estado con un único Gobierno central sin autonomías". Este nivel de centralismo uniformizante sólo es superado por Aragón, Castilla y León, y Madrid. Además, los valencianos son los terceros con mayor sentimiento de españolidad.<br /><br /><strong><span style="color:#000099;">Sin referente territorial ni cultural</span></strong><br />En este contexto no extraña el proceso onomástico que ha experimentado el territorio conquistado hace 772 años por Jaume I. El sociólogo <strong>Rafa Castelló</strong>, también profesor de la Universitat de València, lo explica: "El referente identitario es territorial y cultural. En el nombre, el Estatut anuló la reivindicación territorial del colectivo al descartar el término de 'País' o 'Regne' y elegir el de 'Comunitat', que se refiere a un grupo de personas sin espacio territorial. Por ejemplo, comunidad negra o comunidad gitana. Ahora, si quitas el referente cultural del nombre, que nos lo daba el adjetivo de 'Valenciana', ya no queda nada. Hemos desaparecido como colectivo nacional con aspiraciones territoriales y ahora estamos desapareciendo como colectivo diferenciado", asegura Castelló.<br />En esta misma línea profundiza <strong>Rafa Company</strong>, ex director del Muvim y coautor del <em>Document 88</em> valencianista. "La Generalitat, que también ha perdido el gentilicio de forma oficial en el Estatut, ha acabado siendo una autonomía administrativa con poco aparato sentimental". A juicio de Rafa Company, "la pérdida del gentilicio en el nombre del territorio, más que una estrategia deliberada de la Generalitat y extendida a Canal 9, es el efecto de una inercia de vaciado valencianista que se ha producido sin oposición de la ciudadanía. Porque a algunos les molesta la palabra Valencia, y a otros no les hace falta". Y así, en la práctica, se ha mutilado la denominación oficial de una "Comunitat" que empieza a no tener nombre.<br /><br /><span style="font-size:78%;">La imatge en:<br /></span><a href="http://www.directe.cat/punt-de-mira/lespai-aeri-estatal-11673"><span style="font-size:78%;">http://www.directe.cat/punt-de-mira/lespai-aeri-estatal-11673</span></a>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-47066933746094671352010-10-02T09:33:00.005+02:002010-10-02T10:00:11.528+02:00Terra valenciana, la qualitat.<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjxC2GcblQmWG6BfjwwaVdVRnbHyRWmEVMzsVu7GoWTIcmQnyusRfYcOnELVvQPCoPpVBhNWXPuvlYXivkrZPGVwD7JFhlY09qVYl6vQ4d61XYWDMoRKbdL8jV-EuM18_GBMuIivfhf4h3/s1600/logo.jpg"><img style="WIDTH: 393px; HEIGHT: 109px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5523353792991371170" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjxC2GcblQmWG6BfjwwaVdVRnbHyRWmEVMzsVu7GoWTIcmQnyusRfYcOnELVvQPCoPpVBhNWXPuvlYXivkrZPGVwD7JFhlY09qVYl6vQ4d61XYWDMoRKbdL8jV-EuM18_GBMuIivfhf4h3/s400/logo.jpg" /></a></p><br /><br />Una nit suau de l'estiuet de Sant Miquel; un conjunt d'alqueries de l'Horta de València; una <em>pime</em> naixent; una colla d'amics, coneguts i saludats (en famosa expressió de Josep Pla) i un bon grapat de sabors de les terres valencianes. Ahir, 1 d'octubre, i a les 19.30 hores, començava l'acte de presentació d'un negoci de característiques i d'orientacions particulars: s'autodefinix com «el club de les primeres marques valencianes» i permet tindre a mà un catàleg de productes distingits i suculents nascuts i elaborats ací, de Morella a Oriola.<br />Terra Valenciana naix mentre el capitalisme occidental guaita de reüll ―o directament als ulls― la crisi financera d'Irlanda, però els dos senyors i les dos senyores que impulsen la iniciativa s'han decidit a plantar-li cara a la crisi: <a href="http://www.terravalenciana.com/">http://www.terravalenciana.com/</a>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-13292092953169117502010-08-25T09:24:00.004+02:002010-08-25T09:37:26.733+02:00Horror. Arrhash: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100825/53988179455.html<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhxZ1_NnAxknuF7dVeDyuLk2cANY0KLkretE1_AKxvgiXSy5bW_G_jWJY1K4nx-TbzbSDeY9I0nEa2XunO_etDnjFCZb5AtjvazyCf8HEPw0T4Jbfr7jf4AwEj45KEIof9isqjgdV80pqL/s1600/0.jpg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509247819269704770" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhxZ1_NnAxknuF7dVeDyuLk2cANY0KLkretE1_AKxvgiXSy5bW_G_jWJY1K4nx-TbzbSDeY9I0nEa2XunO_etDnjFCZb5AtjvazyCf8HEPw0T4Jbfr7jf4AwEj45KEIof9isqjgdV80pqL/s400/0.jpg" /></a></p><br /><br />L'adreça d'internet que figura en el títol és d'inexcusable consulta. I estes també: <a href="http://www.arrhash.com/">http://www.arrhash.com/</a><br /><br /><br /><a href="http://www.venenodelrif.blogspot.com/">http://www.venenodelrif.blogspot.com/</a><br /><br /><br />I també en YouTube, posant-hi "Arrhash".Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-42153437752817484472010-08-07T08:30:00.004+02:002010-08-07T08:40:26.147+02:00Dades.<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6DsP8WtwIP2TsYfz9DX_cMU26cFrTsHMUBj3nlN_DgTa3Lv64cljZ247vIdpFbdg6u3HMdDfkBRiTMlbiDbaG1Fzhyphenhyphen2YWgeqVMaxUZJrRg_dIuoUJwDfHBtQc-5luuwZZMde1UqERNbwl/s1600/las-provincias-28-12-08-reducido.jpg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 196px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502553643268581154" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6DsP8WtwIP2TsYfz9DX_cMU26cFrTsHMUBj3nlN_DgTa3Lv64cljZ247vIdpFbdg6u3HMdDfkBRiTMlbiDbaG1Fzhyphenhyphen2YWgeqVMaxUZJrRg_dIuoUJwDfHBtQc-5luuwZZMde1UqERNbwl/s400/las-provincias-28-12-08-reducido.jpg" /></a></p><p><br /><br /><strong><span style="color:#009900;">Unes informacions que completen el post anterior. L'article l'ha publicat hui, 7 d'agost, el <em>Levante-EMV</em>:<br /></span><span style="font-size:180%;color:#cc0000;">Castelló supera en identidad nacional a Alicante y se erige en bastión españolista</span></strong><br /><strong><span style="color:#3333ff;">El 50% de castellonenses se siente más español que valenciano, un nivel superior a todas las autonomías</span></strong><br /><br /><br />PACO CERDÀ VALENCIA El País perplex que hace 36 años radiografió Josep Vicent Marqués en su famoso ensayo, ni es un país homogéneo ni es tan sólo perplex a nivel identitario. El análisis por provincias del último barómetro autonómico del CIS tumba el mito del alicantinismo como principal foco de irradiación del sentimiento españolista en la Comunitat Valenciana y, en cambio, sitúa a la provincia de Castelló como la más desvalencianizada a nivel identitario. En concreto, un 31% de los habitantes de Castelló se siente "únicamente español" y un 19% se declara "más español que valenciano". En total, pues, un 50% de ciudadanos de Castelló quedan en la órbita españolista. En Alicante, esta cifra se queda en el 44,7%. Y en Valencia, en el 17,9%. Lo primero que sorprende es la elevada proporción del sentimiento español en Alicante y Castelló. Así desglosadas, las dos provincias se sienten más españolas que ninguna comunidad autónoma incluyendo a Castilla y León (39,2%) y Madrid (38,9%). La media estatal por autonomías es de un 20,8% de identificación primordialmente española. Puede afirmarse, siempre según el último barómetro del CIS, que Castelló y Alicante se han convertido en el bastión del sentimiento españolista en el conjunto estatal. Tanto es así que, mientras que en Valencia sólo el 4,7% de ciudadanos se declara "únicamente español", la cifra sube al 28,5% en Alicante y al 31% en Castelló.Después hay otro factor digno de análisis. Tumbado el mito del alicantinismo como gran obstáculo a un proyecto valencianista, resulta discutible -o directamente inverosímil- establecer una relación proporcional entre el nivel de uso del valenciano y la valencianidad identitaria de cada provincia. Cabría, tal vez, repensar las identidades en la Comunitat Valenciana en función de la rivalidad entre capitales de provincia. Es decir, que una reacción antivalenciana desatada en Castelló o Alicante desembocara en una adhesión antinatural al sentimiento españolista en exclusiva.Valencia, centro del valencianismo También emerge otro aspecto para el estudio. ¿Dónde está el músculo de la identidad valenciana? Antes, y esto ya no sorprende tanto, cabe matizar que no es tan fuerte como para llamarle "músculo". Y segundo, que los ciudadanos que se sienten "únicamente valencianos" o "más valencianos que españoles" son el 13,5% en la provincia de Valencia. En Castelló y Alicante, la identidad valenciana es residual: 6,5% en Alicante y 4,8% en Castelló. Lo que no ha cambiado es el sentimiento identitario mayoritario en las tres provincias es -especialmente en Valencia- sentirse "tan español como valenciano". La postura soberanista ("unicamente valenciano") se queda en el 1,5%. Menos de los que no saben ni contestan.A la cabeza en pérdida de autopercepción de identidad autonomistaLa desafección valenciana hacia la autonomía y su apego creciente al centralismo, como demuestra el último barómetro del CIS, constituye la evidencia de un "fracaso político de la Generalitat", según destaca el sociólogo Vicent Flor en su tesis "L'anticatalanisme al País Valencià. Identitat i reproducció social del discurs del 'blaverisme'", que se publicará aligerada en un libro el próximo curso literario. Según apunta Flor en su tesis, a la que ha accedido este diario, la Comunitat Valenciana es, junto a Murcia, la comunidad donde hay más personas que consideran que el sentimiento nacionalista o regionalista es menor ahora que en el pasado. "La acción política de la Generalitat Valenciana no habría contribuido a incrementar el regionalismo valenciano ni menos todavía, suponemos, el nacionalismo valenciano", afirma Flor. "El anticatalanismo -añade el profesor de la Universitat de València- ha sido un instrumento particularmente eficaz del nacionalismo español al estigmatizar e impedir el crecimiento social del valencianismo político".</p><p><a href="http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/08/07/castello-supera-identidad-nacional-alicante-erige-bastion-espanolista/729061.html">http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/08/07/castello-supera-identidad-nacional-alicante-erige-bastion-espanolista/729061.html</a> </p><p>La imatge en:</p><p><a href="http://lauravalvil.files.wordpress.com/2008/11/las-provincias-28-12-08-reducido.jpg">http://lauravalvil.files.wordpress.com/2008/11/las-provincias-28-12-08-reducido.jpg</a></p>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-1339312116860801952010-08-05T08:32:00.007+02:002010-08-05T09:09:44.046+02:00Algunes realitats valencianes.<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJOgXTmgNTh5fPjbXqV5VFg_MssyeAHnk2TXeDEcOPHj0X-3M07x1R2V993jxKtvNfSlUaDQ7K_6tghk1aDJdLhgaTX0PgULYao7TEUA_CVAoUsAZkCPQzw2zSx5Y8majhZVslt8drmK-b/s1600/Spain.png"><img style="WIDTH: 350px; HEIGHT: 249px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5501813117484198466" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJOgXTmgNTh5fPjbXqV5VFg_MssyeAHnk2TXeDEcOPHj0X-3M07x1R2V993jxKtvNfSlUaDQ7K_6tghk1aDJdLhgaTX0PgULYao7TEUA_CVAoUsAZkCPQzw2zSx5Y8majhZVslt8drmK-b/s400/Spain.png" /></a></p><p><strong><span style="color:#009900;">El mapa precedent recull diverses adhesions a la identitat <em>etno-territorial</em> que estan vives en les terres valencianes. Encara en falta alguna. La imatge en:</span></strong></p><p><a href="http://www.acercas.com/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=5&Itemid=71&limitstart=33">http://www.acercas.com/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=5&Itemid=71&limitstart=33</a></p><p><strong><span style="color:#009900;">L'article que seguix mostra realitats valencianes sabudes i impactants. Publicat en el Levante-EMV en el dia de hui, 5 d'agost de 2010:</span> </strong><br /></p><strong></strong><p><strong>Radiografía<br /><span style="font-size:180%;color:#cc0000;">Los valencianos giran hacia el centralismo</span></strong><br /><strong><span style="color:#3333ff;">Los ciudadanos de la C. Valenciana que preferirían una España unitaria sin autonomías aumentan del 10 al 18% en sólo ocho años - El 31,4% se siente únicamente español o más español que valenciano, un nivel sólo superado por Castilla y León y Madrid</span><br /></strong>PACO CERDÀ VALENCIA Circula la tesis de que la Batalla de València y sus epílogos desactivaron el nacionalismo en la Comunitat Valenciana. Es falso. Hay un nacionalismo en pleno auge: el españolismo de tintes centralistas. Así se desprende del último barómetro autonómico del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), que sitúa a los valencianos entre los españoles que más rechazan la descentralización territorial del Estado en autonomías y que, al mismo tiempo, tienen un mayor sentimiento de españolidad. Las cifras sorprenden en una comunidad heredera de aquel reino independiente durante cinco siglos y con lengua propia que fue Valencia. Ahora, tres siglos después de la desfeta de Almansa y tres décadas después de la Transición, un 18,3% de valencianos preferiría que España fuese "un Estado con un único Gobierno central sin autonomías". Este nivel de centralismo uniformizante -lo apoya casi uno de cada cinco habitantes- sólo es superado por Aragón, Castilla y León, y Madrid. Y es destacable la evolución de la Comunitat Valenciana en los último ocho años, cuando el porcentaje de centralistas que abolirían las comunidades ha crecido del 10,3 al 18,3%.¿Por qué? Los mismos valencianos dan su explicación. A su juicio, la creación y el desarrollo de las comunidades autónomas es considerado como un proceso "negativo" por el 26,5% de habitantes y sus defensores han caído 26 puntos en ocho años. Pero el descreimiento del autogobierno va más lejos. Siempre según la encuesta del CIS, un 23,4% de los valencianos prefiriría un menor grado de autonomía del actual y un 42,6% no quiere que la Comunitat Valenciana reciba más competencias. Pero no se trata sólo de una concepción territorial de España. El "nacionalismo invisible" -en descripción del escritor Suso de Toro- penetra hasta el tuétano de los valencianos. Hasta lo más profundo de su identidad. Así, el 31,4% de los valencianos se sienten "únicamente españoles" o "más españoles que valencianos". Por delante sólo están Castilla y León, cuna de Castilla y germen de España, y la Comunidad de Madrid, capital del Reino y kilómetro cero del centralismo político español. Inmediatamente después viene la Comunitat Valenciana. Otras comunidades con lenguaContrasta la españolidad identitaria de los valencianos con la de las otras comunidades con lengua propia. En la Comunitat Valenciana, sólo el 9% de habitantes se siente más de su comunidad autónoma (más valenciano) que español. En Navarra son el 30%, en Cataluña el 26%, en el País Vasco el 24%, en Galicia el 22% y en las Baleares el 21%. Todas las otras comunidades con lengua propia, pues, duplican y triplican a la Comunitat Valenciana en identidad autonómica. Y si se les repregunta, los valencianos no dudan en ratificar ese entusiasmo españolista: un 90% de valencianos se declara muy orgulloso o bastante orgulloso de ser español, mientras que el orgullo de ser valenciano desciende al 81%.Y un dato a tener en cuenta: el CIS recabó las respuestas entre el 23 de enero y el 2 de marzo. Es decir, cuatro meses antes del mundial de fútbol de Sudáfrica que disparó el fervor patriótico en todo el Estado, al que la Comunitat Valenciana contribuyó encabezando la compra de banderas españolas, según fuentes del sector. Las banderas todavía siguen luciendo en muchos balcones valencianos. Y, observando el estudio del CIS, tal vez ya no sea únicamente por el gol de Iniesta.<br /><br /><a href="http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/08/05/valencianos-giran-centralismo/728555.html">http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/08/05/valencianos-giran-centralismo/728555.html</a> </p>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-7872565143478339302010-07-18T10:28:00.009+02:002010-07-18T12:21:15.847+02:00Two Nations: Catalonia and Spain.<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7FazBcK3Bbi_wk__mFVRX0xXHLtTx6dTDd585vwMzVmZ1BA9Zf4zAqkad_mpPkw1tChmXYFN0-EtBEvEJ8hvHMjHK6rgMUbLjmo1hcaEpD78hQ653sOao8kfxkCq6yqng4cSIuwbSKgo1/s1600/catalunyaespanya.jpg"><img style="WIDTH: 281px; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5495179346248774802" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7FazBcK3Bbi_wk__mFVRX0xXHLtTx6dTDd585vwMzVmZ1BA9Zf4zAqkad_mpPkw1tChmXYFN0-EtBEvEJ8hvHMjHK6rgMUbLjmo1hcaEpD78hQ653sOao8kfxkCq6yqng4cSIuwbSKgo1/s400/catalunyaespanya.jpg" /></a></p>Les edicions digitals de la premsa barcelonina i madrilenya de hui incorporen tres informacions/interpretacions que no tenen desperdici: en dos diaris no <em>gaire</em> esquerrans es mostra l'existència -ben viva- de les nacions catalana i espanyola, i en un periòdic de centre-esquerra apareix un contrapunt a l'eufòria espanyolista resultat de la victòria, el passat diumnege 11 de juliol, en el campionat mundial de futbol.<br /><br />D'una part, i si bé la nació espanyola té sense dubte nombrosos adeptes a Catalunya, la nació catalana n'hi té més segons les últimes enquestes: segons sembla, prop del 50% de la població votaria <em>sí </em>en un hipotètic referèndum d'independència (pocs dies després de fer-se públics els <em>fonaments</em> de la sentència del TC sobre l'Estatut).<br /><br />De l'atra part, Espanya ja seria un país nacionalment <em>normal </em>a la francesa, i amerat d'un únic -i pletòric, i molt massiu- nacionalisme banal, de no ser pels altres nacionalismes poderosos presents a Catalunya, a Euskadi, etc.<br /><br />La redacció de <em>La Vanguardia</em> -narradora de l'ascens independentista viscut en el si de la societat catalana-, Mayte Alcaraz des de l'<em>ABC</em> -encantada de la vida i a punt de posar-se a botar al crit de <em>¡yo soy español, español, español!</em>- i Juan Cruz -des d'<em>El País-</em> ens donen fe dels nous temps.<br /><br /><a href="http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100718/53967434806/el-fallo-del-tc-catapulta-el-respaldo-a-la-independencia-que-roza-el-50.html"><span style="color:#ff0000;">http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100718/53967434806/el-fallo-del-tc-catapulta-el-respaldo-a-la-independencia-que-roza-el-50.html</span></a><span style="color:#ff0000;"><br /><br /></span><a href="http://www.abc.es/20100718/espana/generacion-complejos-201007180340.html"><span style="color:#ff0000;">http://www.abc.es/20100718/espana/generacion-complejos-201007180340.html</span></a><span style="color:#ff0000;"><br /><br /></span><a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/soy/espanol/elpepusocdgm/20100718elpdmgpan_8/Tes"><span style="color:#ff0000;">http://www.elpais.com/articulo/opinion/soy/espanol/elpepusocdgm/20100718elpdmgpan_8/Tes</span></a><br /><br /><br />La imatge procedix de:<br /><a href="http://tecadarbucies.blogspot.com/2009/11/11d-isona-passola-directora-de.html">http://tecadarbucies.blogspot.com/2009/11/11d-isona-passola-directora-de.html</a>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-10746181784773129022010-07-11T09:06:00.028+02:002010-07-11T18:28:19.541+02:00El futur nacional de Catalunya.<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjea3p0Qg2XC9TAIBk6iXkBlk1GeY03uDaSkTUAJO0kKXxP6Unp2tTuW3A5fEDJv3KGyoLw2gqZkablIXvRGeG3h1hmCFwQKW0nfRTDEjG85X_qPI3jH68EvLIGlfKVG36IrrjLHoZp-6X-/s1600/780_008_3451731_6e1136256807b28254afe478be99f29d.jpg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 269px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5492543629886356418" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjea3p0Qg2XC9TAIBk6iXkBlk1GeY03uDaSkTUAJO0kKXxP6Unp2tTuW3A5fEDJv3KGyoLw2gqZkablIXvRGeG3h1hmCFwQKW0nfRTDEjG85X_qPI3jH68EvLIGlfKVG36IrrjLHoZp-6X-/s400/780_008_3451731_6e1136256807b28254afe478be99f29d.jpg" /></a><br /></div><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzOx_qSa8eRgp-sPtq85osUNatDGoOt44X7tiH3gXnJcoU4GbPuzwjnEAfXNbQkV702YenuHEyYqv8iz6jGW2TlqVTJb5soHG37hipUBhoz9SDeASHb51lnHUe0zQO0b1aU0fMk0oP1W7a/s1600/780_008_3453038_43e0c7c0680de929a6a5719c3799c913.jpg"><img style="WIDTH: 269px; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5492543244569849666" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzOx_qSa8eRgp-sPtq85osUNatDGoOt44X7tiH3gXnJcoU4GbPuzwjnEAfXNbQkV702YenuHEyYqv8iz6jGW2TlqVTJb5soHG37hipUBhoz9SDeASHb51lnHUe0zQO0b1aU0fMk0oP1W7a/s400/780_008_3453038_43e0c7c0680de929a6a5719c3799c913.jpg" /></a> </div><div align="center"><strong><span style="font-size:180%;"><span style="color:#990000;">Dos aspectes de la gegantina manifestació celebrada ahir, dissabte 10 de juliol de 2010, a la ciutat de Barcelona.</span> </span></strong></div><div align="center"><span style="font-size:85%;"></span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;">L'acte va ser convocat com a protesta per la recent sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) respecte l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, però els analistes coincidixen a l'hora d'assenyalar que les consignes més corejades van ser les independentistes (<em>In!-In-de!-In-de-pen-dèn-ci-a!</em>): allò que se'n diu un corrent profund sobiranista/independentista ha pogut consolidar-se massivament en el si de la societat catalana, mentre els fonaments de la sentència del TC remeten a una Espanya retòricament uninacional que, en tant que només uninacional, no existix ni a Catalunya, ni a Euskadi, ni a...</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;">-</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;">Per a més, i contrastada, informació:</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#000000;">-</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#cc0000;"><strong>BBC NEWS, CNN, EURONEWS, FRANCE 24 i AL JAZEERA:</strong></span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;"><a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/world/europe/10588494.stm"><span style="color:#009900;">http://news.</span><span style="color:#ff0000;">bbc</span><span style="color:#009900;">.co.uk/2/hi/world/europe/10588494.stm</span></a></span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><a href="http://edition.cnn.com/2010/WORLD/europe/07/11/spain.protests/index.html?fbid=KE60F2yE47J"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://edition.<span style="color:#ff0000;">cnn</span>.com/2010/WORLD/europe/07/11/spain.protests/index.html?fbid=KE60F2yE47J</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;"><a href="http://es.euronews.net/2010/07/10/una-marea-independentista-inunda-barcelona/"><span style="color:#009900;">http://es.</span><span style="color:#ff0000;">euronews</span><span style="color:#009900;">.net/2010/07/10/una-marea-independentista-inunda-barcelona/</span></a></span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;"><a href="http://www.euronews.net/2010/07/10/catalans-out-in-force-to-defend-self-rule/"><span style="color:#009900;">http://www.</span><span style="color:#ff0000;">euronews</span><span style="color:#009900;">.net/2010/07/10/catalans-out-in-force-to-defend-self-rule/</span></a></span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;"><a href="http://www.france24.com/fr/20100711-Espagne-Catalogne-manifestation-decision-justice-limiter-autonomie-elargie"><span style="color:#993399;">http://www.</span><span style="color:#ff0000;">france24</span><span style="color:#993399;">.com/fr/20100711-Espagne-Catalogne-manifestation-decision-justice-limiter-autonomie-elargie</span></a></span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://english.aljazeera.net/news/europe/2010/07/2010710185032846718.html"><span style="font-size:85%;color:#993399;"><span style="color:#009900;">http://english.</span><span style="color:#ff0000;">aljazeera</span><span style="color:#009900;">.net/news/europe/2010/07/2010710185032846718.html</span></span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#cc0000;"><strong>Premsa madrilenya, barcelonina, valentina i brussel·lesa:</strong></span></div><div align="center"><a href="http://www.publico.es/espana/327187/miles/personas/protesta/estatut/catalunya"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://www.publico.es/espana/327187/miles/personas/protesta/estatut/catalunya</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">- </span></div><div align="center"><a href="http://www.publico.es/espana/327242/temor/autogol/vaticinio/pulpo/paul"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://www.publico.es/espana/327242/temor/autogol/vaticinio/pulpo/paul</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://trincheradigital.com/?p=1466"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://trincheradigital.com/?p=1466</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100711/53961326688.html"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100711/53961326688.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100711/53961822534.html"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100711/53961822534.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100711/53961822574.html"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100711/53961822574.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><a href="http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193683-catalunya-comenca-avui.html"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193683-catalunya-comenca-avui.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193720-el-poble-dicta-sentencia.html"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193720-el-poble-dicta-sentencia.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193749-lmadrid-no-ha-compres-la-importancia-del-moment-politic-post-sentenciar-segons-el-politoleg-quebeques-laforest.html"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193749-lmadrid-no-ha-compres-la-importancia-del-moment-politic-post-sentenciar-segons-el-politoleg-quebeques-laforest.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193753-lel-tc-del-canada-tambe-va-voler-retallar-la-nostra-llei-de-la-llengua-francesar.html"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193753-lel-tc-del-canada-tambe-va-voler-retallar-la-nostra-llei-de-la-llengua-francesar.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/Soberanismo/calle/elpepuopi/20100711elpepiopi_2/Tes"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.elpais.com/articulo/opinion/Soberanismo/calle/elpepuopi/20100711elpepiopi_2/Tes</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.elpais.com/articulo/espana/recortes/calentaron/protesta/elpepuesp/20100711elpepinac_7/Tes"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.elpais.com/articulo/espana/recortes/calentaron/protesta/elpepuesp/20100711elpepinac_7/Tes</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.abc.es/20100710/espana/manifestacion-estatut-201007101742.html"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://www.abc.es/20100710/espana/manifestacion-estatut-201007101742.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.larazon.es/noticia/9226-los-independentistas-toman-la-marcha-en-defensa-del-estatut"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.larazon.es/noticia/9226-los-independentistas-toman-la-marcha-en-defensa-del-estatut</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/10/barcelona/1278761492.html"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/10/barcelona/1278761492.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.lasprovincias.es/v/20100711/politica/masiva-manifestacion-defensa-estatut-20100711.html"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.lasprovincias.es/v/20100711/politica/masiva-manifestacion-defensa-estatut-20100711.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><a href="http://tv.levante-emv.com/?VideoId=31922"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://tv.levante-emv.com/?VideoId=31922</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.lesoir.be/actualite/monde/2010-07-10/un-million-de-manifestants-pour-la-nation-catalane-781094.php"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.lesoir.be/actualite/monde/2010-07-10/un-million-de-manifestants-pour-la-nation-catalane-781094.php</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#cc0000;"><strong>Nacionalismes i futbol en la premsa espanyola, catalana i anglesa:</strong></span></div><div align="center"><a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/10/barcelona/1278794130.html?a=421c64b4288221f603d1786edcbf3a7a&t=1278834578&numero="><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/10/barcelona/1278794130.html?a=421c64b4288221f603d1786edcbf3a7a&t=1278834578&numero=</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100711/53961904656.html"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100711/53961904656.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.guardian.co.uk/world/2010/jul/11/spain-world-cup-final-catalonia-basques"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://www.guardian.co.uk/world/2010/jul/11/spain-world-cup-final-catalonia-basques</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#cc0000;"><strong>Òmnium, Eskup i Televisió de Catalunya:</strong></span></div><div align="center"><a href="http://www.somunanacio.cat/www/somunanacio/ca/directe.html"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.somunanacio.cat/www/somunanacio/ca/directe.html</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"><a href="http://eskup.elpais.com/*manifestacionestatutocatalan20100710"><span style="font-size:85%;color:#993399;">http://eskup.elpais.com/*manifestacionestatutocatalan20100710</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#993399;">-</span></div><div align="center"><a href="http://www.3cat24.cat/noticia/761186"><span style="font-size:85%;color:#009900;">http://www.3cat24.cat/noticia/761186</span></a></div><div align="center"><span style="font-size:85%;color:#009900;">-</span></div><div align="center"></div><div align="center"><span style="font-size:85%;"></span></div><div align="center"></div><div align="center"><span style="font-size:130%;"></span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;"></span></div><div align="center"><span style="font-size:85%;"></span></div><div align="center"><span style="font-size:78%;color:#000099;">Fotografies de Pere Virgili y de Josep Losada, publicades en l'edició digital del diari <em>Avui</em>.</span></div>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-44613430588606790032010-05-14T08:59:00.003+02:002010-07-11T18:27:07.514+02:00Ha mort Miquel Siguan.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhykeRMw6BSLw5iW9yhSZ4nQH9BS5w4oMp6s2_fsGTz7xRp_G9bCPvpOE61s1GBzVujIYd2CjG-kY__6gahiaPGpR7w6cFr3wRl5YRBLO_z9ut83mUGOWMxvAZGzZkkfa4qe2VkZyoNJThr/s1600/entrevista_siguan_475.jpeg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 296px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5471024059859769474" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhykeRMw6BSLw5iW9yhSZ4nQH9BS5w4oMp6s2_fsGTz7xRp_G9bCPvpOE61s1GBzVujIYd2CjG-kY__6gahiaPGpR7w6cFr3wRl5YRBLO_z9ut83mUGOWMxvAZGzZkkfa4qe2VkZyoNJThr/s400/entrevista_siguan_475.jpeg" /></a><br /><strong><span style="color:#000099;">Mor Miquel Siguan, autoritat mundial en psicolingüística</span></strong><br /><a href="http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/05/mor_miquel_siguan_autoritat_mundial_en_psicolinguistica_51552.php"><span style="font-size:78%;">http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/05/mor_miquel_siguan_autoritat_mundial_en_psicolinguistica_51552.php</span></a><br /><span style="font-size:85%;color:#000099;">«Miquel Siguan va morir aquest dissabte a Barcelona a l'edat dels 92 anys a causa d'un aneurisma. Considerat una autoritat mundial en psicolingüística, va ser un defensor de la immersió i del bilingüisme. Miquel Siguan, personalitat científica clau als primers anys de la Transició, va portar del Quebec el model d'immersió lingüística que s'acabaria aplicant en el sistema escolar català. Va ser creador de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), doctor honoris causa per la universitat Autònoma de Barcelona i les universitats de Ginebra, País Basc i Sevilla, i autor d'una trentena d'obres, moltes d'aquestes traduïdes a diversos idiomes.La seva capacitat el va portar a una carrera científica que el conduiria de la psicologia clínica a la psicologia industrial, la social, l'evolutiva i finalment, ja als anys 70, a la psicolingüística, d'on en va assolir més anomenada.Als anys 80 i 90 Siguan va tractar el contacte entre llengües i es va convertir en assessor de la Unesco i la Comissió Europea. El 1988 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. El Singular Digital </span><a href="http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/01/_les_consultes_del_13_d_son_fer_volar_coloms_46545.php" target="_self"><span style="font-size:85%;color:#000099;">l'entrevistava ara fa escassament uns mesos</span></a><span style="font-size:85%;color:#000099;"> en motiu de la publicació de les seves memòries.Siguan serà enterrat aquest avui a dos quarts de dotze del migdia al cementiri de Sant Gervasi».<br /></span><br /><span style="font-size:85%;color:#cc0000;">§§§§§§</span><br /><span style="font-size:85%;color:#000099;"><br /></span><span style="font-size:85%;color:#000099;"></span><strong>Miquel SIGUAN</strong> (Declaracions a <strong>Rafael Company</strong> & <strong>Marc Borràs</strong>: «Miquel Siguan. A Babel la Pentecosta», <em>Mètode. Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València</em>, 12, Llengua, nació, norma, conflicte, Universitat de València, València, 1996, pàg. 38)<br /><br />Que hi ha una estreta relació entre llengua i política en el món contemporani és clar, però això no ha passat sempre així.<br /><br /><br />A l’Europa de l’edat mitjana hi havia moltes llengües per comunicar-se i això no tenia una repercussió política immediata, o almenys no tan forta. És clar que tampoc no podem pensar que a l’edat mitjana el concepte de nació fos tan clar, quan un rei moria podia repartir el territori entre els seus fills... i això és bastant incompatible amb una idea de nació.<br /><br /><br />Val a dir que la idea d’estat nacional es va anar construint al llarg de l’època moderna i, alhora que s’unificava l’estat, semblava més còmode també unificar la llengua. Però aquesta unificació responia a un criteri de coherència ―diguem-ne administrativa― del poder.<br /><br /><br />Al segle XIX, però, a aquesta situació de facto s’afegeix un tipus de justificació ideològica: tots els que parlen la mateixa llengua, tenen la mateixa cultura i la mateixa tradició i, per tant, constitueixen una mateixa nació. A partir d’aquí, la llengua esdevé un dels principals senyals d'identitat. Fins i tot, en alguns casos, la llengua substitueix d’altres senyals identificatius que havien estat molt importants. El nacionalisme quebequés ―que ara incideix tant i tant en les diferències lingüístiques― es fonamentava sobretot en distincions religioses. Hi ha bastants situacions semblants. Però és veritat que al segle XIX la llengua passa a ocupar un primer pla i és en nom de la llengua que s’unifiquen territoris en una unitat política (com Itàlia o Alemanya) o, a l’inrevés, que territoris que formaven un estat o un imperi (com l’austro-hongarès) es van desmembrant.Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-68481641768905171182010-05-03T10:36:00.010+02:002010-05-03T12:08:11.070+02:00Ara.<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnar9_riqvdUoVcmFVBXFfN2DGpBL7kBE7iTYqTPUGd8EjTC24UlOTJo27GKi1xM8uZcpXrIK4b_pihSyo2qgk09D4Figz-pGv9TpvhZH14Agr8THIwHGJ1sn4YVFTUprcF0aVCXj79gpI/s1600/2010-05-10_IMG_2010-05-02_23.41.09__LV005CV001.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466960562210329282" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 210px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnar9_riqvdUoVcmFVBXFfN2DGpBL7kBE7iTYqTPUGd8EjTC24UlOTJo27GKi1xM8uZcpXrIK4b_pihSyo2qgk09D4Figz-pGv9TpvhZH14Agr8THIwHGJ1sn4YVFTUprcF0aVCXj79gpI/s400/2010-05-10_IMG_2010-05-02_23.41.09__LV005CV001.jpg" border="0" /></a></p><p>El passat dimecres 28 d'abril vaig donar una conferència en l'aula F.3.2 de la Facultat de Geografia i Història de València. L'entitat <strong><span style="color:#ff0000;">Tirant lo Blanc</span></strong> m'havia convidat per a parlar sobre "El Poble Valencià i Europa" i ho vaig fer. Però, a més, hi vaig voler dir alguna cosa "complementària". Transcric íntegrament la crònica que n'apareix hui en el diari <em><strong><span style="color:#660000;">Levante-EMV</span></strong></em>. La signa <strong><span style="color:#000099;">Paco Cerdà</span></strong>, a qui agraïsc enormement l'esforç de síntesi realitzat i el grau de versemblança aconseguit. </p><p>Només vull aclarir que, en la taula on jo seia també es trobava un membre del valencianisme jove. I que, evidentment, el pervindre del valencianisme depén molt més de les iniciatives de persones com ell que no de les reflexions que jo puga fer. En qualsevol cas les meues paraules responen a conviccions ben fermes, compartides amb la resta de persones demòcrates: el 1987, en els inicis de la tertúlia de l'Hotel Inglés, un convidat va dir que per a resoldre el conflicte identitari valencià tot era negociable. Llavors un liberal de la vella escola (<strong><span style="color:#000099;">Joaquim Muñoz Peirats</span></strong>, que morí poc després) va demanar la paraula: <em>No. Todo no es negociable</em>. Va dir. I continuà: <em>Los derechos humanos no son negociables</em>.<br />Doncs això.<br /><br /><strong><span style="font-size:180%;color:#3333ff;">´El valencianismo sólo sobrevivirá si acepta a un pueblo mestizo´</span></strong><br /><strong>En un aviso contra tentaciones esencialistas, el teórico Rafael Company advierte que el proyecto valencianista sólo será viable si engloba a los inmigrantes que trabajan por su nueva sociedad.</strong><br /><br /><strong><span style="color:#000099;">PACO CERDÀ</span></strong> <strong><span style="color:#006600;">VALENCIA</span></strong><br />Igual que no se entiende el pueblo valenciano actual sin la herencia europea asimilada, tampoco se comprenderá el futuro de la sociedad valenciana sin encajar a los nuevos emigrantes llegados a la <em>terreta</em> desde Europa u otros continentes. Y esto, según advirtió el teórico Rafael Company en la última conferencia del ciclo sobre valencianismo que acoge la Universitat, es el "reto" que afronta el movimiento nacionalista valenciano. "El valencianismo sólo sobrevivirá si acepta un pueblo muy mestizo, porque es el único existente y porque ese pueblo es el que propicia que se haga el pan y se atienda a las personas dependientes. Porque estos ciudadanos son tan valencianos como los que defienden una bandera <em>quatribarrada</em>, con franja azul o <em>estelada</em>", dijo Company para ahuyentar cualquier "tentación esencialista" o etnicista en nombre de una patria. "Independientemente de si somos una nación o dos o tres, -añadió- la integración de los inmigrantes es el reto real de futuro. Porque hay que recordarlo: valenciano es quien vive y trabaja en el País Valencià".<br />Esto fue un aldabonazo de Rafael Company dirigido a quienes lleven en la sangre una dosis extra de nacionalismo. Pero hubo más. El ex director del MuVIM y activista nacionalista desde la juventud duda acerca de "si el valenciano tiene realmente futuro". Ahora bien: de lo que sí que está seguro es de que "el pueblo valenciano es un concepto administrativo pero no sentimental" tras la fractura producida en la Batalla de Valencia.<br /><br /><strong>Europa no es la salida</strong><br />En realidad, Rafael Company acudió a hablar de la relación entre Europa y el pueblo valenciano. Y partiendo de un profundo europeísmo, también ahí fue crítico. "La Unión Europea actual no tiene nada que ver con aquello que alguna vez nos pudo emocionar. Hoy es la suma de 27 egoísmos de Estado y populismos chabacanos con discursos xenófobos e intolerantes". Esa Europa, subrayó, "no creo que ayude al proyecto valencianista".<br />De hecho, esa misma Europa sirve de espejo en el que ver reflejados algunos de los problemas del nacionalismo valenciano. Con un fuerte apoyo en las imágenes y los gráficos, Rafael Company demostró que el boicoteo a los productos catalanes y la extranjerización de los vecinos del norte bebe de las técnicas nazis, "sólo que ellos lo llevaron a la quinta potencia".<br />También en el Viejo Continente hay polémicas sobre las variedades lingüísticas al estilo catalán/valenciano. Ocurre con el bosnio y el croata, el danés y el noruego, el búlgaro y el macedonio, corso e italiano, gallego y portugués... "La ideología lingüística en Europa es blavera", resumió. También hay pugnas europeas entre pan-nacionalismo y nacionalismo estricto (al estilo Països Catalans/País Valencià) y eso se puede ver con los flamencos, moldavos, chipriotas o checoslovacos. Ni siquiera hemos sido originales, zanjó Company, en las disputas que han socavado la identidad valenciana en las tres últimas décadas.<br /><br /><a href="http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/05/03/valencianismo-sobrevivira--acepta-pueblo-mestizo/701830.html">http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/05/03/valencianismo-sobrevivira--acepta-pueblo-mestizo/701830.html</a></p><p>La fotografia, signada per F. Bustamante, porta el següent peu: <strong>Rafael Company, junto a un mapa que marca "la Europa que cuenta".</strong> </p>Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-67677672682635715442010-03-08T20:01:00.009+01:002010-03-09T09:33:28.381+01:00«Me voy porque quiero dormir tranquilo, tener la cara alta por la calle y que mis hijos se sientan orgullosos»<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvylP_XB0LnVOV0iUMxcN-EOHRerfZOTsQRTlXS7ROYLPf3aahJqvvUND9dsZoWafC-PdYP74vrAnqT23Covy-O8ojzi1MQ_WqzfGemFZPh7m5SUZdLUB0GJyMbH3qgPgURPg19oC_8g1u/s1600-h/2010-03-08_IMG_2010-03-08_12_32_21_romna.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5446354644680510002" style="WIDTH: 318px; CURSOR: hand; HEIGHT: 311px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvylP_XB0LnVOV0iUMxcN-EOHRerfZOTsQRTlXS7ROYLPf3aahJqvvUND9dsZoWafC-PdYP74vrAnqT23Covy-O8ojzi1MQ_WqzfGemFZPh7m5SUZdLUB0GJyMbH3qgPgURPg19oC_8g1u/s400/2010-03-08_IMG_2010-03-08_12_32_21_romna.jpg" border="0" /></a></p>Este és un post d'urgència.<br /><br />En un museu de titularitat pública ―on jo treballe― els polítics del partit majoritari a la Comunitat Valenciana (el PP) van decidir censurar unes fotografies ―ja publicades en premsa― que els resultaven «molestes».<br /><a href="http://www.cadenaser.com/espana/fotogaleria/fotos-caso-gurtel-censuradas-pp/csrcsrpor/20100305csrcsrnac_1/Zes"><span style="font-size:85%;">http://www.cadenaser.com/espana/fotogaleria/fotos-caso-gurtel-censuradas-pp/csrcsrpor/20100305csrcsrnac_1/Zes</span></a><br /><a href="http://issuu.com/revistaeines/docs/fragments"><span style="font-size:85%;">http://issuu.com/revistaeines/docs/fragments</span></a><br /><br />Per a més <em>inri</em>, eixos polítics del PP van voler co-responsabilitzar de la seua actuació el director del museu. El director del museu ha dimitit, i ha deixat claríssim que els polítics que ens «governen» volen enganyar l'opinió pública.<br /><a href="http://www.elpais.com/articulo/espana/Dimite/director/museo/censuro/exposicion/imagenes/caso/Gurtel/elpepuespval/20100308elpepunac_1/Tes"><span style="font-size:85%;">http://www.elpais.com/articulo/espana/Dimite/director/museo/censuro/exposicion/imagenes/caso/Gurtel/elpepuespval/20100308elpepunac_1/Tes</span></a><br /><span style="font-size:85%;"></span><br />A més, en declaracions a una ràdio, el director ha donat una lliçó d'ètica, que pot resumir-se en unes paraules impensables en boca d'eixos polítics de dreta dura: «Me voy porque quiero dormir tranquilo, tener la cara alta por la calle y que mis hijos se sientan orgullosos».<br /><a href="http://www.cadenaser.com/espana/audios/voy-quiero-dormir-tranquilo-tener-cara-alta-calle-hijos-sientan-orgullosos/csrcsrpor/20100308csrcsrnac_2/Aes/"><span style="font-size:85%;">http://www.cadenaser.com/espana/audios/voy-quiero-dormir-tranquilo-tener-cara-alta-calle-hijos-sientan-orgullosos/csrcsrpor/20100308csrcsrnac_2/Aes/</span></a><br /><br />Com a corol·lari, totes les persones que treballem en el museu afectat hem elaborat un comunicat públic, de suport absolut a la trajectòria i a l'actitud del nostre ―fins ara― director.<br /><a href="http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-trabajadores-muvim-muestran-apoyo-roman-calle-20100308153047.html"><span style="font-size:85%;">http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-trabajadores-muvim-muestran-apoyo-roman-calle-20100308153047.html</span></a><br /><br />No sé per quant de temps estos enllaços seguiran operatius en internet. Però hi haurien de romandre accessibles per sempre més: parlen de censura i d'intent de manipulació informativa, i parlen també d'una resposta digna a la supèrbia i a l'autoritarisme, i d'unes treballadores i d'uns treballadors que volen defendre l'esperit crític i el raciocini (i que no tenen, al respecte, altre poder que el de les paraules).Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.com0