Imagineu que ara, en l'any 2010, Rita Barberà, Francisco Camps, Alfonso Grau (primer tinyent d'alcalde de l'Ajuntament valentí) i Rafael Blasco (el totpoderós conseller valencià) decidiren tirar a terra bona part del Barri del Carme de la ciutat de València: podrien argumentar que l'antiga Avinguda de l'Oest va quedar inconclosa i que ―per tal de rehabilitar el Carme― paga la pena enderrocar-hi bona part de les cases.
Amb esta hipotètica actitud dels dirigents del PP valencià, el somni d'una gran artèria viària que comunique la Plaça de Sant Agustí i el Pont de Sant Josep es posaria, finalment, a l'abast de la mà. Al cap i a la fi, prolongar l'Avinguda del Baró de Càrcer «només» costaria la destrucció de, posem per cas, els carrers de Dalt i de Baix. I això per al PP seria... pecatta minuta.
Traslladeu la ficció de lloc, i convertiu-la en realitat: bescanvieu l'Avinguda de l'Oest per l'antic Passeig al Mar, i mireu sobre el plànol els efectes de prolongar l'Avinguda de Blasco Ibáñez sobre el Cabanyal. Pecatta minuta per al PP. I la dissort per al barri on vaig viure de menut.
Barberà, Camps, Grau, Blasco i Canal 9: el circ de la manipulació i de la hipocresia. I, enfront, tanta gent víctima del dessassossec i de la desesperació. Enfront del PP valencià, tanta gent amb l'amenaça constant d'haver-se'n d'anar.
Sobren les paraules perquè ni Barberà, ni Camps, ni Grau, ni Blasco, ni Canal 9 volen sentir-ne: són molt cabuts i, per bé que no tinguen els diners suficients per a dur endavant la maleïda prolongació, no deixaran de donar la llanda fins que el Tribunal Constitucional els pare els peus (i, tot i amb això, ja voríem!). Damunt es vestiran d'independentistes por-un-día, i ens donaran lliçons sobre la defensa de l'autogovern: cosas veredes.
Hui, diumenge 31 de gener de 2010, he passejat en manifestació ―amb molts milers de persones més, del Cabanyal i del planeta― una terra molt estimada per mi. Una terra que, malgrat les mentides de Rita i els seus, està perfectament comunicada amb els altres barris de la ciutat de València.
Un bes des del Canyamelar, just a tocar del Cabanyal.
La fotografia prové del web del diari Levante-EMV.
