dijous, 26 de febrer del 2009

Massa testicular.

http://desdeunrincondelbotxo.blogspot.com/2008/03/cojones_25.html

Escric este post amb anterioritat a la celebració del V Congrés del BLOC. Del Bloc Nacionalista Valencià, clar.
Per algunes informacions publicades i escoltades, és ben previsible que el resultat final del debat sobre la ponència estratègica i política del BLOC siga el previst, el pactat ad maiorem pacis gloriam. En tot cas jo, en el si d’esta organització política del nacionalisme valencià, ara només sóc un disciplinat militant de base ―del col·lectiu Marítim de la ciutat de València― i pacta sunt servanda si doctors en té l’Església. Altra cosa és quines coses pense de veres del debat simbòlic... i serà prou per a l’interessat consultar diversos posts anteriors d’este mateix bloc, o llegir l’article «Valencianistes» de Vicent Baydal, amb les línies discursives del qual m’identifique:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009022000_5_557843__Opinion-Valencianistes#EnlaceComentarios
o
http://www.pagina26.com/opinio/7178-valencianistes.html
El text de Baydal ha trobat una «resposta» en un escrit de Toni Cucarella (cite literalment, errades incloses):
«En la mesura que he estat militant d'organitzacions polítiques durant la transició, en particular del nacionalisme valencià, que he viscut en "carn viva" la batalla de Vaència", m'ix dels collons indignats dir-los a tota aquella rècua d'intel·lectualets blaveros que ara són l'àmina del Bloc, i algun de ressuscitat, que s'ha de ser un gran refill de puta -o un reignorant al servei de l'espanyolisme més cabró- afirmar que la UPV (expressió política primera d'això que alguns cagandanes de la política en diuen "fusterianisme polític") bandejava les expressions populars del poble valencià, que érem, doncs, "massa intel·lectuals" i altres collonades per l'estil. [...] Dic a Baydal i companyia: sigueu valents si voleu ser lladres. No feu acusacions injustes per a justificar el vostre ideari polític. Jo tinc memòria històrica i sé quines banderen enarboraven els feixistes valencians, sé com corria la violència i la por per la ciutat de València. Si digueu que ara cal abraçar l'ideari i els símbols dels qui practicaven aquella violència, si sou tan indecents i tan miserables com per acusar-nos del fracàs d'aleshores per pensar com pensàvem i com pensem - i ho fem sense vergonya i sense por a pesar de la violència-, no em disculparé per a dir-vos que sou una colla de malparits si a la fi justifiqueu el garrot i qui va empunyar-lo contra nosaltres. Vergonya, cavallers, vergonya!»:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/124759
Perfecte, com veieu: els collons indignats com a font discursiva. Esguits d’indignació, doncs, i constatar que alguna gent ha decidir oblidar el significat del verb «raonar». Ja s’ho faran aquells que ―sembla― tenen l’exclusiva d’haver viscut en «"carn viva" la batalla de Vaència"» (la lletra «l» del nostre topònim nacional, la mateixa al cim de la qual els reis de la Corona d’Aragó afegien una menudeta corona en els documents, li ha caigut a Cucarella en el seu article perquè, ja se sap, els collons indignats i les presses són dolents consellers quan escrivim en públic).
Jo, per si algú ho dubta, també he viscut en «carn viva», i amb por, i amb llàgrimes, i amb passió, i amb enuig, i amb pena, i amb desesperació, i amb lectures, i amb amistats, i amb il·lusions, i amb certeses, i amb dubtes, i amb familiars, i amb compromís, la Batalla de València. Era jovenet però ja valencianista catalanista. I este text de Cucarella em sembla una màxima expressió del desastre: un adherit d’aquell nacionalisme «quasicatalà» a València, moviment sempre orgullós de posseir ―de fer seues― la racionalitat i l’anàlisi científica (com a mínim així semblava que s’esdevenia quan jo era catalanista valencià), pensa vèncer discursivament Baydal et alii ―el nacionalisme valencià que només es proclama valencià― amerant-se d’indignació. Massa testicular, em pense.

7 comentaris:

Carles ha dit...

Coneixent-te, segur que t'has deixat moltes contestacions en la butxaca de darrere del pantaló. Tan sols des de la prudència de la què algunes voltes fas gala (la teua militància passional fa que siguen les menys) s'explica que hages despatxat tan alts i agres insults ab un simple comentari a peu de foto (foto per cert molt adequada).
Cuida't

Nomdedéu ha dit...

En una ocasió vaig anar a una Fira on signava exemplars del seu darrer llibre, un bon amic. Al costat signava (o més concretament esperava que s'hi acostés algú per signar) Cucarella.
Vaig saludar al meu amic, i educat com és, em va presentar a Cucarella.
El meu amic em va dir "escriu literatura eròtica", li vaig contestar "ja ho sé", mira Cucarella, he llegit el teu llibre Cool: Fresc, i francament em fots més calent quan escrius de política."
I continua...

Anònim ha dit...

El "cortar i pegar" se li dóna molt bé al sr. Cucarella.

El seu text éstà pràcticament calcat dels textos anticatalanistes de fa 30 anys: odis viscerals, insults gratuïts, filoviolents, contraris a raonar, etc.

Les voltes que pega la vida!

Rafael Company i Mateo ha dit...

Bona nit. Sóc Rafa Company.
Potser serà la "vellea", però no vull anar més enllà en les meues expressions per algú que, com a persona i com a demòcrata, no li arriba a Vicent Baydal a la sola de la sabata. Ni a Vicent Baydal ni a multitud de persones que conec i m'estime, i que mai escriurien d'un discrepant polític les coses que este home ha gosat redactar.
He de confessar que, mentre llegia el text de Cucarella, no em podia creure que unes línies "discursives" com les seues -l'insult hipertrofiat- pogueren anar signades amb les dades d'una identitat veritable... ¡Cosas veredes!

Anònim ha dit...

I no es cansa el tio. I la colla de palmeros que té dient que els valencianistes som traïdors, renegats, espanyolistes, blaveros, violents, etc. Però s'han tornat bojos o què? I quin odi que destil·len... Ja li ho ha dit allà algú: s'ha convertit en una tia Maria irracional!

Vicent Ballester ha dit...

En llegir el "comentari" d'En Cucarella no he pogut més que recordar aquelles ties maries tirant ous als nostres primers representants democràtics. Si anem a parar a un nacionalisme democràtic, efectiu, positiu, amb resultats, agermanats el que calga amb catalans, balears i aragonesos, fent coses en comú, i que ens pose en un lloc al món acceptant una Senyera que almenys no és estranya,i que ens agrade o no, ens identifica clarament com a poble, benvinguda siga. Per descomptat quedaria pendent posar el Penó de la Conquesta en un lloc d'honor i atorgar-li el respecte que li cal. Arribats aquest punt en la vida, els postulats dels Països Catalans han arrepeplegat els vots que han arreplegat i amb això podem passar-se cinquanta o cent anys més sent un poble que no pinta una faba.

Anònim ha dit...

He llegit literalment "m'ix dels collons indignats dir-los (...) que". És a dir, que utilitza els collons per a dir coses o com a depòsit d'on eixen els pensaments, les motivacions, les opinions,... No em sorpren que eixos collons estiguen indignats, és que estan sobreexplotats, que eixes funcions són del cervell!!!