tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post8954418000215103446..comments2023-04-29T14:45:07.858+02:00Comments on Rafael Company, ciutadà: La Senyera: a favor/en contra de Pau Viciano, i alguna cosa més (2).Rafael Company i Mateohttp://www.blogger.com/profile/15348065911287199812noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-88379920261736403292008-11-17T12:11:00.000+01:002008-11-17T12:11:00.000+01:00Des que milite en el nacionalisme he vingut llegin...Des que milite en el nacionalisme he vingut llegint infititat infinitat de reflexions al voltant dels símbols les quals han comportat que extraguera les meues própies conclusions.<BR/>Com anécdota dirè que fa alguns anys uns familiars em regalaren la senyera amb blau però en aquell moment jo li tenia un cert menyspreu supose que per tot el que alguna gent valencianista em contà i supose tambè que tot seria producte de totes les bexacions i menyspreus cap a qui no pensava com la gent anticatalanista que tot i portar el blau, eixa no era la seua bandera tal i com ho has explicat. Arrel de conèixer gent de distinta procedéncia del valencianisme i les reflexions que n'he pogut treure, crec que realment ès la bandera que fa singular el poble valencià sense renunciar la valencianitat de la quatribarrada.<BR/>Sobre l'acceptació de la reial senyera per la militància del Bloc, pense com tu tot i que no ès gens fácil sobretot pels qui han viscut els anys mès combulsos i perquè no ens enganyem, hi ha gent que no es veu amb cor o no tè intenció d corretgir vells errors i per tant no vol fer una autocrítica sense que això signifique haver d'oblidar tot el que han pogut viure.<BR/>Persones com Ximo que tot i discrepar amb tu, facen per corretgir i voler assumir un símbol i l'himne del mestre Serrano entre d'altres, em sembla si mès no un gest significatiu.<BR/>Per altre costat Rafael volia donar-te les gràcies per les descripcions de les imatges: si la temática ja m'entusiasma, les descripcions de les ilustracions encara em fan mès plaent la lectura.Albert Miret Ballesterhttps://www.blogger.com/profile/12829543650205789014noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-27134940806590316762008-09-30T21:20:00.000+02:002008-09-30T21:20:00.000+02:00Hola bona nit. Sóc Rafa Company.A comcal: Gràcies ...Hola bona nit. Sóc Rafa Company.<BR/>A comcal: Gràcies per la propina. Francament no m'ha paregut tan bròfec, potser perquè m'ho havies avisat... N'hi ha algun moment realment hilarant, com el de l'associació d'elements afegits. En qualsevol cas, supose que cadascú s'ho mirarà amb el seu propi rerefons...<BR/>A Robert Albert: et conteste en el teu bloc/blog...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-52573695880902029842008-09-30T17:14:00.000+02:002008-09-30T17:14:00.000+02:00Hola Rafa Company, no nos coneixem de res, només c...Hola Rafa Company, no nos coneixem de res, només comentar-te que he fet un escrit de reflexions sobre la meua rellectura de Document 88. Estic segur que no estaràs d'acort en la majoria dels meus plantejaments. Pero des de la discrepància te convide a que ho lliggues i si pots, me dones la teua impressió a les preguntes que faig. Em pareix molt interessant.<BR/><BR/>salut!.<BR/><BR/>http://llibertatdepensament.blogspot.com/Robert Alberthttps://www.blogger.com/profile/09987550573218842942noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-91559537841366384592008-09-30T16:08:00.000+02:002008-09-30T16:08:00.000+02:00Pot ser Pau Viciano no ha descobert aquest documen...Pot ser Pau Viciano no ha descobert aquest document històric de la bona relació que hi havia entre Joan Fuster i el blau de la Senyera.<BR/>Mira Rafa, aquest video i ja em comentes:<BR/>http://es.youtube.com/watch?v=JpdzKsRjOwk<BR/><BR/>Perdona l'humor, sempre bròfec i una mica maleducat, dels suecans.<BR/>Ben cordialment.Comcalhttps://www.blogger.com/profile/10995968714939009554noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-21207206346120876682008-09-30T14:47:00.000+02:002008-09-30T14:47:00.000+02:00Ah! benvolgut Ximo (sóc Rafa Company de nou): m'ha...Ah! benvolgut Ximo (sóc Rafa Company de nou): m'havia oblidat dir-te que la bandera de Xàtiva em sembla una de les creacions vexil·lològiques més ben fetes de tota la història de la Corona d'Aragó. De fet ens haguérem estalviat molts mal de caps si algú -fa cent anys posem per cas- haguera decidit que eixa bella bandera local ens havia d'identificar a tots els valencians.<BR/>Pots intuir que, malgrat no ser jo de Xàtiva, estic molt lligat a la teua ciutat i des de jovenet: els aplecs, les amistats... i aquella preciosa tela penjant de l'ajuntament, amb un cairó coronat sobre un vermell tan lluïdor.<BR/>Només volia que ho saberes. Un gran abraç de bell nou.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-58589495073954431162008-09-30T14:37:00.000+02:002008-09-30T14:37:00.000+02:00Una recontraforta abraçada, de bestreta: és eviden...Una recontraforta abraçada, de bestreta: és evident que ens separen eixes coses que dius, i algunes més que se'ns han quedat pel camí d'esta llarga i interessant correspondència. Jo, en tot cas, seguiré advocant per tal que la percepció pública del Bloc siga la que crec que ha de ser. Què hi farem: en el conjunt de mesures a prendre per part de la principal instància política del valencianisme, em pense que ha de figurar -també- l'assumpció de la senyera amb blau com a bandera valenciana general. Del nostre temps i del futur. I si els lectors han tingut la paciència de seguir el nostre exercici dialèctic, ja en trauran les seues pròpies conclusions.<BR/>Un plaer, i espere vore't prompte en alguna cerimònia iniciàtica d'aquelles que bategem com a cultura.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-23629912884595504692008-09-30T10:19:00.000+02:002008-09-30T10:19:00.000+02:00Distingit i benvolgut amic:Només voldria glossar (...Distingit i benvolgut amic:<BR/><BR/>Només voldria glossar (abusant de la teua benevolència) alguns paràgrafs de la teua llarga contestació, lògicament aquells amb què més discrepe.<BR/><BR/>Dius: «La millor cosa que es pot fer amb una errada és corregir-la, i quan més prompte millor». Efectivament! Però, clar, quan l’errada s’ha mantingut molt de temps i ha acabat arrelant, l’eradicació ja no és fàcil. Això sense comptar que ha desaparegut la condició de la immediatesa.<BR/><BR/>Més endavant, continues: «Els dolors no els tinc lligats a les senyeres amb blau: crec saber que la bandera de l’odi no necessita de cap tela, i posats a recordar els successos, no et caldrà fer massa esforç per tal d’esbrinar quina bandera portarien al cor ―vertaderament― els inductors d’aquelles violències... ». Benvolgut Rafa, no parlem sols de violència física; parlem també de violència moral, que és pitjor. Ficaré un exemple. Una bona part de l’esquerra espanyola no acaba de pair la bandera “rojigualda”. Per què? Pel munt de sentiments i d’emocions que suscita encara en moltes generacions. Només la “dretona” de tota la vida l’oneja sense complexos (n’usa i abusa a tort i dret; recordem, si més no, les recents manifestacions a Madrid). Potser, les generacions més joves (els xicots que celebren les victòries de la “roja”) abordaran l’assumpte amb altre tarannà, influïdes, no cap dubte, per la manipulació dels “mass media” i pel nacionalisme espanyol ambiental.<BR/><BR/>És possible que tu no tingues lligats els dolors a la senyera amb blau, però molta gent sí. A més, supose que no estem parlant de tu o de mi; parlem de moltes persones que han de donar un pas psicològicament dolorós (no tant per por a ser titllades de traïdores pels altres, sinó pel propi sentiment de creure’s elles mateixes íntimament traïdores).<BR/><BR/>Quan dius «no pense permetre que gent així (grupuscles violents i semblants) m’esborre del cervell cap senyera “coronada” onejada per nacionalistes valencians d’abans de Franco, o cap bandera amb blau feta servir pels republicans valencians», parla l’home il·lustrat; hi ha molta gent que ja no guarda aqueixa memòria (mon pare, per exemple, era un nen abans de començar la Guerra Civil). A més, s’ha de dir que alguna d’aquelles banderes de l’època republicana eren estelades, no pas coronades.<BR/><BR/>No estaria mal reivindicar una nacionalitat “panoccitana” (allò que, si no hagués existit Muret, podria haver estat el reialme de Jaume I), però això és —està clar— eixir-se’n per la tangent (sobretot, si t’adreces a una persona com jo que, en cap moment, ha reivindicat cap projecte polític pancatalanista. No està el pati per a bromes!<BR/><BR/>Deixaré per a un altre dia els afers lingüístics i la qüestió dels himnes, i em centraré finalment en dos assumptes:<BR/><BR/>Jo no faig distinció, benvolgut amic, entre la senyera nua i la senyera coronada; ambdues són monàrquiques (possiblement, el meu to irònic ha provocat el malentès). I, sí, jo crec que en bona mesura, els problemes de qualsevol projecte nacionalista de trellat rauen a València ciutat. El projecte de recuperació nacional no reeixirà mentre no s’aconseguisca un espai electoral mínim al Cap i Casal (i, potser, al sud de les comarques alacantines). A Xàtiva, la meua ciutat, hi ha hagut quasi sempre, des del 1979, representació nacionalista al seu ajuntament (jo mateix, com bé saps, vaig ser regidor d’UPV durant dos períodes municipals).<BR/><BR/>Els daltabaixos d’aquesta representació no han estat provocats en absolut per qüestions simbòliques; han estat provocats per la percepció que en tenia l’electorat dels candidats i dels seus programes (a les darreres eleccions, el Bloc duplicà la representació, bé que això no servis per a res, perquè el PSOE no va fer “els deures”). La bandera de Xàtiva, roja amb les quatre barres, oneja al balcó de l’ajuntament, al reial de la fira i a la salòquia del castell, sense que ningú no diga res (i governa el senyor Alfonso Rus!). El fet que la senyera coronada penge als balcons dels ajuntaments no hi té, per tant, res a veure; et recorde l’exemple de la bandera espanyola, que penja a tots els balcons oficials (i, de vegades, no tan oficials) haguts i per haver. I per suposat, quan jo dubtava que la bandera blava connectés amb la immensa majoria dels valencians, vaig tenir un lapse; se m’oblidà de posar cometes al mot “immensa”).<BR/><BR/>En definitiva, l’excés de literatura i sentimentalisme ens ha apartat de les qüestions fonamentals: tu dius que s’han d’acceptar determinats fets sense complexos i jo, pel contrari, dic que els acceptarem, si cal, tapant-nos el nas; tu dius que s’han d’acceptar els fets amb alegria i certa dosi d’entusiasme (espere que no estigues contaminat per la “fe dels conversos” —coneixent-te, no crec! —), i jo dic que això no és possible en tots els casos. I faries bé de tenir-ho present i d’acceptar-ho. Perquè les posicions “lluïdores” o decoroses seran pròpies de polítics o de líders de moviments socials, però la gent plana sol actuar amb el cor.<BR/><BR/>En conclusió: no hi ha massa diferència entre allò que diem l’un i l’altre; només ens separen qüestions de matís.<BR/><BR/>Una reforta abraçada.Ximohttps://www.blogger.com/profile/10847600622050447093noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-57252515824249455342008-09-30T00:00:00.000+02:002008-09-30T00:00:00.000+02:00Hola Jordi. Bona nit: sóc Rafa Company. Jo sempre ...Hola Jordi. Bona nit: sóc Rafa Company. Jo sempre he exercit de didàctic on he pogut, i és per això que intente aplicar la didàctica als meus posts. Espere que els militants del Bloc, de tradició racionalista, troben els textos en qüestió suficientment argumentats.<BR/>Jo podria coincidir amb tu, amb la teua voluntat d'aplicar ritmes i fases, sinó fóra perquè el Poble Valencià no sembla tindre la més mínima intenció d'esperar-se a que els militants del Bloc assumisquen col·lectivament, i d'ací uns anys, una magnífica conclusió teua: <BR/>«Que, a la llarga, la coronada està cridada a representar (oficialment i popularment) la totalitat dels valencians i els respectius moviments nacionalistes és una veritat de caixó».<BR/>És una realitat evident que el ritme de desaparició dels trets que hem considerat, habitualment, com a definitoris de la valencianitat, és quasi vertiginós. ¿No és això suficient per tal que els militants del Bloc es decidisquen, per fi, a no perdre més trens?<BR/>Sí: és una apel·lació directa a entendre's, millor prompte que tard, amb el cos social valencià realment existent. Aquell que, molt majoritàriament, el Bloc no té al costat.<BR/>Un abraç molt cordial.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-88882406385570062172008-09-29T23:50:00.000+02:002008-09-29T23:50:00.000+02:00Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-66729673101920399772008-09-29T23:28:00.000+02:002008-09-29T23:28:00.000+02:00Benvolgut Ximo. Sóc Rafa Company:Quina celeritat e...Benvolgut Ximo. Sóc Rafa Company:<BR/>Quina celeritat en contestar-me! Bé, crec que en llegir les teues consideracions, puc asseverar algunes coses:<BR/>1. Jo tampoc estime lògic que s’haja d’aplicar a cap bandera l’etiqueta de «sagrada»: massa sé que, fins i tot una cosa tan estimada per mi com la dignitat humana, ho té massa complicat en este món com per a meréixer la consideració de «sagrada»...<BR/>2. He de coincidir, lògicament, quan parles de l’errada de no haver assumit la senyera amb franja blava. Duc el teu argument fins al final: la millor cosa que es pot fer amb una errada és corregir-la, i quan més prompte millor.<BR/>3. Jo també tinc bona cosa de records, nefastos, i un complet “cahier de doléances” col·lectiu i privat que, atenent al fet que alguna part de les nostres «vivències» passades són coincidents, pots imaginar. Però no desgranaré ara l’antologia d’uns esdeveniments tan tristos. Només et diré que els dolors no els tinc lligats a les senyeres amb blau: crec saber que la bandera de l’odi no necessita de cap tela, i posats a recordar els successos, no et caldrà fer massa esforç per tal d’esbrinar quina bandera portarien al cor ―vertaderament― els inductors d’aquelles violències...<BR/>Fa uns pocs dies, a Gandia, ha hagut un nou exercici d’intolerància supina, amb resultat de ferits fins i tot. Supose que ja n’estaràs assabentat, però ací t’adjunte la referència (amb fotografia hi inclosa):<BR/><BR/>http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092700_12_499979__Comarcas-grupo-ultras-convierte-batalla-campal-Correllengua-Gandia<BR/><BR/>El fet, ben greu, té tota l’aparença dels vells temps, i tota la indecència de la violència que, ves per on, hem de seguir batejant com a humana. <BR/>Saps, sé, sabem, que no n’hi ha res a fer amb la gent que l’emprén a llançar objectes contra qui no compartix ideologia. Que no podem aclarir-nos amb les persones que limiten contundentment, perillosament, la llibertat bàsica d’expressió dels adversaris.<BR/>Per mi, poden dur la bandera/les banderes que vulguen: hem de qüestionar-los més enllà de la ideologia, hem de discrepar d’ells ―per imperatiu ètic, obviament― perquè nosaltres som persones diferents. <BR/>Amb tot açò et vull dir que grupúsculs com els protagonistes de la notícia, o d’altres que n’ha hagut o poguera haver-ne, no poden aconseguir que s’ampute de la memòria visual ―ho tinc ben clar― cap bandera emparada per executòries democràtiques i respectuoses: pel que respecta a la qüestió vexil·lològica que analitzem, no pense permetre que una gent així m’esborre del cervell cap senyera «coronada» onejada per nacionalistes valencians d’abans de Franco, o cap bandera amb blau feta servir pels republicans valencians.<BR/>4. El nombre de quilòmetres quadrats per als quals es reivindica l’autogovern és, per a mi, francament secundari: parles de pàtria gran i de pàtria menuda, però a mi ja em va bé capficar-me en els reptes que em planteja el territori valencià. Si la meua ambició fóra la construcció d’una pàtria més gran, em declararia nacionalista panoccità, i de segur que no tindria massa dificultats per tal d’accedir a textos que em legitimaren l’aposta. Per si ho dubta el lector, duc gravat a foc una frase de Robert Lafont: no n’hi ha nacions, n’hi ha nacionalistes.<BR/>5. No acabe d’entendre, benvolgut Ximo, per quina raó quan parles de repensar «la nostra llengua», sembles témer per «la viabilitat de la nostra literatura i de la nostra indústria editorial». Si et referires a la minva continuada d’usuaris lleials de l’idioma propi en l’àmbit del País Valencià, és a dir, a la dolorosa assumpció del fet que anem camí de convertir-nos en una minoria lingüística sense matisos, ho entendria absolutament. Però em pense que la teua reflexió va per altres cantons i, supose, es troba lligada a la constitució d’un organisme normativitzador valencià, l’AVL, i a les decisions preses pels seus components. Llavors sí que no puc comprendre-ho: fins jo sé, una de les pedres angulars de l’actuació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és l’afirmació d’una «llengua compartida» a cavall de Catalunya i de València. ¿És què cal alguna cosa més per tal de facilitar, des de l’AVL, «la viabilitat de la nostra literatura i de la nostra indústria editorial»? <BR/>6. Sobre emocions i himnes t’he de confessar que només se m’ocorre la via de la suma. I crec que no és mala via.<BR/>7. Em pense que les enquestes del CIS o les experiències quotidianes de tants de nosaltres, al Cap i Casal i fora del Cap i Casal, no deixen lloc a dubtes: l’especificitat lingüística valenciana pot esvair-se com aigua en cistella, o quasi. I, en conseqüència, no crec que siguen temps especialment propicis per a les consideracions massa particulars. Per no parlar dels nivells d’adhesió de la nostra ciutadania a un projecte nacional «perifèric» en termes “hard”: o s’actua amb molta intel·ligència, i amb una estratègia clara i sincera, o una enorme majoria del Poble Valencià porta camí de cridar-se a andana definitivament respecte els nostres discursos... i parle, inclús, dels discursos bàsics de reivindicació valencianista, ep! <BR/>El vell «paquet sencer» sobre els símbols no ens servix per tal d’abordar la situació que Pau Viciano, per cert, ha descrit pràcticament com d’«emergència civil». No sabria dir-te si és demanar massa Ximo: sí puc dir-te, qui ho negaria, que tota pedra en el camí és una pedra en el camí. <BR/>8. No sé per quina raó, i si parlem dels símbols estatutaris, distingixes tant entre els comportaments vigents al Cap i Casal, d’una part, i a la resta del territori, de l’altra: quan el PSPV-PSOE va pactar amb la UCD que la senyera oficial portaria la franja blava, jo ―militant catalanista llavors― creia que les gents de les ciutats i pobles de les «comarques» s’oposarien a allò que, teòricament, haurien d’haver vist com una imposició intolerable. Però, o molt m’equivoque, o ―llevat d’alguns fets aïllats― els suposats protagonistes de la «resposta cívica» no van trobar motiu, o massa motiu, per tal de protagonitzar-la. <BR/>Crec Ximo que, de vegades, s’oblida que tots els ajuntaments valencians, tots, pengen la senyera oficial de la Comunitat Valenciana des de fa més de vint-i-sis anys. 26. <BR/>I crec també que, en concret tu, un nacionalista que es reclama socialista i republicà, cau en una gran contradicció: dius que, en el teu cas i en el de les persones amb idèntiques adscripcions ideològiques, és per a partir-se de riure haver «d’acceptar banderes amb simbologia monàrquica» (supose que parles de la «corona» de la franja). Però ¿què és la senyera de les quatre barres soles? No en tingues cap dubte: la senyera monàrquica per excel·lència d’esta part de la península ibèrica, la bandera dels reis d’Aragó, de València i de Mallorca, comtes de Barcelona, etc., la senyera ―doncs― de la monarquia gens volteriana de la Corona d’Aragó. Em corregiràs si m’equivoque, però no imagine a Jaume I ni socialista, ni tan sols republicà...<BR/>Una ben forta abraçada.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-75395145386097615462008-09-29T22:54:00.000+02:002008-09-29T22:54:00.000+02:00Immobilisme, jerarquització o corepresentació?Repa...Immobilisme, jerarquització o corepresentació?<BR/><BR/>Repassem les noves/velles postures al voltant de la nostra bandera:<BR/><BR/>1 Postures hardcore: immobilisme “blavero” i “catalanista (valencià)” en quant a acceptació d’una SOLA bandera com a representativa dels valencians, i rebuig visceral a l’altra opció. Res de nou, tot igual.<BR/><BR/>2 Postura heavy: Rafa Company (i més gent) aposta per una jerarquització de banderes: la coronada (l’oficial) com a identificadora, i la quatribarrada, respectada i assumida (en una reforma de la Llei de Símbols).<BR/><BR/>3 Postura light: determinada gent del BLOC (alguns, no tots) aposta per la corepresentació, és a dir, la coronada i la quatribarrada en igualtat de condicions, com a símbols propis dels valencians (en quant a oficialització i ús popular).<BR/><BR/>Si realment volem superar, ja d’una, el tema bandera/es ens cal molta finor i amplitud de mires. Cal tindre en compte d’on vé cadascú i on pot arribar de moment. Cal mesurar el tempus. Calen transicions assumibles per tots. <BR/><BR/>Si deixem de banda les postures hardcore, ja periclitades, hauríem de convindre que, ara i ací, cal fer tot el possible per a què la postura light siga assumida per la direcció i àmplies capes de militants del BLOC.<BR/><BR/>Que, a la llarga, la coronada està cridada a representar (oficialment i popularment) la totalitat dels valencians i els respectius moviments nacionalistes és una veritat de caixó. Com també ho és que, si volem arribar ahí mateix, cal prevore moltes dosis de pedagogia, paciència i respecte.<BR/><BR/>La jerarquització pot barrar-li el pas a molts valencianistes (antics catalanistes). La corepresentació pot afavorir un periode de transició. No siguem maximalistes.<BR/><BR/>El temps ho aclarix tot, però sense pressa.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6891395147099633246.post-5585185533936667222008-09-28T22:41:00.000+02:002008-09-28T22:41:00.000+02:00Benvolgut Rafa:Per a una persona com jo, de tarann...Benvolgut Rafa:<BR/><BR/>Per a una persona com jo, de tarannà més bé volterià, les qüestions de simbologia són absolutament secundàries. Allò més important és la cosa simbolitzada, no el símbol. I tot aquell que coneix uns rudiments de semiòtica sap que els símbols solen ser signes absolutament convencionals. Les banderes tenen la importància que cadascú els vol donar. Els nacionalistes exacerbats (espanyols, per exemple) consideren un ultratge trepitjar la sagrada bandera de la seua pàtria. Jo no em considere, però, un nacionalista exacerbat; sóc una persona tranquil·la. També sóc agnòstic. Per això —què vols que et diga?—, em mire la qüestió de les “sagrades banderes” amb una certa displicència. En principi, per a mi no seria massa problema acceptar la bandera de la franja blava. És més: jo crec que l’esquerra va cometre un error de dimensions siderals, als anys seixanta o setanta, rebutjant aquesta senyera, que al cap i a la fi també enlaira les quatre barres.<BR/><BR/>Però clar, de vegades m’abandona l’esperit volterià i m’embarguen «certes realitats emotives» (perdona que utilitze la teua pròpia expressió) i em venen al cap els records: la bomba a la llibreria “la Costera” de Xàtiva, els escamots feixistes, la dreta reaccionària present a totes les viles i ciutats del País... I presidint sempre aquests records, la bandera de la franja blava! Supose que entendràs com és de dur haver d’acceptar com a bandera pròpia l’estendard adoptat per l’enemic: la dreta cavernícola (per molt que nosaltres mateixos permetérem que caigués a les seues mans). Però la cosa no acaba ací: hem de repensar una pàtria petita en comptes d’una gran (i fixa’t que m’estalvie de dir-li Països Catalans); hem de repensar la nostra llengua (amb l’inconvenient que això suposa, per exemple, per a la viabilitat de la nostra literatura i de la nostra indústria editorial); hem d’acceptar (persones que normalment ens emocionem amb altres músiques) l’himne del mestre Serrano... En definitiva, hem de revisar moltes coses. Si gent com jo es veu obligada a acceptar el paquet sencer, ho farà a contracor (i sí, cal eliminar referències a les forques caudines i, sobretot, a les gònades; no són expressions massa decoroses).<BR/><BR/>Finalment, voldria acabar aquest comentari fent al·lusió a un concepte ben nostre —i que tu coneixes perfectament—: la coentor. La simbologia de l’estatut és coenta a matar! Els valencians, d’acord amb el text estatutari, som una “comunitat”, tenim un himne de sarsuela i una bandera que sembla l’estendard d’un ateneu musical. Damunt, no està provat —com penseu els oriünds del Cap i Casal o gent que hi viviu— que tot açò connecte amb una immensa majoria de valencians. Per això em torna a eixir —no puc evitar-ho— la vena volteriana i pense que aquesta situació és totalment “marxiana” (dels germans Marx). Que hagen d’acceptar banderes amb simbologia monàrquica persones com jo, que a més de nacionalistes, es reclamen socialistes i republicans... és per a partir-se de riure. No passa res! Si cal beure la cicuta, la beurem, però «non è possibile che siamo cornuti e ci siamo anche felici».<BR/><BR/>Una abraçada i no t’enfades per la broma final.Ximohttps://www.blogger.com/profile/10847600622050447093noreply@blogger.com