diumenge, 30 de desembre de 2012

Més de 50 anys

Un amic meu va ser batejat el 17 de juny de 1962. Té, si fa no fa, la mateixa edat que jo: més de mig segle. Son iaio va prendre's molt seriosament la qüestió del recordatori d'aquell bateig, i la mostra d'això la teniu en les fotos adjuntes, amb la senyera de les quatre barres -soles- com a element més destacat del recordatori esmentat. Per dins, en obrir-lo, la sorpresa: s'hi llig "Amb l'alegria dels meus pares i apadrinat pels meus tios" (...) "he segut batejat en l'església de Sant Joan i Sant Vicent, de València, amb el nom de" (...) "el dia 17 de juny de 1962". Tot, doncs, està escrit només en valencià, en la classe de valencià que llavors no qüestionava ningú (només, potser, Bayarri). I tot vé acompanyat pel senyal heràldic i vexil·lològic que uns anys després apareixeria -davant els ulls de molts- com la poma de la discòrdia. En ple franquisme un iaio, que no se m'ocorre més que qualificar de valencianista "de base", feia valencianisme (i del sincer) en el si d'una societat que encara no estava mortalment ferida pel conflicte que esgotaria les seues potencialitats. Orgull de iaio, tot plegat.