dimecres, 23 d’abril de 2008

La novetat.

Encara Frank Gehry no es copiava a si mateix, i els centres històrics de la ciutat de Praga conservaven en l'estiu una certa innocència. Allà, vora el riu, els ulls somreien a una arquitectura audaç, estrident potser, però esdevinguda fita indubtable: «Ginger i Fred». Els anys passaren, però...

La proclama.

Una ciutat pletòrica a les acaballes del segle XV. València, llavors la gran capital meridional de la Corona d'Aragó, s'estenia quasi tota ella entre muralles i era una urbs en bona part farcida d'intolerància i de bellesa, d'orgull i de pors, de pedres senyeres. El cairó coronat en un cantó de la Llotja de Pere Compte, i les glòries humanes.
(Dec la imatge a la cortesia d'Óscar Matheu)

dissabte, 19 d’abril de 2008

La cruïlla.

L'art dels musulmans almohades establerts a la vora del Guadalquivir, la perícia gòtica —també espectacular— dels castellans (i dels lleonesos), i un empelt renaixentista. La Giralda i el cel, una donació de Sevilla.

Els gegants.

Des d'un arc aixoplugat pel despotisme il·lustrat, un dels carrers més famosos de l'Europa central: la Maria-Theresien-Straße (o Strasse). Innsbruck, la capital del Tirol, els Alps i setembre.

La fragilitat.

L'Efeb de Kritios com apareixia en l'exposició permanent del Museu de l'Acròpoli, a Atenes, amb anterioritat al tancament de les instal·lacions d'este últim durant l'any 2007. Esperem el nou Museu de l'Acròpoli...

L'estupor.

El cap —tallat per Perseu— d’una de les tres germanes Gòrgones, Medusa. L’obra, pintada per Caravaggio, es conserva a la Galleria degli Uffizi de Florència.